28.2.07

Tres tasses de solitud

Ahir vaig viure tres referències més o menys explícites a la solitud, que no és que em desagradi, precisament.

1. A primera hora del matí, mentre esperava, vaig continuar avançant en el "Mirall Trencat" de Rodoreda. No ho havia dit encara, però des del segon llibre que m'està agradant molt més. Ja n'explicareé el perquè quan en parli amb una mica més de detall. La qüestió és que ahir vaig llegir el capítol sobre la mort de Teresa que em va transportar, una altra vegada, a allò de que en el fons, estem sols. Vaig trobar que l'escena és gairebé dolça. Però amb solitud i fent-se càrrec d'un mateix (s'ha de valorar positivament?).

2. A mig matí vaig anar (vam anar, amb la pubilla de la casa) a veure l'exposició de Hammeshoi i Dreyer al CCCB. No m'hi entenc gaire de pintura jo, però em va arribar prou bé, crec, la importància de la llum en els quadres de Hammershoi i a les pel·lícules de Dreyer. Vaig trobar "curiós", d'una banda, l'efecte que em feia la distància respecte els quadres. En aquest cas, molt més interessant a una certa distàcnia. D'altra banda, també em va frapar la solitud dels personatges, normalment una dona que es veu d'esquena. L'exposició hi és fins l'1 de maig. Si esteu interessats o interessades en el món de la pintura i de la llum, jo crec que s'ha de fer un esforç per veure-la.

3. A la tarda erem a casa el padrí de la criatura fent temps perquè la seva mare acabés una classe de no sé el què. A RAC105 van posar una cançó de Pep Sala (mira que m'agrada poc, ho sento). La cançoneta repetia: "Soledat amiga meva, sempre ets al meu costat". Doncs quanta companyia, oi?

Al vespre, rebentat, em vaig quedar adormit al sofà. No sé si contar-ho com una quarta tassa.

26.2.07

Sempre han tingut bec les oques

No us espanteu. Es tracta només de la reproducció de la frase que he rebut avui de Rodamots. Ara fa una temporadeta, una companya de la feina em va facilitar l'enllaç a aquesta "pàgina". Explicat en senzill, la idea és fer circular cada dia un mot entre els subscriptors i les subscriptores de Rodamots per recuperar o fer més extensiu l'ús de determinats termes o expressions. Jo n'oblido la majoria amb facilitat, però n'hi ha algun que el retinc. El d'avui m'ha fet especialment "gràcia". Vindria a significar, per a qui no ho sàpiga, que de "dolents" n'hi ha hagut sempre. Hi ha dies que els mots rebuts ja els coneixem o potser pertanyen a un camp més o menys especialitzat que no interessa, però de tant en tant, en surt algun d'especialment afortunat (parlo des de la meva perspectiva, evidentment). El link és: www.rodamots.com . A partir d'aquí, feu-ne el que considereu convenient.

19.2.07

Especialització?

Per poc que passeu per aquí, ja coneixeu la meva dèria amb els parcs infantils (i encara en tinc pendent una bona dosi en els propers anys). Avui he anat a buscar l'hereu de la casa a la sortida de l'escoleta i hem anat a espetegar a un parc amb uns generosos sorrals, com d'altra banda haurien de ser tots els parcs inafntils. Ara fa una temporadeta que no anavem "de parcs" a jugar una bona estona (el "fred", els compromisos, la família,...). Aquest parc no l'utilitzem gaire perquè m'hi poso sociològicament nervioset amb massa facilitat. Avui, a nivell d'extracció social hi havia una mica més de barreja (tota la barreja que pugueu imaginar a la meva ciutat, naturalment). He pres però, unes petites notes:

17.30 h. 17 femelles adultes i 3 mascles.
17.45 h. 21 femelles adultes i 3 mascles.
18.00 h. 20 femelles adultes i 5 mascles.

Si tenim en compte que els dos últims especimens de sexe masculí arribats al parc eren un avi que havia vingut a buscar l'àvia que s'estava fent càrrec de la neta, i un jove que venia amb la seva parella i la seva filla i que, en els vint minuts que han estat tot plegats al parc, no s'ha separat ni mig metre del cotxet amb el que havíen arribat tot parlant pel mòbil mentre la seva filla i la mare de la nena jugaven amb totes les andròmines del parc, entendreu que dubti.

És aquesta l'especialització que proposava Durkheim i amb la que sembla que força gent hi està d'acord?

Per a més info, veieu el penúltim post de la tertúlia, perquè ja hi ha tema nou de debat. Animeu-vos a participar-hi!

PS Havia escrit "famelles" tres cops. Mea culpa.

16.2.07

Leave. O leave me to my sorrows! (Blake)

Continuo amb la lectura de "Mirall trencat".

11.2.07

Diumenge relaxat



Considerant "relaxat", tot el que es pugui arribar a considerar "relaxat" passar un dia amb dues criatures petites...



Us deixo tres imatges d'aquesta tarda abans de fer-se fosc.



Jo crec que és fàcil endevinar on és.

9.2.07

Necessito consell (literari)

Un servidor ja ha acabat, amb més penes que glòries, aquesta ronda d'exàmens. Mentre em decideixo a tornar-m'hi a posar (abans m'he de molt ben planificar o no seria jo), he tornat a agafar algunes de les novel·les que tinc a la prestatgeria de pendents. No sé per on posar-m'hi. I les finalistes són: "El sol dels Scorta", de Laurent Gaudé, "Sobre la bellesa" de Zadie Smith i "Rayuela" de Julio Cortázar. Mentre em decideixo, avanço amb "El lado frio de la almohada" de Belén Gopegui (m'acabo de fixar que a la coberta hi ha una orquídea...). S'acceptaríen també d'altres propostes (per exemple, de la Rodoreda, per on es podria començar a llegir?). Opinions? Gràcies.

6.2.07

Tres cafès

La metgessa amb la qui, de tant en tant, fem repàs del meu estat de salut em té dit que deixi el cafè o que, com a màxim, me'n prengui un al dia. Avui, per posar-me una mica en tensió per l'exàmen del matí he fet el de primera hora del dia. Després de dinar, per posar-me les piles i estudiar una estona n'he prés un altre i a mitja tarda, per no adormir-me durant l'exàmen de la tarda, un tercer.

No em preocupa massa l'esprint. Dijous tinc l'últim exàmen. Però i després, com soportaré el dia a dia?


Gent, si passeu per aqui, passeu també per la tertúlia i deixeu-hi algun comentari que sembla que ens perilla algun membre...