28.12.07

Bon Nadal

He tingut aquest post a la punta dels dits tres o quatre vegades en les darreres hores, però per un motiu o un altre no l'he aaribat a escriure, i ara em costarà.

Començaré per referir-me al meu darrer post i fer un parell d'aclariments. El primer: es tractava d'una mena de llista de bons propòsits en un terreny relativament determinat. Per tant, no us espanteu, tinc una altra fantàstica llista de propòsits una mica més personal i no tan trascendent, en una altra banda (sóc el rei de les llistes jo). El segon: independentment de la llista de propòsits que comentem, no penso anar a cap mena de llistes elctorals, de moment. I dic de moment perquè vagi o no a unes llistes electorals, ara que està tan desprestigiada la política, començo a pensar que és un dels camps on m'agradria mullar-me abans d'acabar aquesta meva dècada (i quedi clar que més aviat em pot portar problemes que no alegries, laborals, vull dir).

I continuaré lligant dos temes més. He estat esquerp a l'hora de felicitar el Nadal. Ja fa anys que sóc així. Entre que un servidor no és gaire catòlic (ni cristià, m'atreviria a dir) i que en els darrers temps s'ha accentuat tant el sentit mercantilista d'aquestes festes, que no m'hi sento gens còmode. Prefereixo molt més desitjar un feliç bon any nou.

Però la cosa anava de llibres. Aquests darrers dies he llegit "Condició de pare", de Joan Barril, regal d'aniversari de la meva companya i mare de les meves criatures. Diré que Barril és perspicaç i que capta prou bé una sèrie d'imatges o situacions que fan al cas, i en les que em puc sentir identificat tot sovint; però aquest cop, no m'ha agradat l'estil. Trobo que més d'un cop i més de dos, Barril s'expressa barrocament, amb una excessiva longitud de frase recargolada que no feia falta (ei, des del meu modet punt de vista, naturalment). L'altre llibre que he llegit és "Mil cretins" del mestre Monzó. Tot i que en tinc uns quants dels seus llibres (i que els he llegit), no m'arribo a declarar un fan de l'autor, tot i que en reconec la vàlua. De totes maneres, el comentari no anava en relació a l'autor sinó al contingut del text. "Mil cretins" és un recull de contes. La primera part, contes una mica més llargs; la segona, molt curts. Són relats sobre "el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana" (cito contraportada).

El llibre de Monzó m'ha agradat i, sobretot, he pensat que era adient per a aquestes dates. Ja n'hi ha prou de regalets, somriures i desitjos per unes hores. La vida té, amb facilitat, una part miserable. Està bé saber-s'hi enfrontar, saber-se'n riure, però som el que som i millor no oblidar-ho del tot, en aquestes dates i en la resta de l'any.


Ara no escriuré el poema de Salvat-Papasseit sobre el Nadal que és el que més m'agrada per a aquestes dates perquè ja ho dec haver fet alguna altra vegada i, si no ho he fet, perquè alguns de vosaltres ja el coneixereu. Reproduiré, això sí i sense permís (espero que no em caigui el poc pél que em queda) un fragment especialment dur d'un conte de Monzó d'aquest darrer recull.


"Un dia, fa unes quantes setmanes, va dinar amb un antiga nòvia el pare de la qual havia mort feia poc, i la dona li explicava que, la nit última, quan era cada cop més evident que el seu pare agonitzava, ella li agafava la mà i, per dins, repetia: "More't, more't, more't, more't...""

Millor que ho deixi aquí.

22.12.07

Decàleg per un món millor

S'acaba un altre any. Sempre hi haurà qui veurà el got mig ple i qui el veurà mig buit. Ara fa un any escrivia que, per a segons quina cosa, em veia jo una mica rellotge de pèndul. Per a aquesta, també. Per sentir-me una mica millor, consti que ho dic amb totes les lletres, he decidit fer una llista concreta de propòsits per executar el proper any. alguns, evidentment, ja els aplico hores d'ara, però els puc millorar. Si en teniu ganes, esteu convidats i convidades a ajudar-me a redactar-los.

1. Moderació. En tots els sentits, i per començar, en relació a l'execució dels objectius de la llista.
2. Tranferència del 0.7%. A Intermon, per exemple. És fàcil i espero que d'alguna cosa serveixi.
3. Estalvi d'aigua. A l'hora de dutxar-se, rentar-se la boca, banyar la progènie,...
4. Estalvi d'energia a casa. Bombetes de baix consum, millorar tancaments, etc.
5. Consum responsable. Incrementar el percentatge de productes adquirits provinents de Comerç just i ecològic.
6. Reduir l'ús de bosses de plàstic i l'ús d'empaquetatges innecesaris.
7. Incrementar l'ús dels contenidors selectius, sense incrementar el volum de brossa general, naturalment.
8. Disminuir la nostra contribució a la contaminació atmosfèrica per motiu de transport. Fer servir menys el cotxe, aplicar-me els nous límits de velocitat, etc.
9. Defensar actituds difusores per un món millor.
10. Ser amables, en tots dos sentits.Somriure.

S'accepten noves propostes, discussió de les existents, etc.

De moment, no em ve gaire de gust això de felicitar el Nadal i aquestes coses, digueu-me asocial.

11.12.07

Coses

De llibres. Estic acabant de llegir "El retorn de Voltaire", de Martí Domínguez. Diguem que no entraria en una meva hipotètica prestatgeria de Favorites, però s'ha deixat llegir prou bé i hi he trobat algunes reflexions prou interessants. És el llibre de torn al Club de Lectura Virtual. El xat amb l'autor de la propera setmana potser me n'aclareixi encara algunes coses. I ja m'ha arribat la comanda del Círculo de Lectores. Es tracta de "Vida y destino" de Vasili Grossman, diuen que una obra mestra del segle XX. Només dos apunts: no sempre llegeixo en català (tot i que segons per a què, m'hi trobo més còmode) i diuen que la "gràcia" del llibre és en el valor d'allò petit. Ara mateix m'hi identifico.

De la blogosfera. Sembla que jo també he rebut el premi al Blog solidari (no acabo d'entendre massa bé el títol, però un premi és un premi). Copio i enganxo. Pel que sembla, això va així: "Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament". Com que ja no queden gaire blocs coneguts meus que no hagin rebut aquesta distinció, no ho faré córrer a set altres blocs, però diré que els tres a qui jo premio són blogs que m'estan ajudant a entendre moltes coses, entre elles, a mi mateix. I els blocs homenatjats són: Africa, Arsvirtualis i HannaB. Dos d'ells, el primer i el tercer, venen de lluny i diria que hem compartit força coses junts (que em penso que d'això es tracta). El segon no fa tant de temps que el segueixo, però hi trobo reflexions molt afinades. Apali, si voleu i sabeu a qui, continueu la cadena. Per cert, no esmento els blocs, que en són uns quants que ja han estat "premiats" amb anterioritat, a qui jo oferiria també el premi. De fet, us podeu imaginar qui sou. I gràcies mar, per pensar en mi...

De la progènie. D'una banda us podria explicar que la petita va superar el mal de panxa (caquetes lletges) d'ara fa uns dies i que va passar a una conjuntivitis que Déu n'hi dó. Però us estaria oferint notícies endarrides perquè aquest matí, quan consideràvem la possibilitatde dur-la a escola perquè la conjuntivitis va desapareixent, ha fet una megavomitada i d'altres coses que no esmento per no acabar d'ofendre ningú. Total, buscant cangurs a la desesperada i dormint malament des de fa no sé quants dies. Però també hi ha moments brillants. Us he explicat que l'altre dia, per casualitat, vaig posar un DVD de Paco Ibañez a l'ordiandor i ella el va seguir entusiasmada? És una demostració més de la feina dels gens. La meva mare, ho he explicat algun altre cop, n'era fan. La propera generació sembla que també ho serà. Del grandolàs de casa podria explicar els numerets que ens està oferint per no anar escola (des de abraçar-se a les cames de la seva mare i plorar com si l'escorxessin davant de la seva mestra, fins a exigir-nos apiretal perquè té mal d'oïda i no pot anar a escola). Però també té moments brillants, com ahir, que em va trobar guapíssim perquè m'havia tallat els cabells o quan ens explica que hem de guardar "això" al cap, per dir-nos que ens en hem de recordar.

Paradoxes. Uns comentaris de Xurri, al seu bloc, i HannaB, al meu, fa uns dies que em fan ballar una mica el cap. M'explico. Tinc la ferma convicció que a la vida no hi ha gaire gent que avanci en línia recta (fora del pas del temps, però això també es podria discutir, crec). Més aviat, sembla com si avancessim una mica, retrocedíssim, agaféssim una drecera, giréssim ara a l'esquerra, ara a la dreta, etc. Allò del yin-yang, amunt-avall, etc. Sí, però no. De fet, el meu bloc es diu "Changing, again", en bona part per tot això, però jo no m'ho acabo de representar ben bé així. El meu "Changing" inclou aquest donar voltes, però com proposa Ricoeur per superar la paradoxa de Manheim, hem de treballar perquè aquest cercle viciós es converteixi en una espiral. I ho crec. Crec que la dialèctica de la vida és força això. Hi ha paradoxes, situacions, vides que ens tenen atrapats; però la superació pesonal (el coneixement o la sabiduria, diria algú altre) crec que consisteix en aquesta elevació, en una síntesi dels contraris que ens permeten anar un pas més enllà. Potser un altre dia ho torno a escriure quan ho tingui més clar. De moment, queda dit.

Auden, una altra vegada. Lligant-t'ho tangencialment amb el paràgraf anterior. Fa un parell de dies vaig exampar a la tele (diria que era a la Cuatro) un fragment de "Cuatro bodas y un funeral". Vaig agafar l'escena on ella es casa amb l'escocés i on mor un dels amics. Evidentment, vaig aguantar fins dues escenes més enllà quan es recita l'"stop all the clocks" d'Auden. Dues coses a propòsit. Una. Quan escolto aquest, o d'altres poemes o cançons, sempre penso: i jo aquí, cantant al que no he tingut! I recordo algun fragment de Sabina que en parla. I dues. Sabeu com acaba la pel·lícula? Doncs que la vida continua. Després del dolor més intens, de la pèrdua, del no-sense; la parella del mort torna a riure, a trobar parella, a viure. En espiral. Com sempre, tambe se'm van escapar quatre llagrimots.

6.12.07

David Gray

Quin temps tan llunyà quan "alguna cosa en els teus ulls em feia somriure".

He de suposar que saps quines cartes jugues. I ho he de respectar.

P.S. Acabo de llegir un comentari aplicable a aquest post amb caràcter diacrònic: el yin i el yang.

3.12.07

Per molts anys

Els anys passen volant
Els petits es fan grans
Sembla ahir que vas néixer
I ja tens quaranta-dos anys

Cançó del grandolàs de la casa que avui dediquem a la seva mare.