29.6.12

Servidor de vostè

Un servidor, treballa a l'administració pública local des de fa molts anys.


Ahir vaig tenir una moment d'aquells pels quals recordes perquè hi ets i perquè n'estàs convençut de ser-hi.


Érem en una cruïlla d'un barri no especialment benestant de la ciutat, tot just abans de começar el seguici d'inci de Festa Major, quan se m'acosta una dona d'uns cinquanta anys i em diu:


"Oiga, usted es XY, verdad?"


Jo li vaig dir que sí.


"Pues le quería dar la gracias porque hace muchos años, usted ayudó a mi hijo...."


Doncs això. Es veu que vaig ajudar un noi a demanar una pròrroga, no vaig acabar d'entendre si a la prestació social o al servei militar, just en el moment que la senyora se saparava del seu marit i depenia, única i exclusivament, del sou del seu fill


Servidor no té un lloc d'excessiva responsabilitat a l'adminsiutració en qüestió i fa anys que tinc poc tracte amb públic directament. 


La senyora em va fer recordar la vocació de servei públic que sempre he tingut, especialment, quan amb la teva feina, ajudes persones concretes amb determinades mancances de recursos i malgrat que això pugui comportar, en determinats moments, altres coses que no t'agradin tant.


És una mica alló de la justícia social, la igualtat d'oportunitats o alguna cosa per l'estil.


Servidor de vostè, senyora.  

28.6.12

Contradiccions

Entro, un cop més, en fase de contradiccions.


No sé quina nit d'aquesta setmana, mig desvetllat, vaig veure (i sentir, però molt fluixet per no despertar ningú a casa), l'entrevista d'en Jaume Barberà amb Teresa Forcades.


La veritat és que aquesta senyora, em sembla tot un personatge. En bona part, m'imagino que el que em sorprén d'ella és l'hàbit de monja. Mal m'està el dir-ho, però un servidor no espera gaire reflexions gaire profundes de segons qui. I és evident que un cert coneixementde  els coses i un haver-li donat dues voltes, ho ha fet.


Ara no entraré a valorar la seva proposta de vaga general indefinida i assemblea democràtica reconstituent, les seves apreciacions sobre la jeràrquia eclesiàstica o sobre les vacunes. D'aquestes propostes, unes les conec més, d'altres menys.


Em va smeblar especialment interessant una reflexió que feia un i altre cop. Davant de "X", fem un pas enrere (ella apartava la seva cadira de la taula) i mirem-nos el marc. Un cop l'entenguem, empoderem-nos i canviem el que faci falta, si s'ha de canviar.


La germana Forcades parlava d'aquest marc a múltiples nivells.


Per celebrar que el seu discurs m'havia remogut alguna cosa, vam sortir amb una parell de famílies de l'escola a la fira d'atraccions i, per rematar-ho, vam sopar a un McDonalds.


Genial. Visca les contradiccions!

18.6.12

Tibar l'arc

Després de tres dies intensos, molt intensos, el meu premi ha estat poder baixar a Barcelona a la presentació d'una mena d'antologia (o no) de la poesia valenciana actual. 


El títol de llibre és "Tibar l'arc" de l'editorial Tria Llibres que podeu comprar pel mòdic preu de dotze euros, crec. 


Ja sabeu, els i les qui passeu per aquí, de tant en tant, que un servidor no està gaire de lectures darerrement i encara menys, d'actes socials.


Però he fet una excepció perquè m'hi havien convidat (bé, si una convidada a través del facebook, l'hem de considerar una convidada, que no n'estic segur del tot).


I, encara que el llibre puga estar més o menys bé, cosa que encara no sé, i que m'ha quedat algun interrogant per resoldre en relació a la presentació, diré que el que més m'ha agradat han estat dues coses (la cervesa ha estat la tercera, pero aquesta em penso que no compta): poder saludar personalment a una de les meues fadetes preferides i escoltar la seva reflexió sobre els espais fronterers, els límits.


Un servidor no s'ha sentit mai gaire nòmada, d'una banda, i ni tan sols vivint (en totes les accepcions possibles del terme) en un espai fronterer, de l'altra (creia que tenia relativament clars els espais en què em moc).


Passa que ahir vaig celebrar un aniversari d'aquells que hi ha entre finals d'abril i finals de juny, que no m'omplen de joia i alegria, precisament, i la intervenció de la meva fadeta m'hi ha fet pensar, en positiu, com un espai que jo no havia advertit, on d'alguna manera estic instal·lat i del que n'estic obtenint uns fruits.


Així que, "gràcies, fadeta", per a reflexió i per have-te conegut, encara que hagin estat només quatre paraules (no tenia claus per tonrar a casa i havia d'intentar arribar-hi abans que la descendència fos al llit, ja em perdonaràs).


b7

10.6.12

De llibres...

Com que fa temps que no actualitzo gaire el bloc, fa temps que no parlo de llibres. 


Temps era temps, servidor de vostès, llegia força, o això em smeblava a mi. Ara sé del cert quee ntre una i altra cosa, no estic llegint gaire, però volia deixar un parell de recomanacions molt concertes.


La primera, en positiu. Ja sé que potser agú pensarà que se'm veu el llautó, però us recomano un llibre de poeisa que, com la seva autora ha dit algun cop és "bueno, bonito y barato".


Us parlo d'Assassins de margarides, d'Anna Garcia Garay, editat per l'editorial Viena i guanyador del premi de poesia Joan Llacuna, Ciutat d'Igualada, 2011. El llibre, ha trigat en arribar a les llibreries, però un cop hi és, us asseguro que compaterixo el que en diu la seva creadora (les tres bes).


A les margarides, sovint se'ls pregunta alló  de: m'estima, no m'estima. I amb això en teniu prou per saber de què va. Bé, ja sabeu que sovint penjo al bloc algun paràgraf del llibre objecte de comentari, però és que aquest cop, no he demanat permís!  


Us en deixo, només, algun vers del que mçes m'agraden.


"Fer dissabte de l'amor"


"Avui l'amor no té amo ni casa on tornar"


"Les teves paraules amb escates
però sense espines"


"Em plou a dins"


Llegiu-lo. De debó.


I ara, una altra mena de recomanació, de digne contrari.


Sembla que en Ray Loriga ha decidit escriure una trilogia. No sé quan de temps fa que el vaig descobrir i em va agradar. Una veu nova a la novel·la en castellà, vaig pensar.


Bé. Llegiu "Héroes", "Lo peor de todo" o, fins i tot, "trífero" o "El hombre que inventó Manhattan", però no cal que us compreu la seva darrera novel·la "El bebedor de lágrimas".


Ja cansa.