tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post113520277887996483..comments2023-03-29T14:14:36.224+02:00Comments on Changing, again: La vida és massa curta per penedir-seUnknownnoreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1135771552347860272005-12-28T13:05:00.000+01:002005-12-28T13:05:00.000+01:00la frase me gusta mucho y.....si bien yo he dicho ...la frase me gusta mucho y.....si bien yo he dicho que no me arrepiento de NADA de mi vida pq es lo q hace q yo sea tal y como soy (y me gusto). Pues.....bien es cierto q no puedes dejar de dar vueltas a las cosas y pensar si lo volverías a hacer del mismo modo. Pero tal y como tú dices....no seamos cobardes. ¡Aceptemos lo q hemos hecho y no nos lamentemos de ello!<BR/>El libro q comentas.....a mí me gustó mucho la verdad. Hubo un par (o más) de secuencias en las que no pude evitar las carcajadas.<BR/>Besitos pa tí tbTenbloghttps://www.blogger.com/profile/16274872637512912237noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1135719301426650202005-12-27T22:35:00.000+01:002005-12-27T22:35:00.000+01:00Besos y saludos.CuídateBesos y saludos.<BR/>CuídateAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1135423236695709752005-12-24T12:20:00.000+01:002005-12-24T12:20:00.000+01:00Xurri, doncs a mi m'ha agrdat la teva reflexió (n'...Xurri, doncs a mi m'ha agrdat la teva reflexió (n'estàs penendida?), especialment això de la llei d'acció-reacció = decisió-remordiment.<BR/><BR/>Hanna, és que tu ets una valenta! De totes maneres hi ha circumstàncies mil i les decisions són tantes i tan contradictòires entre elles... Com a mínim, a mi, el tema manteta només m'afecta des de l'altre part de la taronja, jo prefereixo estar una mica ample al llit, digues-me individualista.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1135298363964712142005-12-23T01:39:00.000+01:002005-12-23T01:39:00.000+01:00ais, es complicat. per a mi, la valentia es la gra...ais, es complicat. per a mi, la valentia es la gran honra personal e intransferible que ens guanyem a pols. no hi ha més voltes, només depen de nosaltres. però té conseqüències dures i que no tothom pot o sap assumir. per tant, un covard lúcid em sembla humà, sobretot si ho reconeix. no personalitzo en ningú, faltaria més, cadascú ha de saber els seus límits i les seves carències. <BR/>després de la valentia ve la solitud, i fa fred, i fa vent, i no ve ningú a tapar-te amb la mantenta... per a mi, val la pena, però puc entendre que no tothom ho valori de la mateixa manera.<BR/>i sobre penedir-se, ja és un altre tema..! tots ens penedim, jo crec que forma part dels nostres gens... el que val la pena és la tranquilitat de consciència, i aquí (m'estic repetint com la tieta lloro) cadascú posa els seus límits...<BR/>petonsHanna Bhttps://www.blogger.com/profile/02551353971288557693noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1135207800266458452005-12-22T00:30:00.000+01:002005-12-22T00:30:00.000+01:00El remordimiento es indecoroso, pero ¿también inev...El remordimiento es indecoroso, pero ¿también inevitable?<BR/><BR/>Si que es massa curta, la vida, no abasta tot el penediment per penedir-se del que no caldría penedir-se i del que si caldria penedir-se. <BR/><BR/>I es que igual que l'acció-reacció que ens ensenyaven a física, hi ha la decissió-remordiment. <BR/><BR/>Massa penediment per tan poca vida.<BR/><BR/>(Ja em disculpareu per la foscor d'aquests dies. A l'estiu estic una mica millor)Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.com