23.10.06

Cèlia

Ahir al vespre, la compi es va posar de part i només cinc hores més tard, cap allà les 0.45 h d'aquesta nit, neixia la Cèlia.

Aquest matí volia escriure un post que em va suggerir la conversa de després de la Nit de Poesia a Sant Cugat i algun altre tema que tenia pendent, però em penso que s'entén que ho deixi per un altre dia.

Cèlia pesa 3.300 kg i, tant la seva mare com ella, estan bé.

Un altre dia torno a les cabàles. Avui no.

18 comentaris:

  1. tres petons:
    un petó suau per la Cèlia
    un de dolç per la compi
    i un de molt especial per a tu amb somriure inclòs d'orella a orella

    enhorabona!

    ResponElimina
  2. Felicitats!!!! M'alegro que hagi estat ràpid i que tot hagi anat d'allò més bé. Petons :)

    ResponElimina
  3. Filisitats! Molts petonets per a tota la family!!!

    (jo també tenia esperances en que aquest canvi de lluna em fós propici, però no...)

    ResponElimina
  4. m'he passat el cap de setmana mirant el cel als vespres i pensant: lluna nova, ja els toca!!

    Me n'alegro moltíssim. De debò, MOLTES FELICITATS A TOTA LA FAMILY!!

    Au, ara a posar vestidets...

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats, Albert!
    Em bec una copa de cava a la vostra salut.

    ResponElimina
  6. felicitats!!!!! :)))))

    ResponElimina
  7. eiii moltes felicitats albert!!! petons a la cèlia i al papi!! ja ens diràs quina cara ha posat el petitó quan ha conegut la germaneta...

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats Albert! La millor notícia de la tardor per la blogosfera!! Petons per tota la family :-)

    ResponElimina
  9. Un ohhh ben gros en veure el post, ja ha arribat la baldufa!!!

    Una abraçada... imagino els papis mirant embadalits una coseta que es velluga i que s'adorm just quan està plena.

    Petons!

    ResponElimina
  10. Gràcies a tothom. Aquesta darrera nit he dormit totes les hores que no vaig dormir ahir (i que m'ha permès el baldufo). Ara, a fer papers (ja se sap quin és el "paper" dels pares...).

    ResponElimina
  11. Ondia, m'ho havia perdut... sorry, noi!

    i FELICITATS, moltes, moltes, moltes, moooooooooltes!!!

    I ja saps... és normal (tot és normal, tot, tot i tot)

    Un petó per cada un dels membres de la família. El més gros per l'Albert.

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats! Ara sí que estaràs ben distret... però content!

    Enhorabona, una abraçada :-)

    ResponElimina
  13. Gràcies (per tot), Arare. De moment tot va bé (tan bé com pot anar).

    martí, bellosoli, gràcies nois.

    ResponElimina
  14. Moltíssimes felicitats Albert!! I moltes gràcies per considerar-me tieta virtual (m'ha recordat a l'escala de veïns jjajaj). Per cert, m'encanta el nom de Cèlia!

    ResponElimina
  15. De l'escala de veïns venen la majoria de tiets i tietes virtuals... Petó.

    ResponElimina