25.11.08

Vida escolar

Dos apunts relacionats amb la vida escolar del grandolàs casa.

En primer lloc, sapigueu que avui he estat tres horetes fent de pare enrrotllat a la mesa electoral dels pares i mares que hem d'escollir els i les nostres representants al Consell Escolar. A part de fer la feina, he conegut una mare força enrrotllada amb la qui ens hem anat explicant una mica la vida. Admeto que ella duia la inicativa, però m'estic superant....

Quan he arribat a casa, un quart de vuit, el grandolàs de casa m'ha anunciat que s'ha casat amb la MR. Es veu que ella ho va explicant als quatre vents i si ella ho diu.... Altra cosa és com fer compatible aquest nou estat civil amb el matrimoni que té amb la seva mare, i si això ha de ser per tota la vida, i si han d'anar a viure junts, i.... I què li he d'explicar jo?

A la resta de la meva vida, dins i fora, passen coses, però millor me'n vaig a llegir Marías que ja ho tinc força avançat.

17.11.08

Tant sí com no

És l’al·locució de moda a casa nostra.

El grandolàs de la família ens amenaça de forma continuada, no admet indicacions que s’allunyin ni un pam dels seus objectius i anuncia les seves intencions de forma irrevocable.

Hi haurà qui consideri que ens demana límits, dit en llenguatge políticament coorecte; o que ens busca les pessigolles, potser dit en un llenguatge no tan polítcament correcte.

Alguns exemples de frases que s’estilen per casa ara mateix són:

“Miraré X a la tele, tant sí com no.”

“Menjaré Y, tant sí com no.”

“Jugaré a Z, tant sí com no.”

“X” acostumen a ser dibuixos, “Y” gominoles o xocolatines, “Z” solen ser els playmobil.

De moment sembla que qualsevol combinació de X, Y i Z té solució, més o menys enrrevessada, però pot arribar a cansar....


Mentrestant, la seva mare, aquesta setmana farà una escapadeta a Andorra de dues nits per fer no sé quina mena de minicurset (uns ingressos són uns ingressos, per petits que siguin).


En un altre ordre de coses, us ha passat mai allò de que durant una setmana cada cop que tanques els ulls, la primera imatge que t’apareix és aquella abraçada que voldríes i que no pots fer? Tant si com no.

13.11.08

Slowly

Digueu-me diplodocus i jo us diré que no faig meva tota la lletra de la cançó, però....

http://www.youtube.com/watch?v=NEWU2bCHcUo&feature=related

9.11.08

Tankà

De Joan Casas i Feliu Formosa.


Busco la nota
de color que em retorni
a un món amable.

Tu, sobre el plom del vespre,
vas regant els geranis.

5.11.08

No, nosaltres no podem

Havia de ser aquest un post/comentari sobre el procés i el resultat de les eleccions americanes.

Havia pensat divagar una mica sobre les diferències entre el seu format electoral i el nostre, sobre la quantitat de diners esmerçats en la campanya i comentar d'on surten aquests diners, sobre fins a quin punt és possible o no traslladar els seus posicionaments polítics als nostres, sobre el marge de maniobra que té ara el guanyador, sobre la dificultat del repte que té ara per endavant Obama i sobre les expectatives que ha creat, etc.

Pensava acabar comparant-ho una mica amb el que tenim per aquí, amb la poca trempera, per dir-ho d'alguna manera, que genera el nostre món polític, amb la incapacitat de decissió (política, econòmica i d'altres menes) que patim (o gaudim) els catalans i les catalanes, etc.

Tot això ho anava pensant ahir a la nit i de matinada mentre seguia els programes televisius informatius sobre l'esdeveniment i aquest mateix matí a primera hora.

Però poc després d'arribar a la feina, hem rebut la notícia de la mort d'un company de la meva edat amb qui teníem poques, però algunes, amistats en comú. En Dani deixa aquí dona i una criatura molt petita.

I el cap se me n'ha anat cap a un altra banda i he pensat en allò del temps que passa, i amb el que deixes escapar i no viuràs mai més, i amb els compromisos que adquirim en la nostra vida, etc.

I no deixo de pensar que les coses, a un nivell molt general, social, m'importen molt; però que avui estic trist i que les coses a nivell individual, personal, íntim, també són importants i em demanen el seu espai.

1.11.08

Punt i principi

Ahir a la nit vaig estar passejant pel youtube buscant alguna cosa que expressés ben bé el que sento en aquest moment, però per un motiu o un altre, no hi vaig acabar trobant res que fos prou adient.

Em quedo doncs, amb una sola frase d'una cançó dels Antònia Font: "Punt i principi, de viure sense tu".