27.2.06

Sense títol (i no és cap quadre, o sí?)

Els dos homes de la casa hem estat malaltons aquest cap de setmana. Jo crec que el més petit de tots no s'ho passar excessivament a la festa de carnestoltes de l'escola (o bé, després va agafar la galipandria mentre acompanyavem una col·lega canadenca de la mama fins a l'estació del tren i fotia un fred de c...). Total, dissabte a. 38.5. El pare de criatura, per no desmereixer, va gafar la febrada diumenge. Avui tots dos en funcionament. Ell, a mig gas a l'escoleta. Jo, bastant justet, a la feina (que és la versió per a grans de l'escoleta, cada dia hi aprens una nova imbecilitat). Com que la cosa no pintava massa bé i per side cas, la mare de la criatura petita, i parellad e la criatura gran, avui no s'ha quedat a dormir a BCN i corre per alguns dels llits d'aquesta casa (tampoc n'hi ha tants, de llits, era una hiperbole).

Dilluns a la tarda no treballo, la qual cosa he aprofitat per dur el cotxe a rentar per dins i per fora. Per cert, quina noia més eixerida m'ha atès. Les botes-bambes que duia, amb uns megacordons roses, m'han impactat. I mil coses més, posar en ordre l'agenda, demanar hora per una metgesa, hora per la revisió del cotxe, traspàs entre comptes corrents, planificació dels estudis d'aquest semestre, afeitar-me la barba que ja era hora, endreça de CD's, etc.

I tot això, per què? doncs perquè des de fa unes setmanes el minyó passa unes hores del dilluns a la tarda amb les seves tietes monges. De fet, de tieta n'hi ha una (i és tieta de la meva compi), però com que totessón germanes... Ell s'ho passa bé. Vaja, quan l'anem a buscar està la mar d'engrescat. I elles encara més. Una no para d'explicar-nos què ha fet el segal durant la tarda, l'altra ens ensenya com (amb seixanta cap a setanta anys) ha ensenyat al mocòs, mai més ben dit, com es fa l'avió. Mentre, la tieta número u, que és pràctica tota ella, entra més en els detalls del menjar, les caquetes i aquestes coses.

Divendres és festa a Sant Cugat. Espero que faci un dia mínimament potable i marxarem, el petit i jo, que la seva mare treballa a la capital, a descobrir aquests móns de Déu. Potser irem a la platja.

Apa, ara ja m'he posat al dia. Vaig a repassar els vostres dips (diaris interactius personals, cada dia s'aprén....)

22.2.06

Un post breu, ara de veritat

Només és per posar en coneixement de potencials interessats i interessades, que tampoc n'hi pot haver gaires, que a la Casa de Cultura de Sant Cugat hi ha una bona exposició sobre Gabriel Ferrater i les seves tres passions: la pintura, la poesia i la lingüística. El comissari de l'exposició (o sigui qui se l'ha inventat és Jordi Cornudella a qui, qui estigui interessat en el ram, ja deu conèixer). Penjo la "notícia" al blog amb endarreriment perquè l'exposició ja fad ies que està en funcionament, bàsicament, perquè la "notícia" és que s'ha prorrogat fins el 12 de febrer. Jo hi treballo molt a la vora. Si algú s'anima a visitar-la, que m'ho faci saber.

L'altre breu comentari del dia és només per apuntar que el nas que es va fer malbé fa uns dies, sembla que se'n sortirà i què no és res greu. O això m'ha semblat a mi. I, que sàpiga la persona propietària del nas en qüestió, que avui ha contribuit a alegrar-me el dia. I e
l Barça la nit.

18.2.06

Diversos comentaris petitons

Bàsicament, per mantenir el contacte (i perquè continuo viu...).

1. Dilluns 20/02 acabarà, espero, la primera fase d'una feina que m'ha tingut bastant entretingut els darrers, posem, 18 mesos. A partir de dimarts, caldrà resoldre moltes altres urgents que havíen quedat una mica endarrerides i, després, posar-nos a desplegar la feina concretada a la fase 1. Serà farregòs i hi haurà unes quantes decepcions pel camí, però espero que també hi hagi sorpreses positives.

2. He refet els versos que vaig penjar ara fa uns dies i he tendit cap a una versió decasÍl·laba, però em penso que necessito ajuda per acabar de ben lligar-ho. El poemet (quatre tristos versos) està quedant així:

De matinada, m'esmunyo al teu llit.

Tu m'embolcalles amb tot el teu cos
i jo t'acarono el tou de la cama.

Quin tebi pler és no estimar d'amagat.

S'admeten suggeriments (pere?).

3. Ahir a la nit vaig tornar a anar al cinema. Dos cops en menys d'un mes (estic matxacant les meves estadístiques de 2005, dos cops en un any). vam anar a veure "Los tres entierros de Melquíades Estrada". A mi em va agradar força (no topthom opina igual). Ara no us l'expicaré, que això només són comentaris petitons. Us deixaré només un tastet de coses que hi trobaríeu si us hi animessiu: Mèxic, la frontera, la veritat, les imatges dobles o com ens reflectim en d'altri, les imatges panoràmiques, les distintes naturaleses de l'ésser humà o com de diefrents i d'iguals som alhora,.... Jo la recomano, però tampoc us espereu la pel·lícula de l'any.

4. Aquest matí he estat a Cornellà a l'assemblea anual de l'AcPpJ. A part de avaluar fins a quin punt tinc forces, temps i capacitats per implicar-m'hi més (o no), quan tornava a cap a casa i aprofitant la cua causada per un accident crec que no massa greu, he començat a fer repàs de les múltiples entitats de les que formo part i he decidit que em cal prendre'm un matí o una tarda de relax i fer-ne una revisió acurada. Suposo que m'aniria bé processar-ho a través d'alguna lllista (ja hi tornem...). La cosa seria fer-me conscient d'on estic "apuntat" i fins on participo a cada lloc, per poder-ne fer una revisió i reorientar la meva activitat que, en el meu cas, és finita (ja sé que hi ha persones que donen per força més que no pas jo, però a mi, personalment, m'aniria bé dormir i descansar).

5. I parlant de l'agenda de la propera setmana. Tot va tranquilet o relacionat amb la feina menys dijous al vespre on em coincidexen tres activitats on m'agradaria ser-hi pràcticament a la vegada: un xat del club de Lectura Virtual, un concert i un sopar. Encara no he pogut acabar de decidir què faré, entre d'altres coses perquè, d'una d'aquestes coses, em sento una mica responsable d'animar-la, una altra em ve de gust i no només per l'activitat en ella mateixa, sinó per les companyies que hi anirien associades i una tercera em representa una mica més de compromís, però que crec que és necessari mantenir. Quan m'acabi de decidir, ho faré públic als quatre vents.

6. I llibres, i acabo. Després de fer-me "Solitud", de Víctor Català, i "Una habitació amb vistes2, d'EM Forster, ara estic amb "La dona silenciosa" de M. Zgustova. Passo aproximadament per la meitat del llibre. M'agrada força. Quan l'acabi ja en faré una ressenya més ortodoxa. Ara mateix només us en deixaré una frase. Diuen que els bons llibres són força atemporals i que les reflexions que s'hi hauria de poder trobar, haurien de sorgir de situacions concretes però permetre diferents nivells de lectura. No sé si estic d'acord del tot amb amb aquesta qualificació dels bons llibres, però us apunto una frase que vaig llegir ahir i que crec que en seria una bona mostra: " T'has fixat, Andrei, que a les fosques un viu amb molta més intensitat?". N'hi ha més. Animeu-vos a llegir-lo.

11.2.06

Això de la recerca

Avui ens han confirmat que tenim una "recercadora avançada" a casa. No entenc el perquè de tants papers i patiments, si sempre ha estat obvi. Felicitats, carinyo (suposant que m'estiguis llegint, que tot podria ser).

10.2.06

En sortint del Caprabo

Ahir a la tarda, després de "perpetrar" el meu darrer exàmen del semestre, vaig passar pel Caprabo a reposar queviures. Quan en sortia, amb el carro força ple, vaig veure una mare que jugava amb les seues dues criatures als cotxets aquests petits que posen a tot arreu i que funcionen amb modenes d'un euro. Vaig passar pel costat però ella era d'esquena. Mentre esperava l'ascensor per baixar al pàrquing me la vaig tornar a mirar. En aquell moment ens vam creuar les mirades i ens vam reconèixer. És una noia a qui, per motius laborals, vaig conèixer ja fa una bona temporada. Posem que jo encara no tenia parella estable, ni preveia de tenir-ne, o sigui que deu fer una dotzena d'anys, però no més de quinze. He de reconèixer que aquesta noia m'agradava (no era l'única). Diguem que complia sobradament alguns dels "requeriments", tant físics com intel·lectuals, que per aquella època jo celebrabava. La noia en qüestió, també per feina (i potser d'altres coses que se m'escapen), va marxar fora uns quants anys. Ara fa un parell o tres d'anys, una vigilia de Reis, ens vam creuar pel carrer, atrefegats tots dos, a la recerca dels darrers regals. Ens vam dir adéu però, com a mínim jo, que no sabia que ella tornava a viure per aquí, no la vaig reconèixer fins força estona més tard. Em va fer tanta gràcia que vaig mirar de trobar una seva adreça de correu electrònic. Ho vaig aconseguir i em vaig posar en contacte amb ella, que em va confirmar que ens havíem creuat dies abans. Des d'aleshores, molt de tant en tant, coincidim per alguna banda. Poden passar uns quants mesos entre dos cops que coincidim. Quan ho fem, acostumem a dir-nos quatre paraules, cap conversa massa seriosa. Total, que sé que viu a la mateixa ciutat que jo, que continua treballant on treballa ja fa uns quants anys i que ja té dues criatures. Ahir, quan ens vam saludar i com que jo ja estava pujant a l'ascensor, (anava amb pressa, com sempre), només em va dir "com ens hem de veure...", referint-se, crec, a les criatures que estaven ben excitades mirant de pujar i baixar d'aquelles màquines. Jo no recordo gaire quina bajenada vaig dir, pero recordo perfectament el que em va passar pel cap i que vaig estar a punt de contestar: "tu, guapíssima".

8.2.06

Un brisall calentonet

De matinada,
m'esmunyo al teu llit.

M'embolcalles amb el teu cos
i t'acarono el tou de la cama.

Quin tebi pler, també,
l'estimar sense amagar-se.

6.2.06

Els Coldplay i la rutina

Són les onze tocades quan començo a esciure aquest post. Avui he fet el primer exàmen de la setmana, segon d'aquest ronda. No m'ha anat gaire bé. Tot i que la primera pregunta l'he contestada llargament, no estic massa segur d'haver-ho fet prou bé, prou clarament. La segona molt pitjor. Em preguntaven sobre la mercaderia i la seva dimensió ideològica. Home, suposo que és fàcil dir-hi la teva, que és el que he fet jo; però encara em pregunto a quin de la dotzena de llibres que m'he empassat per preparar aquest exàmen, parlaven d'això. O sigui que hi he posat el que m'ha semblat. Per tant, i amb una mica d'optimisme, si jo fos el corrector, em posaria entre un tres i un cinc (com que és una optativa, igual no volen "matxacar" als qui ens hi apuntem, tot i que s'han d'escollir dues optatives entre tres possibles, i una és sociologia de la religió que pel nom....). En fi, quan tornava de Terrassa, que és on he fet l'exàmen, cap a casa, he posat el segon CD dels Coldplay (A rush of blood to the head). Ara fa uns dies, a la ràdio, van posar el "fix you", un dels temes que més han sonat del seu tercer CD, i m'ha vingut de gust tornar-los a escoltar que ja fa un temps que no ho feia. I, per variar últimament, m'ha tornat a agafar la "tonteria". Un servidor té una vida que es podria qualificar com de bastant "normaleta". Feina a l'administració, parella, un nen petit, estudiar, llegir, de tant en tant, teatre o un concert, etc. Res de l'altre dijous, com la majoria de la gent, crec. Però en determinats estats anímics, com el que m'han facilitat els Coldplay, un servidor no és creu ni millor ni pitjor, però té la sensació de viure molt més intensament que en d'altres moments. Us sona alguna d'aquestes frases: "And I crawl back into your open arms", "Nobody said it was easy", "Come back and sing to me, to me, me", "I'm going back to the start" o, la que m'agrada més (o menys, segons com es miri) de totes, "I'll miss you, so", per dir-ne només algunes. I és que en mig de tanta rutina, continuo sense sortir-me'n d'una de les meves rutines més pertorbadores (estava a punt d'afegir esquizofrènica, però seria fer-ne un gra massa i tampoc estic tan descentrat com això). Sort en tinc d'altres rutines fantàstiques com, ara mateix, passar els dilluns a la nit sols, amb el meu xicotot. I és que ens ho passem pipa.