18.2.06

Diversos comentaris petitons

Bàsicament, per mantenir el contacte (i perquè continuo viu...).

1. Dilluns 20/02 acabarà, espero, la primera fase d'una feina que m'ha tingut bastant entretingut els darrers, posem, 18 mesos. A partir de dimarts, caldrà resoldre moltes altres urgents que havíen quedat una mica endarrerides i, després, posar-nos a desplegar la feina concretada a la fase 1. Serà farregòs i hi haurà unes quantes decepcions pel camí, però espero que també hi hagi sorpreses positives.

2. He refet els versos que vaig penjar ara fa uns dies i he tendit cap a una versió decasÍl·laba, però em penso que necessito ajuda per acabar de ben lligar-ho. El poemet (quatre tristos versos) està quedant així:

De matinada, m'esmunyo al teu llit.

Tu m'embolcalles amb tot el teu cos
i jo t'acarono el tou de la cama.

Quin tebi pler és no estimar d'amagat.

S'admeten suggeriments (pere?).

3. Ahir a la nit vaig tornar a anar al cinema. Dos cops en menys d'un mes (estic matxacant les meves estadístiques de 2005, dos cops en un any). vam anar a veure "Los tres entierros de Melquíades Estrada". A mi em va agradar força (no topthom opina igual). Ara no us l'expicaré, que això només són comentaris petitons. Us deixaré només un tastet de coses que hi trobaríeu si us hi animessiu: Mèxic, la frontera, la veritat, les imatges dobles o com ens reflectim en d'altri, les imatges panoràmiques, les distintes naturaleses de l'ésser humà o com de diefrents i d'iguals som alhora,.... Jo la recomano, però tampoc us espereu la pel·lícula de l'any.

4. Aquest matí he estat a Cornellà a l'assemblea anual de l'AcPpJ. A part de avaluar fins a quin punt tinc forces, temps i capacitats per implicar-m'hi més (o no), quan tornava a cap a casa i aprofitant la cua causada per un accident crec que no massa greu, he començat a fer repàs de les múltiples entitats de les que formo part i he decidit que em cal prendre'm un matí o una tarda de relax i fer-ne una revisió acurada. Suposo que m'aniria bé processar-ho a través d'alguna lllista (ja hi tornem...). La cosa seria fer-me conscient d'on estic "apuntat" i fins on participo a cada lloc, per poder-ne fer una revisió i reorientar la meva activitat que, en el meu cas, és finita (ja sé que hi ha persones que donen per força més que no pas jo, però a mi, personalment, m'aniria bé dormir i descansar).

5. I parlant de l'agenda de la propera setmana. Tot va tranquilet o relacionat amb la feina menys dijous al vespre on em coincidexen tres activitats on m'agradaria ser-hi pràcticament a la vegada: un xat del club de Lectura Virtual, un concert i un sopar. Encara no he pogut acabar de decidir què faré, entre d'altres coses perquè, d'una d'aquestes coses, em sento una mica responsable d'animar-la, una altra em ve de gust i no només per l'activitat en ella mateixa, sinó per les companyies que hi anirien associades i una tercera em representa una mica més de compromís, però que crec que és necessari mantenir. Quan m'acabi de decidir, ho faré públic als quatre vents.

6. I llibres, i acabo. Després de fer-me "Solitud", de Víctor Català, i "Una habitació amb vistes2, d'EM Forster, ara estic amb "La dona silenciosa" de M. Zgustova. Passo aproximadament per la meitat del llibre. M'agrada força. Quan l'acabi ja en faré una ressenya més ortodoxa. Ara mateix només us en deixaré una frase. Diuen que els bons llibres són força atemporals i que les reflexions que s'hi hauria de poder trobar, haurien de sorgir de situacions concretes però permetre diferents nivells de lectura. No sé si estic d'acord del tot amb amb aquesta qualificació dels bons llibres, però us apunto una frase que vaig llegir ahir i que crec que en seria una bona mostra: " T'has fixat, Andrei, que a les fosques un viu amb molta més intensitat?". N'hi ha més. Animeu-vos a llegir-lo.

7 comentaris:

Xurri ha dit...

Qué es l'AcPpJ????

Hanna B ha dit...

a part del que pregunta la xurri, afirmo que sí, a les fosques s'hi viu amb molta més intensitat.
restarem atents a les nostres pantalles per saber què se'n farà d'aquestes tres opcions del dijous...
i si t'ho jugues als daus?

mar ha dit...

suggeriments dius?
doncs vinga...

"De matinada t'esmunys al meu llit.

T'embolcallo amb el cos,
i m'acarones el tou de la cama.

Quin tebi pler, estimar-nos d'amagat!"

un somriure

pere ha dit...

Com que la mar ja s'ha atrevit, jo m'hi afegeixo per confirmar: millor sense el "tu" i l'"és". En la intimitat del teu llit, ja ho pots suposar, no hi entraré ni et faré preguntes ;-)

Albert ha dit...

Xurri, Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut. És una organització recent, a mig camí del lobby, de la defensa d'un col·lectiu laboral i de la voluntat d'implicació dels seus membres en el disseny de les polítiques en les que treballen som especialistes.

HannaB, serà la primera en saber-ho. He oblidat dir que els dijous al vespre, a més a més, és el dia que recullo el menjar de la cooperativa de consum ecològic que estem posant en funcionament, la qual cosa encara ho complica tot una mica més.

mar, molt bó, potser acabarà essent d'amagat, encara que el primer poema celebrés precisament el contrari.

pere, estic absolutament d'acord amb tu. El "tu" i el "jo" eren per aproximar-me al decasíl·lab, no deien cap falta. L'"és", a més a més, traeix el vers original, però és que, del quatre vesros, el darrer és el que em costa més.

Ei, gràcies a tothom pels seus comentaris.

egotista ha dit...

M'acabo de posar al dia amb tots els posts. No goso aconsellar res sobre el poema (que és bonic i prefereixo el tema al descobert que no pas amagat: ja hi ha massa literatura sobre els amors secrets), però et felicito i molt per estar involucrat en tantes coses - encara que això suposi trobar-se amb dijous de tres opcions o creure que un està poc implicat en algunes coses. El dolent és pre-posar-se l'excusa aquesta "no li dedicaria prou temps" per no embolicar-se i acabar no dedicant-hi gens. As I do :-( Petonets mil!!!

Albert ha dit...

Ego, a part d'una quarta cosa petitona que havia oblidat; m'ha acaba d'arribar una convocatòria a una assemblea. Total, que lamentant-ho molt per les persones que no coneixeré, encara, he descartat el concert, bàsicament perquè, de pressa i malament, però em permet fer, parcialment, les altres quatre coses. Et diria allò de conserva la calma, però penso que és millor ser més pràctic: a poc a poc i no t'hi amoïnis massa. Vindran temps on podràs tornar a fer més coses. Petonàs (a la punta del nas).