15.6.08

Sobre la nostàlgia

Ara fa uns dies, llegia i comentava amb tenblog alguna coseta relacionada amb com vivim la nostàlgia.

Ahir em va venir al cap un vers adient d'Anna Aguilar-Amat.

"Cada formiga m'és un record de tu".

No diré més.
a

14 comentaris:

  1. Hanna B12:26 p. m.

    ohhh... la nostàlgia funciona millor amb dies nuvols com el d'avui... ai....

    ResponElimina
  2. Hanna B12:27 p. m.

    en dies, ai!

    ResponElimina
  3. nimue3:57 p. m.

    és perfecte, aquest vers. Llàstima que no puguem dir el mateix del dia. Tan ennuvolat.

    ResponElimina
  4. Montse5:50 p. m.

    em permets fer-hi una miqueta de broma? (o no?)... aix, no sé... va, no.

    Preciós, el vers.

    Petonets blaus-blaus.

    ResponElimina
  5. Albert10:15 p. m.

    hanna, en dies o amb dies ennuvolats... petó.

    però diuen que a partir de mitja setmana, hi haurà sol, nimue (és a dir, la nostalgia no durarà per sempre més, per més formigues que hi haja).

    sigues tu, arare, sigues tu. M'encanten els teus petonets blauets...

    ResponElimina
  6. Tenblog2:45 p. m.

    y es que cuando la nostalgia quiere entrar no necesita excusa...cualquier cosa hace que te llenes de ella

    ResponElimina
  7. Albert10:32 p. m.

    tens raó, ten, tens raó; però la qüestió, per a mi, és: "què en fem (sobretot quan no vol marxar)?

    ResponElimina
  8. Montse11:49 p. m.

    Deixa la nostàlgia que et visiti de tant en tant. Pobra, també té dret a la teva companyia.

    I per ser jo t'hauria de dir que si les formiguetes et recorden a... el que et recordin de... X... vigila quan vingui la marabunta, que se't menjarà viu!

    Nostalgia? Si; una miqueta. Però no et passis, que se't menjarà.

    Ja tenim títol? ÔÔ

    ResponElimina
  9. Montse11:50 p. m.

    avui m'han confirmat que la primuleta... viu!
    que guai, eh?

    petonets de color de primuleta.

    ResponElimina
  10. Albert12:35 a. m.

    No, no, si jo visc força bé amb la nostàligia. Passa que de vegdaes es fa un mica pesadota. Del títol en cara no en sé res de res. A veure si abans que acabi la setmana... I gràcies pels petons "primulosos". M'agraden.

    ResponElimina
  11. Pepita Forever11:49 p. m.

    "què en fem (sobretot quan no vol marxar)?"....doncs fer lloc i aprendre a viure amb ella...són com contraccions; tenen un punt àlgid que fa molt mal peró aguantes perque sempre saps que després torna la calma.

    ResponElimina
  12. Tenblog10:13 a. m.

    hi venia a respondre pero crec que no ho faré millor que l'Africa. Totalment d'acord amb tot el que ha dit

    ResponElimina
  13. issis6:17 p. m.

    espero que no se desparrame demasiado como las hormigas.

    ResponElimina
  14. nimue6:11 p. m.

    jolin... quant de temps... espere tot bé...

    ResponElimina