31.1.08

Més de la progènie

No sé què he dit, però la resposta ha estat:

- I un bé negre amb potes roses, pare. T'enviarem a Sibèria.

Segur que l'educo com cal?

27.1.08

De l'amor a l'odi....

El grandolàs de casa ha descobert aquests darrers dies allò de que de l'amor a l'odi, hi ha poca distància.

Des del començament de curs que n'està molt d'una tal J (vull dir, que juguen molt).

J., que és ben guapa i "d'armes tomar", tant bon punt me li atziba un cop de pala i me'l deixa estabornit i amb una bona nafra al nas; com no pot suportar que ell li giri l'esquena després de la trompada.

Estic segur que ell tampoc és totalment innocent (quan s'hi posa, es pot arribar fer de pesat...).

Una part dels canvis d'humor d'ella segur que estan relacionats amb el naixement de la seva germaneta, ara fa un mes. El qui n'esteu al cas, ja sabeu com va això dels gelos.

En qualsevol cas, no estic gaire segur de què explicar-li. Quaranta anys d'experiència no em són suficients per haver superat aquest binomi.

P.S. 1 Avui he comentat l'episodi amb una companya de la feina que té un xiquet de 8 o 9 anys. M'ha deixat glaçat amb el seu comentari: "Uf, doncs ja veurà quan ella tingui la regla..."

P.S. 2 He esmorzat amb el meu antic-nou jefe (tot i que de moment, sense el paperet acreditaiu). No he pogut arribar-ho a explicar. Tot just començava quan m'ha dit: "nens petits, problemes petits....". Dissabte, a quarts de cinc de la matinada, va haver d'anar a buscar la seva joia de 16 o 17 anys, a la discoteca de referència de la ciutat del costat. Encara sort que era a la vora....

19.1.08

L'arbre generòs

Gràcies pel conte. M'ha agradat molt. Pensava més aviat, que el regal te l'hauríem d'haver fet nosaltres (també és indiscutible que tu has tingut més hores lliures per pensar en els darrers dies...).

El conte, text i dibuixos, té un regustet poètic que m'ha emocionat una miqueta i tot. Està molt ben trobat!

Comento en públic que el conte m'ha traslladat immediatment a un dels parells dialèctics que tinc pendent de superar: generositat - reciprocitat.

Ara, que et vagi bé aquesta nova aventura i no perdem el contacte!

17.1.08

Vitenka....

Quan no llegeixo sobre coneixement i veritat, vaig alternant la lectura de "Les hores" de Pla i "Vida y destino" de Vasili Grossman. Navegava pel llibre de Grossman fins que he arribat al capítol 18è, on una mare redacta una carta pòstuma al seu fill, on explica com viuen els últims dies abans de la mort els jueus d'un guetto. Touché.

P.S. A la tertúlia es parla de Déu i, com no pot ser d'una altra manera, de la tertúlia mateixa. Passeu-hi a donar la vostra opinió.

12.1.08

El temps

Quaranta minuts per arribar a BCN. Una hora i tres quarts per tornar-ne. Quan arribo a casa, silenci. És la calma que segueix la tempesta. I, durant una estona, tornen a caure llamps i trons.

9.1.08

Contradiccions

Diu que m'estima fins als núvols i després em gira la cara. Em fa petons de vaca i, més tard, no vol saber res de mi. M'abraça i em diu preciós i després li ho diu a tothom. Compartim un secret i una hora més tard, només falta que ho publiquin els diaris. Som contradictoris, en les nostres relacions pare-fill.

I això em recorda una lectura de les últimes hores. Els Reis no van estar especialment esplèndits a casa meva. Em van portar dos llibres primets de poesia. L'un, "Bambolines", d'Àngels Gregori. L'altre, "No et puc dir res", de Laia Noguera. Àngels Gregori té el mèrit d'haver-me redreçat una nit que tenia perduda no fa gaire temps i on em semblava que el meu interés per la poesia estava a punt d'acabar. Quan Gregori va recitar els seus versos es va fer la llum en aquella nit fosca. A continuació van recitar Laia Noguera, Anna Miralpeix i un noi de qui no recordo el nom. Tots plegats em van ajudar a congraciar-me amb la poesia. Un cop llegits, potser diria que m'agrada més el poemaride Laia Noguera que el d'Àngels Gregori, però també he de dir que a nivell d'interpretació en viu, va anar a l'inrevés.

Deia que em recordava una lectura, la de Laia Noguera, perquè al llarg d'aquest seu recull, juga unes quantes vegades amb uns versos que va modificant lleugerament, però on el sentit canvia profundament, o no, segons com.

Cito el fragment:

"No et puc dir res.
Nosaltres no parlem
el mateix idioma:
per molt que te m'acosti, no hi seràs"

Faig un salt mortal més i ara ve quan dic allò de: "a buen entendedor...."

5.1.08

Primer post de l'any

Em forço una mica a escriure aquest primer post de l'any. Com sempre, no es tracta tant de no tenir "teca" per explicar, com de no haver tingut gaire temps per endreçar-la, reflexionar-hi i escriure alguna cosa amb cap i peus. Però el temps....

Sobre el temps que vivim, comentaré només que les fetes de Nadal i Reis, no estan fetes a la meva mida. El Nadal el celebrem amb la família de la meva "compi", raó per la qual considero adequat que sigui ella qui porti la iniciativa en relació als regals i aquestes coses. Jo faig de transportista, recollidor de paquets, cuidador de quitxalla, etc. Els Reis els fem amb les meves dues germanes, o sigui el que queda en peu de la meva família d'orígen Aquí, hauria de ser jo qui se n'ecarregués més de tot plegat. Però no. Continuo corrent com un boig, movent persones i paquets amunt i avall, comprant a tort i a dret, però la logística de tot plegat, continua en mans de la meva mitja taronja. No m'en queixo. Per poder jo organitzar tot el emrder nadalenc, hauríem d'haver començat a organitzar-nos i fer llistes, quan tornàvem de les vacances d'estiu. Aquestes darreres hores han estat una voràgine adquisitiva sense cap sentit.

Sobre el temps que llegeixo, quan puc esgarrepar uns minuts, diré que m'estic fent "Les hores" de Pla. És una recomanació de fa temps de litus i pere. No en parlaré gaire, de moment, perquè tot just l'estic començant (he arribat a la Candelera). I peruqè us explicaria el mateix que us he explicat quan he fullejat el "Quadern gris". M'agrada com escriu, m'agraden la seva contemplació del món on vivim, i dels humans que hi vivim i m'agraden les reflexions, més o menys trascendents, que vaig trobant, de tant en tant, en les seves pàgines.

Ho deixo que la petita lora pels descosits.