31.8.09

Ara mateix...

Tornem d'unes quantes setmanes de vacances, contents, però amb molta feina per fer. La mare de la nostra descendència m'interpela i em demana ajuda per a no sé què. Pregunto: "ara mateix?". I ella, per posar-me una mica a prova, diu uns quants versos de Martí i Pol que, no cal dir-ho, no reconec.

Els versos són el començament d'un dels seus poemes arxiconeguts:

"Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar."

Acaba el poema amb un dels versos més coneguts del poeta de Roda de Ter:

"que tot està per fer i tot és possible."

Doncs vinga, som-hi. Posem-nos en marxa.