tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post116242311639236898..comments2023-03-29T14:14:36.224+02:00Comments on Changing, again: Comentari a un post de XurriUnknownnoreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162764665275784312006-11-05T23:11:00.000+01:002006-11-05T23:11:00.000+01:00Xurri, no tinc cap inconvenient en donar-te la raó...Xurri, no tinc cap inconvenient en donar-te la raó en relació a la teoria de l'intercanvi. Jo dono, però espero una mica a canvi. És humà. Però vigila amb les presses, no prenguem mal.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162684857030946782006-11-05T01:00:00.000+01:002006-11-05T01:00:00.000+01:00Fe d'errades (no es pot córrer i menys en aquestes...Fe d'errades (no es pot córrer i menys en aquestes hores)<BR/><BR/>Nom = No<BR/><BR/>aixx, si és queeeeeeeee (m'ho hauré de fer mirar per algú que hi entengui, això de voler córrer sempre, tchts,tchts...)Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162684667450202192006-11-05T00:57:00.000+01:002006-11-05T00:57:00.000+01:00Nom perdona. Has estat absolutament clar. I ara va...Nom perdona. Has estat absolutament clar. <BR/><BR/>I ara vaig a llegir els altres comentaris.<BR/><BR/>D'això: crec que ser visceral, ser passional (tampoc no trobo massa sinònims, i menys quan escric "de corrido" com ara) és estar viu.<BR/><BR/>Però estar viu no està renyit amb la teoria de l'intercanvi. Fixa't que, ni que sigui a nivell inconscient, no hi ha ningú que sigui feliç quan estima amb bogeria i no és correspost. El que passa és que ho sublima com pot, cantant, escrivint, pintant, composant, ballant o fotent-se un tret. Però en el fons (o en la mateixa superfície) el que busca quan estima amb aquella passió, és ser correspost. <BR/><BR/>Et voilà: la teoria de l'intercanvi. Funcionarà o no, però és allà, "agazapada", que diria un castellà o una xarnega com jo a qui de vegades no li surten les paraules.<BR/><BR/>Petonets (molts). I si que t'expliques, i molt bé!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162591931447138632006-11-03T23:12:00.000+01:002006-11-03T23:12:00.000+01:00Xurri, no sé si m'he expressat prou bé o no. Ja m'...Xurri, no sé si m'he expressat prou bé o no. Ja m'havia semblat que el teu post era una "pataleta" (jo no ho hagués dit així, però...); per això dic al meu post que el teu és d'anada i de tornada. De fet, en el meu post, faig meves les teves reivindicacions, encara que, com que es veu que sóc una persona poc extrema en molts sentits (això diuen i no en un sentit massa positiu, em penso), tampoc volia fer-ne bandera. Malgrat prendre conscientment la determinació de mantenir alguna mena d'emotivitat/passió en les meves decissions, jo tampoc sóc capaç d'entendre gaire molta de la gent que tinc a la vora. Una abraçada (de "raros").Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162586310557442372006-11-03T21:38:00.000+01:002006-11-03T21:38:00.000+01:00Albert, m’agrada la reflexió que fas sobre la cult...Albert, m’agrada la reflexió que fas sobre la cultura basada a l’individu respecte d’altres models, és cert. L’individualitat que ens caracteritza facilita la progressió i expansió dels models que ens fan próspers ecológicament (en el sentit biològic del terme). <BR/>Però no em malentenguis: tot i que el post descriu l'idea de l'individualisme (i la solitud íntima com a principal efecte secundari) com l'eix de les reflexions "obvies", no és per que ho accepti, és per que intento entendre-ho, explicar-m’ho a mi mateixa. De fet patalejo perque no m’agrada, no ho entenc, no ho comparteixo, em molesta moltíssim. Patalejo reivindicant la passió, l'emotivitat irracional, l'entrega ingènua i l'expectativa absurda de les accions desinteressades. <BR/>El meu post no deixa de ser un plany al constatar que - malgrat tot, malgrat l'experiència - encara no acepto, no entenc, no he aprés l'essencial dels intercanvis socials. És un plany per que, per més que analitzo, empatitzo, projecto i racionalitzo, encara no entenc el mon, perque “la gent” funciona d'una manera que m’és aliena. Em sento (de vegades) rara. I sola. I jo tampoc combrego.<BR/><BR/>Per cert, t'expresses perfectament!Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162468469937569192006-11-02T12:54:00.000+01:002006-11-02T12:54:00.000+01:00Tens raó, Hanna. És que continuo amb el temps i la...Tens raó, Hanna. És que continuo amb el temps i la memòria limitats i em vaig quedar amb una mala relació (però és que com la resignació és una parauleta que se'm posa fatal...).Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1162459793925391552006-11-02T10:29:00.000+01:002006-11-02T10:29:00.000+01:00albert, per alusions, aclariria que quan deia madu...albert, per alusions, aclariria que quan deia madurez=resignación em referia al primer pàrraf de la xurri, quan parla de "gestionar la frustración" etc... em referia a que amb la maduresa aprenem a resignar-nos davant les frustracions enlloc de les pataletes de la infància, allò del "quin remei" etc... em referia a les petites anècdotes diàries que no tenim més remei que acceptar i assumir per no entrabancar-nos constantment en baralles o disgustos inútils (espero que ara s'entengui una mica més) mai em referiria a resignar-me en coses vitals (!)<BR/>i sobre el que dius, totalment d'acord amb "mentre sigui en benefici mutu i tothom ho tingui clar, em sembla suficient", per a mi l'amistat té molt d'això i m'agrada pensar que totes les parts aporten i obtenen, etc... i que a més hi ha molts nivells en això, més i menys exigents. la qüestió és trobar l'equivalent que un busca.<BR/>i sí, la passió, sempre :)Hanna Bhttps://www.blogger.com/profile/02551353971288557693noreply@blogger.com