tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post112837595983726571..comments2023-03-29T14:14:36.224+02:00Comments on Changing, again: Unknownnoreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128600259749457442005-10-06T14:04:00.000+02:002005-10-06T14:04:00.000+02:00Ten: pots dir el que pensis, només faltaria.Ego: a...Ten: pots dir el que pensis, només faltaria.<BR/>Ego: ahir vam anar a ca la metegesa que el porta. "Feu allò que us sigui més fàcil, també", és la recepta. Ara la pregunta és: què és més fàcil, abdicar dels nostres "principis" o deixar-se portar per la corrent? <BR/>Nimué: és, altra volta, el problema del punt mig. Demano massa per a mi? Ja no hi fico la parella ara, que ja sé que també necessita espai. On t'és la ratlla. On és el manual del pare posmodern que ho explica?<BR/>Hanna: t'imagines que ho poguéssim arreglar tot a trompades com Don Camilo. Osti si seria de fàcil tot plegat?<BR/>Tres: gràcies, jo també t'estimo així.<BR/>Xurri: de moment, només ens replantejarem el tema nen/guarde i menjar. És broma.<BR/>Gràcies a tothom pels vostres comentaris de suport. Vaig cap al llit que tinc febre.Alberthttps://www.blogger.com/profile/15517850389708542437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128554365829646412005-10-06T01:19:00.000+02:002005-10-06T01:19:00.000+02:00Albert, l'ideal pels fills sobre el paper no sempr...Albert, l'ideal pels fills sobre el paper no sempre és el millor a la pràctica.<BR/>Volem tenir temps amb ells, proximitat, no aparcar-los, no abocar-los a l'horari d'oficina ja des de la primera infantesa. I aixó està molt bé si t'ho pots permetre, per exemple un dels dos no vol treballar i us ho podeu permetre, o viviu i treballeu tan a prop i amb horaris que teniu temps per anar a buscar el xicotet i fer el menjar, i tot és factible i NO PATIU, ho podeu gaudir plegats... Però si aquest intent benintencionat de millorar-li la qualitat de vida al xicotet us va malament,us fa còrrer, o us fa barallar, o és tan complicat que cada dia és una aventura arribar a temps vosaltres o una altre persona, llavors no és cost-efectiu, i la intenció inicial es perd.<BR/>El nen veu tensió (per més que la visqueu d'amagat)i el benefici de menjar a casa es perd. Tant d'esforç pot ser en va.<BR/><BR/>Si aquest es el cas, i fos jo, igual m'ho repensava tot.<BR/><BR/>En qualsevol cas, ànims. No és fàcil tot plegat, així que ptonets.Xurrihttps://www.blogger.com/profile/18157872792670150341noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128547496434007212005-10-05T23:24:00.000+02:002005-10-05T23:24:00.000+02:00No te puedes undir; totalmente prohibido cuore, po...No te puedes undir; totalmente prohibido cuore, porque para eso eres nuestro crítico literario con más glamour y entereza del universo blog conocido. Y yo te quiero, asi que ya sabes...<BR/><BR/>Besitos para las tormentas y los papeles traspapelados.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128498890973274132005-10-05T09:54:00.000+02:002005-10-05T09:54:00.000+02:00buf albert, es que de vegades sembla que tot s'aju...buf albert, es que de vegades sembla que tot s'ajunti... però jo et veig molt lúcid i molt fort... no m'agradava gens el don camilo pero de vegades faig us de la seva frase "el que aguanta gana", crec que té rao, només cal recordar que tot passa i que tot s'acaba posant al seu lloc..<BR/>petons!Hanna Bhttps://www.blogger.com/profile/02551353971288557693noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128441916713983502005-10-04T18:05:00.000+02:002005-10-04T18:05:00.000+02:00no, em sembla que no... jo no tinc criatures i par...no, em sembla que no... jo no tinc criatures i parle sense coneixement de causa però tinc la sensació que, com tu dius, tot no pot acabar en el petit. També us mereixeu mirar una mica per vosaltres. Per les coses que escrius em sembla que sou un pares la mar d'apanyats però crec qe vas bé reclamant el teu espai.<BR/><BR/>El tema virus i tristeses infantils... em fa una pena només de llegir-ho! :( però mira, és el que li toca... a poc a poc anirà immunitzan-se i fent amiguets i li agradarà aprendre i serà una gràcia de xiquet.<BR/>Ànim!!nimuehttps://www.blogger.com/profile/03338356275999973197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128440842451092332005-10-04T17:47:00.000+02:002005-10-04T17:47:00.000+02:00Jo vaig dinar a l'escola des dels 0 anys perquè ma...Jo vaig dinar a l'escola des dels 0 anys perquè ma mare treballava i les amistats més fortes s'hi fan allà perquè hi ha més temps de pati :-). A més, vaig menjar tot de coses que a casa no els hi veia ni el pél (puré, llenties, mongetes...) = comentari per si aneu molt agoviats i us repenseu el tema "nen-menjador escola".<BR/><BR/>És normal que davant aquesta temporadeta, els nervis surtin per alguna banda... As usual, ànims! I petons i abraçades...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-16621893.post-1128413047520188712005-10-04T10:04:00.000+02:002005-10-04T10:04:00.000+02:00quien soy yo para decir nada? nadie, pero.....no p...quien soy yo para decir nada? nadie, pero.....no puedo quedarme parada después de leer tu post. Imagino que todo lo que os está sucediendo os influye en los nervios. ¿Qué te voy a decir? ¿Qué te relajes? Eso ya lo sabes tú ¿Paciencia? Ja, que fácil se ven los toros desde la barrera.<BR/>Te mando mil besos y ya está.....Tenbloghttps://www.blogger.com/profile/16274872637512912237noreply@blogger.com