27.10.10

Nocturns

Llegeixo els Nocturns d'Ishiguro. Cinc novel·les curtes que, d'alguna manera, tenen un punt comú en la música i, segons els editors, en determinats altres plantejaments. Em costa Ishiguro. Ja fa temps vaig intentar "Els inconsolables", i no me'n vaig sortir. Per sort, "Nocturns" és molt més assequible. De totes maneres, digueu-me justet, no puc catalogar aquest text com una de les brillants lectures que he fet a la meva vida. Aixòo sí, aquest cop, com a mínim, m'ha fet dibuixar un somriure en un parell d'aquestes novel·les breus, la qual cosa, agreeixo públicament.

4.10.10

Tornant a Montaigne

En un breu interludi de crits i jocs infantils, m'agafo el segon volum dels assaigs de Montaigne i començo la lectura del capítol VIII, sobre l'afecte dels pares als fills (molt oportú, diria jo).

Deixant a banda la dedicatòria del capítol, i per entrar en matèria, trobo el següent fragment de disertació.

"Al costat d'això, aquesta altra consideració aristotèlica: aquell que beneficia algú l'estima més del que és estimat; i aquell a qui se li deu estima més que el qui deu; i tot artesà estima més la seua obra que aquesta l'estimaria si l'obra tinguera sentiments. Perquè estimem, som; i ser consisteix en moviment i acció. Per això cadascú és en certa manera en la seua obra...."

Un parell de llumetes vermelles s'encenen al meu caparró: ara ja sé perquè vaig ben marejat per la vida i estic ben arreglat si sóc, en certa mesura, la meua obra.