Fa uns quants dies que tornava a tenir el cuquet d'escriure alguna cosa al blog, però ara mateix, acabo de veure el sous de determinats responsables de bancs i caixes d'aquest país a no sé quin telenotícies, i m'he quedat entre indignat i amb cara de tonto. No sé gaire, a nivell personal, quina de les dues opcions és millor.
En qualsevol cas, em pregunto a mi mateix: "com pot ser que algú guanyi tots aquests diner i no tingui vergonya o no els inverteixi, directament, en intentar fer un món millor?"
Està clar que em falta "perspectiva", oi?
O ells dignitat...
ResponEliminaNo ho sé, Vida. Avui, al cotxe, intentava fer números abms les seus sous, i sóc incapaç d'imaginar-m'ho. Em sembla que hi haurà una manca de dignitat, per part seva, i una manca de capacitat d'imaginaicó, per part meva. Petó.
ResponEliminaa mi hi ha números que se'm fan tan grans que el meu cap ja no se'ls pot ni imaginar.
ResponEliminaperò la Vida té raó: no tenen dignitat.
A mi em passa el mateix, Montse, no m'ho puc arribar a imaginar, em sembla. Petonet, gairebé veïna.
ResponEliminajo també sóc incapaç d'imaginar-me els seus sous. I més sabent la quantitat de gent que hi ha passant penalitats al nostre voltant.
ResponElimina