Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)......
Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
2.10.09
Morriña...
Enyoro hores, dies, idees, persones, converses, petons i abraçades que no he tingut.
Dec ser gallego...
P.S. Que m'equivoqui tant, no és una qüestió de tecles o d'idioma, n'estic segur. Fins i tot quan dormo, hi veig més clar. M'he de preocupar?
Em sembla que, en els rarets, gallegos i altres faunes com la nostra, és ben normal tenir morrinya (saudade, en diuen els portuguesos, no? ) d'allò que mai no s'ha viscut!
Em sembla que, en els rarets, gallegos i altres faunes com la nostra, és ben normal tenir morrinya (saudade, en diuen els portuguesos, no? ) d'allò que mai no s'ha viscut!
ResponEliminaet comprenc "a tope, tronc"!!!
:D
petonets a tu, pirata, princesa i compi!
ah, doncs mira, jo també gallega! ;)
ResponEliminaMira que si a aquestes alçades, ara, hem de canviar de "nacionalitat"... Quina mandra! Però vaja, coses pitjors ens podríen passar...
ResponElimina"no hay nostalgia peor...que añorar lo que nunca, jamás sucedió...."
ResponEliminaSabina dixit. Y bien cierto que es...para que voy yo a añadir nada que pueda estropear una frase tan magnífica???