3.12.07

Per molts anys

Els anys passen volant
Els petits es fan grans
Sembla ahir que vas néixer
I ja tens quaranta-dos anys

Cançó del grandolàs de la casa que avui dediquem a la seva mare.
a

14 comentaris:

  1. aiguamarina10:39 p. m.

    Per molts anys, sí senyor!

    :)

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Alegria De La Huerta12:20 a. m.

    Quina crueltat això de dir l'edat, no?

    Felicitats a qui li pertoca ;)

    ResponElimina
  3. nimue8:49 a. m.

    ooooh! moltes felicitats! quina cançó més xula!

    ResponElimina
  4. Montse6:42 p. m.

    Felicita la mare de part d'una altra mare i digues-li que ara és "a la flor de la vida", encara que soni a tòpic, la flor de la vida no s'acaba mai!!!!

    petonets i pastís.

    ResponElimina
  5. Albert12:17 a. m.

    Gràcies, noies.

    Alegria, no és crueltat; com diu el meu petit: "va com va".

    ResponElimina
  6. Violette1:23 a. m.

    Felicitats, moltes, moltes felicitats!! I que bonic tot!!

    ResponElimina
  7. Albert1:53 p. m.

    Sense exagerar, Violette, sense exagerar.

    ResponElimina
  8. Hanna B9:15 p. m.

    epppp, derrapo per aquí, una miqueta tard, però amb bones intencions (valen?)
    mooltes felicitats!! abraçada virtual inclosa :)

    ResponElimina
  9. Albert2:56 p. m.

    Dona, les bones intencions "se le suponen". Gràcies, per la derrapada.

    ResponElimina
  10. mar9:18 p. m.

    diuen que val més tard que mai:

    feliç aniversari!


    un petonàs per a tots

    ResponElimina
  11. Violette6:06 p. m.

    Uiix... ara que ho torno a llegir... potser sí que exagerava... massa yang??

    ;P

    ResponElimina
  12. Albert11:19 p. m.

    Gràcies, mar.

    Ho deia per això de "que bonic tot". No te n'estaves enfotent, oi? ;-)

    ResponElimina
  13. Violette11:24 p. m.

    No, Albert, al contrari... és que les celebracions, sense voler, em posen eufòrica.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Albert11:51 p. m.

    De bon rotllo, violette.

    ResponElimina