27.10.05

Encara no estic curat de tot. Me'n sé d'una que s'ho està passant malament amb la seva filla de dos anyets ingressada amb una infecció i.... I jo encara voldria poder-la ajudar, que em sapigués, d'alguna manera, al seu costat. No tinc remei. Hauré de mirar d'acceptar-ho.

2 comentaris:

  1. Jo...
    Un abracito para la mama y otro para la niña, pobrecita.

    Y besos

    ResponElimina
  2. besos i abraçades pels malaltets!

    ResponElimina