De tant en tant, rellegeixo alguns dels meus posts antics.
M'adono que hi ha temes que van canviant d'orientació però, en general, sempre són els mateixos (encara em podria estalviar la meitat de tags que faig servir...).
Un dels temes que més voltes ha donat ets "tu".
Potser comença a ser hora de posar-hi solució.
Si és que en té...
ResponEliminaNo em diguis aquestes coses... ;-)
ResponEliminaTot te solució, crec i espero.
ResponEliminaM'encanta el títol d'aquest post.
La solució a la que em refereixo, si més no, és interna. Del títol, si t'ha de servir de res, fes-ne el que vulguis... ;-)
ResponEliminaTorno a Durkheim, Durkheim i més Durkheim...
Doncs, sincerament, espero, no que trobis una solució..sino que la solució et trobi a tu...ja pots pensar amb tant de sentiments?? Una abraçada ben forta ;-)
ResponEliminaCosta pensar....
ResponEliminaEspere que la decisió no s'assemble a la meua :(
ResponEliminaA mi també m'agrada molt el títol.
Els punts de partida de les nostres situacions (i potser també els punts d'arribada cobejats) són diferents. Crec que una decisió d'aquesta mena, en el meu cas, no tindria sentit. Ànims!
ResponElimina