tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post3140701508990660326..comments2023-03-29T14:14:36.224+02:00Comments on Changing, again: DiversosUnknownnoreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-28219263074270755142007-11-26T01:03:00.000+01:002007-11-26T01:03:00.000+01:00ës que és xungo, però als nens se'ls pot agafar tí...ës que és xungo, però als nens se'ls pot agafar tírria, també. I és molt, molt molt xungo. Però un bon mestre, una bona mestra, sabrà fer que el nen o la nena no ho sàpiga mai, encara que li costi. Que si. Que es pot. Costa, però es pot. I repeteixo que si hom o don no estima la mainada (és evident que no cal que els estimi com als seus fills, és una altra mena d'amor) val més que es dediqui a qualsevol altra cosa que no sigui l'ensenyament en escoles infantils o de primària. (Ja no vull parlar de l'ensenyament secundari, que és tota una altra història, tot i que també en tinc les meves pròpies teories. No tan dràstiques, però.)<BR/><BR/>Ep, només es tracta de la meva modesta opinió!!!!!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-92199982388008320152007-11-25T18:32:00.000+01:002007-11-25T18:32:00.000+01:00va, albert i arare, mitja veritat: psi.Però es que...va, albert i arare, mitja veritat: psi.<BR/><BR/>Però es que penso que una cosa és que els mestres treballin de bon grat, gaudint la feina i creant un ambient de'ensenyança agradable amb les criatures, i una altra cosa completament diferent és pretendre que els mestres s'estimin els nens. <BR/><BR/>Hi veig dues coses que no m'agraden, en el concepte d'estimar:<BR/>1) que la rel.lació amb el mestre es limita a 1 any: és efímera, i la relació d'afecte ensenya que els afectes són limitats i utilitaris.<BR/>2) que el mestre que estima és un mestre implicat emocionalment en la seva feina, i igual que estima pot no estimar, odiar, agafar tírria, emprenyar-se etc. Risc...<BR/><BR/>però no us penseu que no us entenc, eh, és que discrepo una miqueta!!Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-89056896687651537322007-11-25T01:49:00.000+01:002007-11-25T01:49:00.000+01:00Estem parlant de nens petits, Xurri. Com més grans...Estem parlant de nens petits, Xurri. Com més grans, menys "amor" i més diguem-ne d'una altra manera, tot i que el que vull dir és que els mestres que no estimin la canalla no mereixen ser mestres. He dit.<BR/><BR/>repeteixo, again: parlem de mestres. <BR/><BR/>I malgrat tot, ens hem d'estimar molt els nens, però els hem de fer "treballar". Si només els estimem, cagada. I si només els fem pencar, cagada. S'han de complementar estimació i penquera. No sé si m'explico...però suposo que si.<BR/><BR/>A la universitat normalment als profes se'ls en foten els alumnes. Però no es tracta d'això...<BR/><BR/>au, va, Xurri, digue'm que si, encara que sigui una mitja veritat :PMontsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-42007449705900950152007-11-23T10:14:00.000+01:002007-11-23T10:14:00.000+01:00Docns aquest cop no estem d'acorsd, Xurri (em cost...Docns aquest cop no estem d'acorsd, Xurri (em costa molt però, imaginar-te com a cabo xusquero...).<BR/><BR/>Nosaltres, de l'escola/ensenyament n'esperem altres coses a part que els traspassin coneixements. Els pares i les mares, la família, estem per estimar-los, per educar-los, per ensenyar-los, etc. (i no abdico de cap paper, en la mesura que sóc capaç de dur-los a terme, ara tampoc us penseu que sóc Superman); però si un xiquet de tres anys no se sent estimat (acollit, valorat, etc.) a l'escola, crec que no anem bé.<BR/><BR/>Per posar un exmeple: un servidor, de la Universitat, per posar un grau alt i ni idea de si el nostre grandolàs hi acabarà passant, evidentment; n'espera un traspàs de coneixements, però també d'actituds, del dubte, d'aprendre a ser crítics, etc.<BR/><BR/>També estic disposat a discutir que vol dir "estimar". Evidentment, no parlo de l'amor verdadero de la "Princesa prometida". Però parlo d'alguna cosa més que només respecte. <BR/><BR/>Consti que tot això ho dic des de la intuició (no sóc cap professional del tema). Arare, si de cas, ajuda'm a convéncer una mica Xurri.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-11385549841888385452007-11-23T00:34:00.000+01:002007-11-23T00:34:00.000+01:00Eps, no se si les tinc totes amb aixo que dieu, ar...Eps, no se si les tinc totes amb aixo que dieu, arare i albert... no crec que calgui que els mestres se'ls estimin. Crec que cal que els tractin amb respecte, que els ensenyin el que han d'aprendre, i els donin un model que els ajudi a crèixer, bé per que sigui clar o bé per que sigui admirable, o pel que sigui. Per estimar ja estem els pares, i els nanos ja trien els amics. Jo no vull que la mestra s'estimi la meva filla, gràcies. Malament estariem si aquest fós l'objectiu - els mestres no han de substituir els pares, han d'educar i instruir. Vaja, em sembla.<BR/><BR/>De fet, cal que els nens aprenguin el món, i quan anem a treballar, l'important no és que el nostre cap ens estimi o sàpigue que l'estimem. L'important és que ens tracti i el tractem amb correcció, que la feina s'organitzi adeqüadament i sense errors, i després ja ens estimarà la nostra famíla quan tornem a casa. Així ens va amb el jovent que arriba a les empreses i comença a muntar pollastres emocionals fora de lloc en comptes de treballar. I no els demanis rendiment: tot aixó d'exigir afecte ho fan abans d'habver-se'l guanyat, i - per decomptat- abans d'haver-se remangat a treballar una mica.<BR/><BR/>(uf, semblo un cabo xusquero)Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-514018235661066132007-11-22T23:22:00.000+01:002007-11-22T23:22:00.000+01:00L'encertes molt, arare, em queda el dubte de si el...L'encertes molt, arare, em queda el dubte de si els estimen.<BR/><BR/>Grigri, la reunió començava a les 18.30 h. Una hora més tard, puntualment, tothom a córrer cap a casa a banyar, preparar el sopar, etc. Però comparteixo amb tu el dubte.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-174124870738623452007-11-22T18:00:00.000+01:002007-11-22T18:00:00.000+01:00La reunió de pares era al vespre? Llavors no seri...La reunió de pares era al vespre? Llavors no seria igualtat de gènere sinó que la majoria d'homes si els deixes sols a casa banyant els nens donant-los el sopar i posant-los a dormir, s'atabalen només de pensar-hi. O almenys això és el què diu la meva experiència.<BR/>Ep!!! que no vull dir que el meu marit sigui d'aquests, que nosaltres també vem anar junts a la reunió!! però el comentari generalitzat de les altres mares era: "aquest vespre vindrà el meu marit perquè es clar, millor que els banys i el sopar ho faci jo, que ell no sap ni per on començar pobre...Grigrihttps://www.blogger.com/profile/06175576690868786076noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-57705366590140390312007-11-22T13:29:00.000+01:002007-11-22T13:29:00.000+01:00És bo saber que darrere del que fa la mainada a l'...És bo saber que darrere del que fa la mainada a l'aula hi hagi alguna cosa més que coneixements. I, Albert, encara que et soni malament, les rutines són un bon punt de partida per a arribar a ser autònoms. Les rutines, acompanyades de carinyo. Les rutines a seques, serien conductistes i tristes. La pregunta del milió no és si aprenen anglès, castellà o català. La pregunta del milió seria: <BR/>Han percebut, els pares i les mares, a través d'aquesta reunió, que la mestra s'estima els nens?<BR/>Si és així, tant és que hi hagi una hora menys de castellà o d'anglès.<BR/><BR/>però està clar que hi ha famílies que els importa allò que és menys important... llàstima per aquell pare preocupat. No sap què és el verdaderament important.<BR/><BR/>És fantàstic que al nen li agradin les lletres dels llibres. L'acompanyaran sempre... i no deixen de ser imatges petitones... no?<BR/>___________<BR/>... de vacances a l'agost, doncs, i que tingui bones notícies. jo també li ho desitjo.Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.com