30.1.07

Centelles. Fred i calor.

"Sempre el fred i la calor. I nosaltres al mig" deia pere en un comentari fa pocs dies. Doncs això mateix m'ha passat avui a l'exposició sobre Agusti Centelles, les vides d'un fotògraf. M'explico. Una manera de veure l'exposició es dividir-la en dos grans segments: lobra gràfica relacionada amb la República i la Guerra Civil, fotoperiodisme, per un costat, i l'obra relacionada amb la publicitat, potseriorment. D'entrada podria dir que les fotografies de la primera etapa m'acaloren, mentre de les segones, més aviat fan fred. Però això seria generalitzar molt, i com acostuma a passar amb les generalitzacions, erroni. M'explico encara més. Resulta que a les fotografies de la primera època, hom hi troba una manera de fer brillant i novedosa, uns reflexos intenssísims de les visicituds de l'època, etc. Fa calor. Però alhora, Centelles retrata la mort, el dolor, l'angoixa, el patiment. Fa fred. La segona època és necessàriament neutra, freda, però hi he trobat algunes fotografies que també, a la seva manera, destil·len èpòca i d'altres, encara que sigui publlicitat industrial o de chupa-chups, que m'han semblat fantàstiques.

En resum, que les simplificacions tendeixen a deformar les coses i a fer-nos-en perdre el sentit; que les coses una mica complexes, amb mès d'una lectura, ja estan bé; que els qui encara no hi hagueu anat, aneu a veure l'exposició a la Virreina (teniu temps fins el 4 de març) i que, com de costum, pere tenia raó al seu comentari.

Per cert, és probable que jo encara hi torni perquè anar d'exposicions amb un bebé fa que hagis d'anar per feina. I encara més per cert, no sé si felicitar al personal de la Virreina per deixar-me pujar en l'ascensor intern de l'edifici, fins a la quarta planta on era l'exposició; o no felicitar-los perquè el meu cas no deu ser un cas extrany i han trigat...

29.1.07

Dijous 1/02/07, cinc minuts sense llum

Faig pública al bloc una convocatòria que em va arribar via mail ahir diuemhge. Ja sé que no tindrà gaire èxit, que no es canvia res, que és una convocatòria en clau franncesa, etc., etc., etc. Però encara que sigui només perquè hi reflexionem cinc minuts, trobo que és sufient raó per penjar-la. No he tocat gaire res del missatge.

APAGADA UNIVERSAL DIJOUS 1 de FEBRER.....
A VEURE SI HO PASSEU!!

El 1er de febrer del 2007, a tot EUROPA : Participeu amb la més gran mobilitzaciódels ciutadans contra el CANVI CLIMÀTIC!!

A veure si ens posem tots d'acord, si passem el missatge i té repercussió....Posem-nos un post it sobre l'ordinador, a la cuina i al mirall del WC... si convé.

DIJOUS 1 de Febrer DEL 2007,ENTRE LES 19,55 Y LAS 20,00 HORA LOCAL ANDORRANA APAGUEU TOTS ELS LLUMS, L'ORDENADOR, LA TV (encara que us costi).

Són només....5 minuts. Es tracta d'estalviar 5 minuts d'electricitat en tot el planeta i de cridar l'atenció als ciutadans, als mitjans de comunicació i a tots aquells que ostenten algun poder, sobre l'estalvi d'energia, sobre la gran i inutil despesa energètica que estem fet i... la urgència de passar a l'acció. 5 minuts de respir per al planeta... és poca cosa. A nosaltres encara ens costarà menys i... mostrarà als candidats a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema en que cal pensar, en el que hi cal actuar des del debat polític. La repercussió d'aquesta manifestació cívica internacional, serà gran a Europa. Mostrem que el nostre país està homologat també a nivell de revindicacions cíviques. Digem-li al Sr. Pintat i al Sr. Minoves, que el discurs sobre l'escalfament del planeta és important.Per a més informació: http://www.lalliance.fr/ >

I... si el planeta pogues votar?
5 minuts d'aturada pel nostre planeta

I ara en francés, que per a qui ho entengui, potser hi captarà alguina coseta més concreta (presidencialsa França d'aquí a tres meosos...).

L'Alliance pour la Planète lance un appel simple à tous les citoyens, 5 minutes de répit pour la planète : tout le monde éteint ses veilles et lumières le 1er février 2007 entre 19h55 et 20h00. Il ne s'agit pas d'économiser 5 minutes d'électricité uniquement ce jour-là, mais d'attirer l'attention des citoyens, des médias et des décideurs sur le gaspillage d'énergie et l'urgence de passer à l'action ! 5 minutes de répit pour la planète : ça ne prend pas longtemps, ça ne coûte rien, et ça montrera aux candidats à la Présidentielle que le changement climatique est un sujet qui doit peser dans le débat politique.
Pourquoi le 1er février ? Car le lendemain sortira, à Paris, le nouveau rapport du groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du Climat (GIEC) des Nations Unies. Cet événement aura lieu en France : il ne faut pas laisser passer cette occasion de braquer les projecteurs sur l'urgence de la situation climatique mondiale.
Si nous y participons tous, cette action aura un réel poids médiatique et politique, moins de trois mois avant l'élection présidentielle!
Faites circuler au maximum cet appel autour de vous et dans tous vos réseaux ! Faites le également apparaître sur votre site Internet et dans vos news letters.
Contact/ information : Cyrielle, Les Amis de la Terre : 01 48 51 18 95.
Lire l'article complet sur le site des Amis de la Terre

28.1.07

Per compensar

Si ahir parlava de fred (interior), avui ho faré d'escalforeta (interior, també).

Al vailet de la casa, avui, li costa adormir-se. M'estiro amb ell.

21.40 h. Fa uns minuts que te els ulls tancats i respira acompasadament. De sobte, es treu el xumet de la boca i obre els ulls.

"He de dir una cos(s)a. Et vols casar amb mi?"

Sí, fill meu.És clar que sí.

Fred (interior)

Ara fa una estona he baixat les escombraries i he tingut una associació d'idees que m'ha deixat més aviat moix.

Al carrer hi feia un fred considerable. I he pensat que, si avui no pogués dormir a casa, hauria de demanar a algú per dormir a casa seva. He recordat una nit on vaig passar molt fred. A una de les primeres excursions de debó a la muntanya, vam haver de dormir al terra d'una plaça a Sabiñanigo (encara recordo, de matinada, els soldats que tornaven força contents d'un pub que es deia Julio Verne on ens volien convidar, tant dí com no, a una copa). Erem quatre joves. En P, en J, jo i la M. En tornar de les darreres vacances d'estiu ens vam trobar pel carrer amb la mare d'M. Estava desolada. No feia gaire setmanes que M havia mort. Càncer. M era un any més petita que els altres tres. No feia massa temps que me l'havia trobat i saludat a una llibreria, però ja no teníem relació. Recordar la tragedia de la mare d'M, perdre una filla, m'ha deixat el cor glaçat, com el temps.

26.1.07

Petit homenatge a Xurri

"Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip."

Extret de "El quadern gris", de Josep Pla.

20.1.07

Hamlet

... ¡Cómo todas las ocasiones declaran contra mí y espolean mi tardía venganza! ¿Qué es un hombre si su principal bien y la adquisición de su tiempo es sólo comer y dormir? Una bestia, nada más. ...

Hamlet, a banda de dir coses com "ser o no ser", diu força altra coses. No vull ser una bèstia, però m'he de fer el càrrec d'una sèrie de limitacions. O carpe diem?

19.1.07

Regal d'aniversari

Finalment, un mes després del meu aniversari, vaig pulir-me el "val" de 75 EUR en llibres en que va consistir el meu regal d'aniversari a la feina.

Sense entrar a valorar el regal i la festeta fantàstica que em van fer (ens van fer,vull dir, que erem dos a canviar de dècada), facilito la llista de llibres adquirida (consti que no és un meme, però podria ser-ho).

El quinto en discordia, de Robertson Davies, guanyador del premi llibreter d'aquest any. Els guanyadors d'aquest premi acostumen a ser de fiar. Aquest any hi ha un morbo afegit. No ha estat editat en català. Es veu que qui en té els drets no hi té interès. Marro.

Biografia de la fam, de Amélie Nothomb. No parlem només de gana de menjar sinó, tinc entès, de ganes de viure intensament.

La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka. Diuen que està ben escrita i que és per trencar-se de riure. Potser una coseta facilona ja em toca.

I, per alimentar l'esperit, que també em fa falta, dos de poesia. Libro del frío, d'Antonio Gamoneda, que diria que és el poeta espanyol viu, dels pocs que conec, que més m'agrada i Violència gratuïta, de Jordi Valls, perquè sí, perquè quan compro un llibre de poesia que sé que vull, també obro una pàgina al'atzar d'algun llibre que hi hagi per allà la vora i que no conegui de res, i si m'garda el poema, doncs el compro.

M'he deixat per la comanda del Círculo de lectores Estambúl, de Orhan Pamuk, el darrer premi nobel (espero que l'edicio estigui bé), las Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa, que algúd e la xarxa em va recomanar fa un temps i Los libros arden mal, de Manuel Rivas, jo no sabia que escrivia en gallec.

I fins aquí les pretensions literàries d'aquest inici d'any, encara que ja aviso ara, fins el 9 de febrer no acabo la primera ronda d'exàmens i, entre una cosa i una altra, em penso que això de llegir quedarà en segon terme una temporada.

17.1.07

Més zàpping

"Quisiera volver, no termina nunca esta misión. Me acuerdo de ti como un cuento de ciencia-ficción. No estoy tan mal, juego al póker con mi ordenador. Se pasan los días, no hay noticias desde la estación."

Avui he trobat aquesta de M-Clan. No la llegiu de forma estricta.

I, per cert, els qui mireu Porca Misèria, em smebla que és dimecres a la nit, escolteu la lletra de la cançó. Algunes les encerta al 100%, d'altres gens ni mica. Quin món de contradiccions!


15.1.07

Dues de zàpping

1. Ahir al vespre feien una peli a TV3, crec. En un moment determinat, el protagonista resulta que és col·leccionista d'exemplars de "El vigilant en el camp de sègol". Recordo haver-lo llegit no fa massa temps i l'he anat a buscar a la prestatgeria. Només hi he trobat una frase subratllada: "..., però quan marxo d'un lloc, m'agrada saber que marxo". Al costat hi havia una breu anotació sobre el lloc.

2. Avui al migdia, mentre esperava notícies de la compi. A no sé quin canal de la tele (potser TVE1?) "Cuando las cosas son siempre igual, son aburridas". Ell parlava de formatges, però no només. És un savi l'Arguiñano.

14.1.07

Navegant

Divendres vaig rebre una visita i vaig tenir una conversa a base de missatges sms que em van recordar una coseta important que havia perdut de vista darrerament.

Saps quan estàs amb una gent que no són com tú, que no tens res a veure amb els seus interessos ni amb les seves converses? Saps quan tens clar que tu no confies gaire en aquesta gent, però que en el seu moment vas decidir mirar de no posar-t'hi més d'esquena? Saps quan resulta que ja t'hi has tan ben adaptat que ja ni recordes la decisió que havies pres?

Saps, en canvi, quan les persones que t'agraden, les persones a qui t'aprecies, resulta que no et responen? Saps quan tu esperes quelcom d'altri que aquest altri no vol o no et pot donar? Saps quan et distàncies de les persones que realment t'importen perquè has ensenyat les teves cartes, perquè penses que has estat honest, perquè has dit el que creies que havies de dir?

Com n'és de difícil tot plegat!

Quedi clar. Parlo de la feina.

Escrit d'una altra manera, podria haver estat un tema de tertúlia, però...

10.1.07

Terrassa

Aquesta tarda l'he tornat a passar a Terrassa. Ara feia dies que no hi ha anava. Com a cocapital de comarca, però també per d'altres motius, Terrassa és, hores d'ara, una ciutat certament especial per a mi. En faig un breu repàs. És el lloc on han nascut la meva descendència. També és el lloc on ha mort la meva mare. I, parlant en termes mèdics, allà on hem de fer les vistes als especialistes. Però no tot són hospitals. A Terrassa hi ha el centre de la UNED on em matriculo, on estudio i on m'examino. A Terrassa, molt més important, hi viu gent que m'aprecio. Algunes persones des de l'època en que jo jugava a rugbi (i quines farres per Terrassa...), d'altres de la feina, d'altres virtuals,... Però Terrassa, a part d'això, també ha estat sovint feina. I diversió. El Parc de Vallparadís i el picnic jazz, per exemple. I restaurants, i el reina Victòria, i la fira modernista, i, mal m'està dir-ho, el Parc Vallès. És curiòs. De l'altre cocapital del Vallès també en tinc força inputs, però amb molt poques excepcions, d'una altra època. En fi, hauria d'anar reconeixent que Terrassa és una ciutat que represneta moltes coses per a mi. No res, tant per anar com per tornar, m'he posat els Muse a tota castanya al cotxe.

8.1.07

Un esprint final més

Sí. Ja sé que hi ha qui viu la vida com una o múltiples curses. Però jo no era així. En canvi, ja fa una bona temporada que tot plegat s'està covertint en un córrer com un boig fins al següent final d'etapa. Sort que no acostumo a quedar mal classificat. Això sí, qualsevol dia em trenco la "crisma".

3.1.07

Les hores (i II)

Últimes hores de 2006 i primeres hores de 2007.

Tinc els petits al llit i la seva mare també estirada amb mal de panxa. Aprofito per llegir les darreres pàgines de l'any i sopar. Mení de Cap d'Any: llauna de "calamares en su salsa", truita a la francesa amb "pàambtomaquet" i tall de formatge. Les postres: un exquiist tall de gelat de crocant de la Sirena. Quan falten un parell de minuts per acabar l'any, entro a l'habitació on dorm la compi i li agafo la mà. Sentim els veïns com fan xivarri. Són les dotze. Ens desitgem bon any.

Mitja hora més tard surto a treballar. Engego un parell de revetlles. Vaig i vinc. En el temps mort, assegut còmodament al cotxe, m'acabo el darrer llibre d'Imma Monsó. Les cinquanta últimes pàgines no les he gaudit tant com les duescentes primeres. M'agrada com escriu aquesta dona (entenc que amb pretensió de senzillesa). Com sempre a les seves novel·les hi ha força elements on podre-s'hi reconèixer.

Les quatre, tanquem una de les revetlles (la dels adolescents). He de trucar a la policia perquè avisin una ambulància. No gaire lluny de la festa, una nena de setze anyets ha begut molt massa en excès i està molt freda. Un cop més, la policia em sorprén i els he de felicitar (i ja en van tres o quatre últimament). Arriben molt ràpid i es fan càrrec de la situació. L'altra festa la tanco a quarts de sis (aquí m'he de posar antipàtic perquè l'hora de tancar ja ha arribat, però les ganes de festa no, evidentment). Que gran que em sento... A un quart de set, a dormir.

A quarts de dues, mentre feia un kit-kat, envio uns quats sms desitjant un bon any.Entre els sms enviats hi ha tots els dels bloggers que, per una raó o una altra, m'han donat el seu número de mòbil. Alguns arriben perquè em contesten. D'altres no ho sé, perquè el telèfon m'avisa que no ha pogut enviar tots els sms, però no em diu quins sí i quins no. Si tinc el vostre número de mòbil i no us ha arribat una meva "felicitació", doneu-vos per felicitats (la tecnologia, ja se sap).

Cap d'Any. Dinem a casa amb les meves dues germanes. Mentre se les foten entre elles (la qual cosa agareixo profundament), trec una última ampolla de vi de la nevera. És un vi blanc de Rias Baixas. Algú el recorda? A la vostra salut.

P.S. 1. I des d'ahir que ja tenim una nena de tres pams.