Fragments

Ara fa dies que no transcrivia cap fragment d'una conversa entre els dos grandolassos (africa!) de casa.

Dos de molt breus.

Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:

- I tu què vols sopar avui?

Resposta:

- Una mica de sopa de gallina matada...

He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...

Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.

- Estàs esverat avui...

La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):

- És que la J. em posa boig...

En fi, què hi farem, és fill de son pare....

Un altre aniversari

Nou anys, ja! I la vida continua!

De roselles i despistats (confirmacions)

U. Confirmo que les roselles són aquí un any més (i nosaltres també, per veure-les).

Dos. Confirmo que no sóc l'únic una mica despistat. Divendres em vaig trobar un cargol absolutament despistat a la vorera a tocar de la feina, lluny de qualsevol verd.

Cap de setmana llarg

Dimecres al vespre em vaig quedar sol a casa. Vaig sopar una pizza i vaig dormir!!!

Dijous, vaig fer mil i una endreces i vaig aprofitar per estudiar una mica (em queden quinze dies pel primer exàmen i, el més calent, a l'aiguera...).

A la nit vaig sortir cap al Berguedà en missió humanitària. El grandolàs de casa volia tornar a dormir al seu llit (tenia motius, no dic res més).

Divendres al matí vam passejar per la nostra ciutat i vam fer una mica de parc (de sorra, vull dir).

Al migdia vam agafar els trastos i ens vam convidar a fer un cafè aquí (gràcies):

Després vam anar a la platja a jugar i, abans de tornar a casa, a conèixer els racons d'una coneguda embarcació.

Dissabte ens va costar llevar-nos i organitzar-nos. Amb els meus macarrònics anglès i francès, vaig baixar a BCN a buscar una familia quebecois (s'escriu així?) i, després de recollir la resta de la família (la meva, vull dir), vam anar a passar la journée a aquest altre lloc:

Diumenge no penseu ni per un moment que vam descansar. Al matí, vaig poder estudiar una horeta i mitja i a la tarda vaig sortir amb la descendència a passejar i ensorrar-nos en un altre parc.

Avui dilluns no cal que ho expliqui, oi?

P.S. Les fotos són de mòbil. Em vaig deixar la càmera a casa tots dos dies...

P.S. 2 I demà dimarts és l'aniversari del grandolàs de la casa. I ja en fa quatre...

P.S. 3. He trigat a dir-ho, però et tinc present.

Despistat

Gaudeixo, en principi, d'unes quantes hores de llibertat. Mentre em dedico als quefers domèstics (rentadorades i endreces diverses) i entre lectures d'estudi, escolto música una mica a la babalà. La Miranda de Nyman, l'Hysteria dels Muse i el Rèquiem de Brahms, per exemple. Ja es veu que no estic gaire concentrat.

Sant Jordi Boixaderas

Conversa entre el rei i Sant Jordi, després d'haver mort el drac.

- Us dono la meva filla i la meitat del meu regne - li va proposar el rei.
- Gràcies - va respondre el cavaller - moltes gràcies, però no puc pas acceptar el vostre generós oferiment. He de seguir el meu camí. He d'anar pel món a continuar ajudant els qui lluiten per la llibertat. Sigueu bons i estimeu-vos. Adéu!

Igualet, igualet que jo.

From Placebo's "Black Market Music"

I'm careful not to fall

I have to climb your wall

'Cause you're the one

Who makes me feel much taller than you are

I'm just a peeping tom

On my own for far too long

Problems with the booze

Nothing left to lose

--------------------

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

--------------------

The face that fills the hole

That stole my broken soul

The one that makes me seem to feel much taller than you are

I'm just a peeping tom

On my own for far too long

Troubles with the gear

Nothing left to fear

--------------------

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

--------------------

With every bet I lost

And every trick I tossed

You're still the one who makes me feel much taller than you are

I'm just a peeping tom

On my own for far too long

Problems with the booze

Nothing left to lose

--------------------

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

I'm weightless... I'm bare

I'm faithless... I'm scared

--------------------

I'm scared

I'm scared

I'm scared

I'm scared.

--------------------

El vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=dJ_m_cjDAUg

Des de "Vida y destino", de V. Grossman

"!Qué triviales eran los pensamientos sobre las botas, sobre el perro abandonado, sobre la isba en un perqueño pueblo remoto, sobre el odio hacia un compañero que te ha arrebatado una chica...! Sin embargo, en aquello estaba la esencia.

Las agrupaciones humanas tienen un propósito principal: conquistar el derecho que todo el mundo tiene a ser diferente, a ser especial, a sentir, pensar y vivir cada uno a su manera.

Para conquistar ese derecho, defenderlo o ampliarlo, la gente se une. Y de ahí nace un prejuicio horrible pero poderoso: en aquella unión en nombre de la raza, de Dios, del Partido, del Estado se ve el sentido de la vida y no un medio. !No, no y no!. Es en el hombre, en su modesta singularidad, en su derecho a esa particularidad donde reside el único, verdadero y eterno significado de la lucha por la vida".

Més enllà de les visions més o menys hobbesianes o roussonianes que cadascú comparteixi o tingui sobre el viure en societat, m'interessa especialment la reflexió sobre l'essència i la ridícula singularitat humana.

Sobre el temps i les paraules

Crec que era dijous que vaig assistir a una reunió al Casal Pere Quart de Sabadell.

Hi vaig trobar un raconet agradable, gens sumptuós, que animava a iniciar una reflexió sobre el temps i les paraules.




Els textos, breus, de Joan Oliver, un sobre el temps i l'altre sobre les paraules i els llibres.

Independentment de la qualitat de les fotos, són de mòbil, qui vulgui, ja hi pot reflexionar.

P.S. Post tangencialment dedicat a Grigri, ella sap perquè.

Desconnexió

Treballo força a la vora de casa. Avui, des de que he pujat al cotxe i fins que he arribat a casa, a RAC 105 he pogut escoltar una cançó de Sabina de la que no recordo el títol, però sí la lletra "porque duele" (i aprofito per dir que el menú de cançons a la web de RAC 105 està equivocat) i el "Walking on sunshine" de Katrine and the waves.

Massa poc temps per canviar el xip. A la feina, per motius diversos, visc força estressat darrerament. Quan arribo a casa encara no he tingut temps de fer un "click" i aparcar l'adrenalina. I a casa, la petita, el grandolàs i la seva mare, que requereixen, cadascú a la seva manera, la meva atenció. Una atenció que em costa horrors de ben focalitzar.

El mateix em passa al bloc, i em sembla que no em passa a mi sol. Em costa trobar l'estona per posar-m'hi i, a més a més, em costa trobar "tema". Estic cansat. En fi, que això no és un avís de tancament del bloc, ni definitiu, ni temporal, però a partir d'ara m'eximeixo del compromís que tenia amb mi mateix de penjar un parell o tres de posts setmanasl. Fa temps que ja no hi arribo, però encara me'n culpo. A partir d'ara, una mica desconnexió, per organitzar-me!