30.3.07

Free

No m'ho puc creure. Dos dies de solitud per endavant...

Bentornada

Encara que sigui només per exlpcar unes coses... (és el que fa tothom, no?).

Passeu per chez Egotista

27.3.07

Quan sigui gran...

Estic acabant de posar el pijama al grandolàs de la casa. Fa uns quants segons que calla. Ens mirem i em diu: "Quan sigui gran (pausa de reflexió) sabré on posar l'aspiradora (breu pausa) i tú m'ajudaràs". Vés a saber que tenen al cap aquests bojets. Per si de cas, demà miraré d'amagar millor els ganivets de la cuina.

25.3.07

Cimera de la UE

Vint-i-sis paios vestits foscos i Angela Merkel amb un vestit ataronjat. Quina foto! Ja sé que Alemanya és molta Alemanya, però...

24.3.07

Som-hi!

Encara no són les set del matí quan m'arriba una veueta de per allà la vora que diu: "Vull mirar com (es) comença el sol". Ara no sé si té ànima de poeta o més aviat va per científic (totes dues coses a l'hora són possibles?). Comença el cap de setmana. Som-hi!

23.3.07

Coses (escoles, gènere, picnic-jazz, posts pendents,..).

Aquest és un altre d'aquells posts que no tenen cap ni peus, vull dir estructura prèvia.

Una. Aquests dies estem entrant en el món de la decissió que han de prendre pares i mares en relació als centres d'ensenyament infantil i de primària on hauran d'estduair els nostres vailets. D'entrada diré que sóc defensor de l'escola publica laica i catalana (i no m'extenc en la resta d'etiquetes perquè no cal). I per tant, predicarem amb l'exemple. Però no totes les escoles són iguals. Per exemple, fins avui n'hem vist dues. Una dotada amb més recursos informàtics i amb diversos projectes "especials" (el que més m'ha fet gràcia és un que es diu "Filosofia 3-12", a veure qui endevina de què va). L'altra més nova, amb més bona infraestructura física i d'espais. La diferència important però, crec, és l'alumnat. D'una barri bastant determinat la primera, amb un elevat nombre d'estudiants d'orígen forani (tant de la resta de l'Estat espanyol, com d'altres països). Per això disposen de més recursos, aula d'acollida, projecte entorn, etc. La segona és en un barri que encara està en construcció però que ja acull petits i petites de barris propers. A la primera em pregunto si el meu xiquet sentirà parlar català a part del que xerrin les mestre (26 dones i 4 homes). A la segona em pregunto on està la diversitat. Que complicat pot arribar a ser pare avui en dia (els meus pares no van haver de triar massa, tinc entès). I tot plegat, només es tracta de manifestar unes preferències perquè, a l'hora de la veritat, ja veurem què en sortirà.

Dos. En relació a aquestes reunions de presentació de les escoles dues notícies de gènere, que ja sabeu que em preocupen: una de bona i una de no tant bona. A la primera visita vaig comptar entre un 30 i un 35% de pares mascles. A la jornada de portes obertes d'avui hi havia moltíssima gent i entre el 40 i el 45% eren pares. Got mig ple: sembla que els pares es comencen a preocupar i estar actius en relació a les questions que afecten la seva progènie. Got mig buit: ara fa pocs dies llegia que els pares mascles, parlo en general, només s'impñliquen en una sèrie de tasques o decissions que es consideren important, per exemple, escollir la futua escola de la teva descendència.

Tres. Previsió de cap de setmana. Dissabte al matí: comprar, no demano més. Dissabte a la tarda: Pinter al TNC (és un regal de Nadal de la meva germana que es farà càrrec dels petits) i pràctiques amb el cotxe nou (me'n sé d'una que és la usuària principal del C3 que ha de refrescar la seva tècnica de conducció automovilística). Diumenge: si el temps ho permet, picnic-jazz a Vallaparadís, amb tota la troupe i, probablement, amb els cosinets de Banyoles. Ja sabeu on trobar-me. Amb dos de petits però, ja se sap, en qualsevol moment es torcen els plans.

Quatre. Posts pendents a desenvolupar en els propers dies: comentari de la lectura de Mirall Trencat, perquè les dones guanyen menys que els homes i cada cop hi ha més diferència, etc.

19.3.07

Cau de llunes

La setmana passada no l'altra, en uns breus espais buits (aquí hi ha una referència/broma estúpida sobre el llibre "La escala de los mapas" de Belen Gopegui que estem llegint al Club de lectura Virtual) vaig fer-me un parell de poemaris que tenia pendents.

Un, el més actual, el comentaré, amb permís de l'autora, d'aquí a uns dies.

De l'altre, de Maria-Mercè Marçal, en faré un breu apunt tot seguit, amb permís, per dir-ho d'alguna manera, de pere.

Es tracta del primer poemari de l'autora que va guanyar el premi Carles Riba de 1976, raó per la qual ja es veu per on pot anar la crítica. Efectivament, pel meu gust, alguns dels versos i poemes estan una mica demodés, la qual cosa no en treu valor, però me'ls deixa una mica llunyans.

D'altra banda, entenc que seran més properes al poemari les persones que compartexin amb l'autora, com a mínim, algun dels elements de la seva divisa (jo, no massa).

En qualsevol cas, tot i les diverses llunyanies, he de dir que ha estat una lectura suggerent

Avui només deixaré alguns versos que m'han arribat.

"Ales encenc roja d'enyors rosella"

"Duc llunes i cançons
per arracades"

No reproduiré les "Corrandes de lluna" perquè em sembla que no cal.

La persona a qui "dedicaria" el post no sé si el llegirà mai, però si ho fa, hores d'ara crec que ja sabrà que he pensat en ella.

6.3.07

De tot, i de res.

No tinc massa clar què en sortirà d'aquest post, però sé que tinc ganes d'escriure i coses desendreçades per explicar. Per exemple:

Ahir vaig passar una bona part del dia a BCN. No en vaig treure res de concret, però la petita i jo ens vam atansar fins la plaça Catalunya on hi ha instal·lada la "carpa" de la setmana del llibre en català. Digueu-me agosarat, com deia aquell home, però em va semblar una mica pobra la imatge de la nostra cultura llibresca.

Dissabte, i no diumenge, vam tenir dinar blogaire a casa de Mar. Si la primera convocatòria ja va ser un èxit, aquesta segona ens va permetre gaudir més i millor de l'acollida de l'excel·lent amfitriona que va cuidar de tot. El petit Albert i el seu pare agareixen els detalls (bé, el petit, sobretot, els contes, el domino imantat i la granota).

Ahir em vaig perdre una escena fantàstica de la meva progènie que espero que es vagi repetint d'ara endavant. El gran de la casa, mentre anava endreçant cosetes a la seva habitació anava fent ganyotes i carantonyes a la seva germana petita. Sembla que la noia es va fer una fart de riure que es va encomanar al seu germà i a la seva mare.

No tot són alegries a la vida (ho sabíeu, oi?). Avui m'he trobat una companya de feina que va perdre el seu pare aquest darrer cap de setmana. La seva situació m'ha recordat una mica la meva de fa uns mesos. Aquesta companya té dues filles. La gran, vint-i-quatre anyets, s'ha instal·lat a casa seva per fer-li companyia fins que estigui millor. I s'està ben cuidant de sa mare, qui considera que això és pràcticament tot el que t'emporatàs d'aquí, quan et toqui el torn. Crec que hi ha alguna altra cosa que compta, però aquesta és de les importants. Tens raó.

I un altre moment estelar de la meva humanitat. Passo a veure el xic abans d'adormir-se, mentre la seva mare explica el conte diari d'abans d'anar a dormir. Li dic que l'estimo i ell em contesta que també, que m'estima fins els núvols. Això es amor.

Aquesta tarda hem tingut sessió a l'escoleta (i demà reunió de seguiment amb l'educadora del grandolàs de la casa). Avui erem 13 mares, 3 pares, 6 educadores i una ponent. Algú en pot treure cap conclusió?

Dissabte, tampoc era diumenge, teníem una breu conversa sobre les flors i la seva breu durada. Les interpretacions són diverses. En el meu cas, l'efimeritat de les flors em commou, però no d'una forma negativa. És com la vida però accelerada. Nostàlgia? Solitud? Potser sí, o potser saber que la bellesa és efímera, i no passa res.

Entre dilluns i dimarts he sabut que he aprovat els tres exàmens als que em vaig presentar aquest semestre. Atenció. He tret un cinc a Sociología de la Família (i crec que me l'han regalat) i un nou a a Sociologia de la Religió. N'he de treure conclusions? Hi ha qui considera que potser hauria d'ingressar al seminari.

Tinc una queixa formal i gruixuda contra el meu CAP, però ho deixo per un altre dia per no acabar d'avorrir ningú.

I també tinc pendent un post sobre la lectura de "Mirall Trencat" que ara ja fa uns quants dies que he acabat.

Bones intencions per acabar.