28.6.06

Reconstrucció

Diu Raimon, més o menys, així: qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta.

Bella, veus com ara jo, com se'ns esmuny el temps i que poc en queda? Jo no m'atrapo ni un trist gra de sorra.

Bella, i si deixo de fer cabòries, buido el pap i t'ho pregunto tot? No cal. Ja sé que fugiràs i no em respondràs res.

Bella, saps que alguna nit encara sommio que t'abraço? I encara més. Tu també ho fas.

Bella, i què n'he de fer de l'expressió "apreciar-te"? Encara tinc els calaixos plens de tu.

Bella, veus tan clar com jo que els nostres camins divergeixen? Quina pregunta, estúpid!

21.6.06

Sense títol (II)

Breument, que és tard i em queda feina per fer.

Aquests darrers dies he fet algunes lectures. El darrer llibre de Yasmina Reza (El trineu de Scoppenhauer) i un d'Eduard Márquez (El silenci dels arbres). Tots dos són curtets, t'atrapen i et fan reflexionar (cadascú que reflexioni sobre el que vulgui). També m'he fet dos poemaris: Compàs d'espera, d'Eduard Sanahuja, i Tres, d'Albert Mestres. Tots dos els he trobat desiguals (no és cap crítica negativa). Hi ha diversos reculls o línies diferents, formes variades, temàtiques distintes, etc. El darrer, com a mínim, ha tingut la virtut de despertar-me una línia concreta de reflexió que incorporaré en meu proper poemari (és una mica una broma...).

Avui he llegit la Vanguardia amb un somriure. Més valoracions del referèndum de diumenge, més anàlisis ara d'ordre més aviat tècnico-universitari, Maragall i Montilla, Carod i Puigcercós, la "victòria" de CiU, la victòria del PP, etc. A la contraportada una entrevista amb Yasmina Reza. Ja m'agradava com escriu aquesta senyora. Ara, a més a més, em sembla que m'agrada com pensa i com viu.

Dinar blogaire d'1 de juliol. De moment no som massa gent confirmada, la qual cosa facilita algunes coses (eh, pere?); pe`ro la convocatòria continua oberta. QUi vulgui apuntar-shi, que ho faci saber.

19.6.06

Cap de setmana




Matí de diumenge i matí de dissabte. A veure qui endevina on hem estat, el meu xic i jo, aquest cap de setmana.

Pista 1. Són dos lloc diferents.

PS 1. Ego, tu tens massa pistes de la foto de dissabte al matí.
PS 2. El del barret taronja és el meu xic. El de sota seu, sóc jo.

12.6.06

Escindit encara

Entre algun post de Litus, alguna cosa que em passa a la vida i certes companyies, continuo escindit encara.

9.6.06

Felicitats, guapíssima

Avui, aviso d'entrada, no és una altra felicitació per Egotista, que ja va rebent les seves al seu blog. Avui és per una amiga meva que n'ha fet quaranta i que em sembla que està una mica preocupada amb el tema, o això em va dir la setmana passada. I, faig públic, com que em sembla que és un patir que no és només seu i que puc entendre, quina és la meva opinió. Doncs la meva opinió és que la majoria de noies que entre l'any passat i aquest han arribat a aquesta nova dècada, estan fantàstiques (això inclou la meva senyora). Estan guapíssimes i són encara molt més interessants (alguna, per exemple, una mica més reposada, que ja convenia). Com que aquesta meva amiga no crec que tingui ni idea que tinc un blog i encara menys que pensava felicitar-la des d'aquí, aquest matí li he enviat un sms. Quan m'ha trucat m'ha semblat que estava contenta. I és que és la millor manera de començar una nova dècada, amb un somriure al rostre. Petonàs, guapíssima.

6.6.06

La bèstia està moixa

Massa optimista estava jo aquest migdia. Les energies se m'han anat esgotant a poc a poc. Quan he deixat el darrer post al blog encara m'he animat a enviar un parell de mails i m'he posat a estudiar una estona. No estava massa concentrat, així que he decidit anar a dinar fora. M'he ben atipat (els espaguetis a la carbonara eren ben bons, això sí). Després de fer un cafè amb gel he tornat a casa a descansar una estona (un servidor té les seves limitacions) i cap allà tres quarts de cinc he baixat a BCN a buscar la meva compi i la seva panxeta que estan fent unes classes per allà dalt la Diagonal. Anava just de forces. M'he posat el darrer CD dels Coldplay (emo-rock, diuen que fan) i, concretament, he baixat fins a la Diagonal escoltant amb el volum ben alt cinc o sis vegades el tema quatre, fix you, em sembla que es diu. He plorat com un magadaleno, una vegada i una altra. Suposo que m'ha fet bé, però la bèstia està mústia. Després, cap a casa, fer-se càrrec del nen, anar a comprar peixet (el rap és caríssim, quina passada...), jugar al parc, banyar-lo, sopar-lo, al llit i biberó (ja veuràs Moderna...). A continuació, sopar nosaltres, fer un sudoku, jugar a cartes i ara, gairebé a les 23 hores, llibretat. Per a què? En fi, massa animat estava jo al migdia. Demà a treballar i no passa res.

El dia de la bèstia

Segons com es miri, avui dimarts 06/06/06, es podria considerar que és una nova edició del dia de la bèstia, altrament dit l'anticrist (massa component filosòfic, en aquest cas). Un servidor s'hi ha esforçat i a les 13 hores d'avui ja ha portat nena i nen als seus respectius emplaçaments de partida diaris (l'estació del tren, ai, metro del Vallès, volia dir; i l'escoleta). Tot seguit s'ha desplaçat fins una de les dues cocapitals d ela comarca per fer-hi un exàmen de Conducta Social i Conducta Desviada (poca broma). En sortir de l'examen, on m'he ventilat gairebé quatre cares de foli en una hora i quart (i us juro que quan he llegit la pregunta, m'ha costat saber què volien, aquesta gent), he anat fins a l'hospital de referència i he recollit els resultats de l'amnio. Es confirma que tot està correcte i que és una Cèlia o una Núria. D'allà, he creuat la plaça i he passat a l'hospital on va morir la meva mare fa quinze dies per deixar una nota d'agraiment a la infermera que més ens va ajudar amb tot plegat els últims dies (ja sé que és la seva feina, però hi ha actituds que penso que van més enllà del que és estrictament professional i que s'han d'agrair). He sortit i he esmorzat. M'havia descuidat de dir que tot i no passar de recepció i no veure la infermera en qüestió, que és del torn de nit, m'he emocionat una mica. He tornat cap a StQ (que és com en diuen els pijos; o StK, missatge contestatari) i he anat capa una oficina de la Caixa des d'on em gestionen el carnet/targeta RACC. COm que no hi he solucionat massa res, he anat directament al RACC i allà m'han solucionat un parell o tres de temes, entre els quals cal destacar una petita topada que vaig tenir l'endemà de la mort de ma mare (res greu, no vaig ni rascar els cotxes, però com que el seu era un Audi molt gran, acabatd e treure del concessionari...). He tornat cap a casa i mentre em menjo unes cireres que tenia a la nevera (a mi m'agraden ben fresquetes, què vols que t'hi digui...) escric aquest post. La una i cinc. Potser que em posi a estudiar per l'exàmen de dijous i aprofitio el meu dia de la bèstia.

PS Del dinar, calma i tranquilitat. Dijous al vespre m'hi poso.

2.6.06

Galcerán-Belbel

Sí. Avui he anat a l'estrena de la darrera obra de Galcerán-Belbel (de vegades, quan les coses te les venen de dues en dues, com si fossin un pack, no acabes de saber on começa l'un i acaba l'altre). Per començar hauré d'admetre que estic teatralment molt desentrenat. Potser fa un parell de temporades (o potser millor tres), us hauria pogut fer, si no una crítica, com a mínim un petit reportatge interessant de la representació. No ho puc fer. Encara que el text segueixi l'estil de textos precedents i l'estil del director crec que també (en aquest cas ja no n'estic tant segur), no us diré pas que he vist una obra rodona. Bé. L'intringulis, correcte (sobretot si teniu un nen dels que va al parc i té dos o tres anys...). Però el rerefons, com a mínim el que jo he percebut, tot i que podria estar bé i ser interessant, m'ha resultat pobre, curt, buit. Si el món és fantasia o realitat i on anirà a parar aquesta societat, ja ho van plantejar Shakespeare i no sé quin clàsic espanyol ja fa molts anys i d'una forma, crec, més brillant. Això sí, no parlàven d'internet i les noves tecnologies. Admeto també que avui no he tingut un dia massa inspirat i que si no fos perquè havia quedat per anar-hi amb una amiga, m'hagués quedat tranquil·líssimament a casa. Per cert, l'actoram i el muntatge, a mi, ni fu ni fa. Abans d'acabar, d'acord, diré que si es tractava d'un trhiller teatral i de riure de tant en tant, doncs això, vale (però potser del teatre se n'espera una mica una altra cosa, com amínim de segons quin).També puc afegir que si la reflexió és sobre la por, doncs també, vale, però.... En fi, demà serà un altre dia.

Dinar 1 de juliol. Anuncio que m'he autoatorgat un cert paper organitzatiu (hi estic acostumat). Hores d'ara comptem amb cinc o sis persones que han confirmat la seva particpació (si no passa res) i tres que necessiten que les acabem de convèncer (l'agenda i d'altres coses). En el propers dies em proposo enviar-vos un mail per anar avançant en alguns detalls. Ja rebreu notícies meves (o de l'organització). I la convocatòria resta oberta.

I deixo pel final, el que em sembla més important de tot plegat. Passeu per casa d'Egotista. Felicitats.