18.7.11

Expulsat

Aquest matí a primera hora, descobreixo el grandolàs de casa abraçat i fent-se carantonyes amb la seva mare al llit.

Li dic, al nano, que ja n'hi ha prou i que jo també en vull.

Ell contesta, tan tanquil, "tu quedaràs expulsat".

Au, nano, que t'envio de colònies!

8.7.11

Visita institucional


Ahir a la tarda vaig partcipar en una reunió de presentació, per dir-ho d'alguna manera, d'una associació de la que formo part, al Parlament de Catalunya.

Era el primer cop, que jo recordi, que entrava al tan nostrat Parlament.

L'apunt que deixo aquí no té res aveure amb els continguts de la reunió, la valoració que em va mereixer la reunió o el nostre amfitrió.

Us seré clar. Em va sorprendre, relativament és clar, la vestimenta del personal que circulava per allà dins.

Que ells vagin amb "traje i corbata", no m'acaba de sorprendre, i més perquè no tots ells anaven uniformats al 100%, però els vestidets d'elles, sí que em van sorprendre.

Que n'hagués vist algun, d'acord; però que hi hagués aquella coloraina, aquella uniformitat global en la diferència individual femenina, sí que em va sobtar.

La reflexió subsegüent va ser, potser, excessivament immediata i visceral: i vosaltres representeu la diversitat dels 7 milions de catalans i catalanes que diu que hi ha?

Sense comentaris.

4.7.11

Bremen

Revisava, un cop més, part de la literatura infantil que tenim a casa amb la descendència i vam anar a parar, un cop més, també, als "Músics de Bremen" i, especialment, a aquella frase que no sé si he esmentat alguna altre cop aquí mateix que diu: "Però, què en treuràs fer el ploricó? Vine amb nosaltres a Bremen!".

Una frase que em remet a una altra de les que més m'agraden de la literatura universal (crec que e´s de Jaume Cabré): "Jo vull ser noruec perquè estimo l'Eloïsa, i punt".

Hi ha frases que no cal comentar gaire més perquè em sembla que s'entenen prou bé, oi?