26.2.12

Qüestions de trànsit

Per què els cotxes amb matrícula andorrana estan exempts dels límits de velocitat en aquest nostre pais?

Per què l'únic cotxe que circula pel carril del mig al Túnel de Valldvidrera duu les llums apagades?

Per què l'únic ciclista que avanço en tot el viatge, me l'he de trobar en un túnel, sense reflectors i quan estornudo?

Preguntes, aquestes, com tantes d'altres, sense resposta, suposo. 

15.2.12

Una lectora poc corrent

No. No és que jo tingui una lectora poc corrent (vaja, potser sí, però ho dubto, en el sentit que ara us explicaré).

És el títol d'un llibre, d'Alan Bennett. Un llibre que no arriba a les 100 pàgines, de bon empassar i que recomano per a moments no especialment complicats.

La lectora poc corrent en qüestió, és la reina d'Anglaterra. 

Des del meu modest punt de vista, el llibre té dos nivells d'interès. Un és l'aproximació al funcioanment d'una Institució com la Corona britànica, el paper que hi juguen determinats personatges, com funcionen algunes coses, etc. No tinc ni idea de si va així, però és força plausible, diria jo.

L'altre aspecte que m'interessa és, diguem-ne, el metaliterari. Sense arribar potser a grans conclusions, la Reina (vull dir Bennettt) es planteja diversos interrogants sobre la lectura. Per què llegim? Som o no iguals davant d'una lectura? Busquem alguna cosa quan llegim? Volem ser més cultes? Per a què? L'empatia és una qualitat que es desenvolupa amb la lectura? 

N'hi ha d'altres. Un d'interessant, per acabar, és: l'escriptura és el pas posterior natural a la lectura? 

Tot el llibre té un ritme i un cert sentit de l'humor que me l'han fet empassar amb molta facilitat i, ara que no estic per grans pensades, em smebla molt recomanable.

2.2.12

Estancat

Dimarts al matí vaig realitzar la protocolària visita mèdica anual de control. La metgessa em va preguntar que què tal, i davant la meva resposta, em va dir que estava "estancat". No vaig conetstar res, no es tracta de portar la contrària a l'autoritat, oi?, però més aviat vaig pensar que un servidor està estabilitzat i no estancat.

Quan tornava cap a casa, em vaig adonar de dos girs més sobre la qüestió. Un és que, qui està estancat, en tot cas, és el meu estat de salut, no jo; o sigui que diria que hi ha una certa confusió entre dues coses: l'individu i una de les seves parts.

Però després, encara vaig pensar que la metgessa en qüestió, em deu conèixer més del que em penso i deu saber que tinc el blog força abandonat, que no propsero gaire a la feina, que em veig superat per infinitat de petites foteses, etc.

O sigui que al final, li vaig acabar donant la raó. És el que en diem, la infal·libilitat dels experts!