31.5.10

La descendència (tres en un)

Passem una part del cap de setmana a la platja, el Maresme.

La Cèlia és amb els seus dos progenitors, fent sorretes, quan de cop i volta, sense cap explicació raonable, s'aixeca, es gira cap a son germà que és uns quants passos més enllà lluitant amb l'onatge i el crida, "Albert", amb una potència de veu insospitada. L'Albert es gira i puja cap a nosaltres ràpidament. La petita de casa ens veu, a sa mare i a mi, amb els ulls desorbitats, s'encongeix d'espatlles i ens diu amb un to de veu d'alló més raonable: "és la feina d'un germà".

Som a la platja, encara. El grandolàs de casa està encantat de la vida. Surt de l'aigua i se'm llença al damunt i, a cau d'orella, em diu: "espera que t'abraço una mica, però aguanta les idees". A continuació, em demana que li expliqui un conte de pirates.

Quan tornem a casa, hi ha males notícies al mail. Una mare de l'escola ha perdut el que havia de ser el seu segon fill, només unes hores abans del part. Com que el germanet, R, va a la classe de l'Albert, avui n'han parlat a escola, abans R no es reincorpori a les classes. Quan el meu primogenit ha sortit de classe estava ben afectat i m'ho ha explicat com un secret. M'ha parlat del germanet d'en R que "s'ha morit" abans de néixer, de la pena que deu tenir R per no haver conegut al seu germà, i de la pena del germà "per no haver conegut la vida". Unes hores més tard, hi ha tornat a reflexionar i ha considerat però, que el germanet en qüestió, com a mínim, havia "conegut el líquid dins la panxa de la seva mare" i després ha dit que potser, fins i tot, havia conegut el Tibidabo des de la panxa de la seva mare perquè l'R hi havia anat fa poc temps.

Siguin quines les conclusions d'aquest darrer apartat, sembla que l'espècie millora, i que el grandolàs de casa sabrà desenvolupar alguna mena de capacitat empàtica que el seu progenitor té molt poc activa.


26.5.10

El meu/seu primer conte

El primer conte que arriba a casa, pensat i escrit, per ell mateix.


OLA AM DIC ALBERT

IABIA UNA BAGADA

UN CASTELL AM CABALLERS

SAGONA PAJINA PASA

ANX DASPRES I BA BE UNA LLUITA

ALS CABALLES BAN

ABE DA MAXA

I BAN RUBA UN LLOC

I BAN SE MOL FALISUS

BET AKI UN GAT I UN GOS

ADEU

I BAN BIURA MOL BE



La separació en "paraules" és meva, perquè s'entengui el conte.

Evidemtment, el tema ortogràfic el "tocarem" més endavant.


24.5.10

Tot desenvolupant el post anterior

Em passa sovint que els posts que penjo aquí no acaben de ser especilament entendors (críptics, em deia Violette, fa uns mesos).

Això em passa, potser, de vegades, perquè hi ha coses que no m'atreveixo a dir del tot, d'altres cops perquè penso que és millor que els lectors i les lectores del bloc, puguin jugar i interpretar el que s'hi diu a la seva mida o, en ocasions, perquè no m'explico prou bé o perquè ni jo mateix sé gaire què vull dir.

He decidit fer un esforç clarificador amb el meu darrer post sobre la cançó d'U2.

Diré que, resumint la cançoneta, el tema central és l'afirmació que "no puc viure amb tu, ni sense tu".

Per tant, un dels dos punts de vista que apunto al post és mirar la vida en relació AMB (1) la persona X que es consideri. L'altra punt de vista és mirar la vida SENSE (2) la persona en qüestió. No sempre és fàcil fer tots dos exercicis (normalment, és fàcil fer-ne un, el real, i no tant l'altre, l'imaginari).

Però la cançó té, com a mínim, una altra variable. El "you", que pot ser X, Y o Z (per no allargar-nos massa). Això ja começa a complicar la cosa, perquè ara, se'ns multipliquen els objectes sobre on posar el punt de vista. I, és evident, que imaginar cadascuna d'aqueste situacions es pot allargar molt.

La conclusió de tot plegat però, i per no allagar-nos excessivament, és que sí, que la cançoneta està molt bé, però que un servidor es veu altament capacitat per a les situacions següents: X1, X2, Y1, Y2, Z1, Z2 i així, ad infintum.

M'he explicat millor? Ei, consti que la cançó m'agrada molt ;-)

18.5.10

Una altra vegada U2

Surto de la feina. Pujo al cotxe i engego la ràdio. Un minut més tard, a RAC105, em posen, comme d'habitude, el "With or without you" dels U2. Avui, no sé ben bé el perquè, l'escolto des de l'altre costat i, malgrat l'"or" del títol, no és ben bé mateix.

17.5.10

Futbol

Som a la platja, el grandolàs de casa i jo, jugant un trascendent partit de futbol.

Després d'un gol, l'enéssim, pregunto pel resultat.

La resposta és: "seixanta a quaranta, guanyo de tres".

Ja es veu que no serem matemàtics...


3.5.10

Una recomanació blogaire

Ja sé que tampoc passaran per aquí aquells centenars de milers de persones àvides de bona lectura que hi ha en aquesta nostra, petita i refotuda terra (o era dissortada?). És igual.

Per a qui passi per aquí i encara no ho faci habitualment, es recomana, i molt, la lectura d'aquest bloc: per poètic, per intel·ligent i per bell, com a mínim.

I feliciteu una mica a la blogaire que n'és responsable (el proper any, ni finalista ni res; a guanyar el Ferrater!).