19.3.07

Cau de llunes

La setmana passada no l'altra, en uns breus espais buits (aquí hi ha una referència/broma estúpida sobre el llibre "La escala de los mapas" de Belen Gopegui que estem llegint al Club de lectura Virtual) vaig fer-me un parell de poemaris que tenia pendents.

Un, el més actual, el comentaré, amb permís de l'autora, d'aquí a uns dies.

De l'altre, de Maria-Mercè Marçal, en faré un breu apunt tot seguit, amb permís, per dir-ho d'alguna manera, de pere.

Es tracta del primer poemari de l'autora que va guanyar el premi Carles Riba de 1976, raó per la qual ja es veu per on pot anar la crítica. Efectivament, pel meu gust, alguns dels versos i poemes estan una mica demodés, la qual cosa no en treu valor, però me'ls deixa una mica llunyans.

D'altra banda, entenc que seran més properes al poemari les persones que compartexin amb l'autora, com a mínim, algun dels elements de la seva divisa (jo, no massa).

En qualsevol cas, tot i les diverses llunyanies, he de dir que ha estat una lectura suggerent

Avui només deixaré alguns versos que m'han arribat.

"Ales encenc roja d'enyors rosella"

"Duc llunes i cançons
per arracades"

No reproduiré les "Corrandes de lluna" perquè em sembla que no cal.

La persona a qui "dedicaria" el post no sé si el llegirà mai, però si ho fa, hores d'ara crec que ja sabrà que he pensat en ella.

8 comentaris:

Africa ha dit...

"Duc llunes i cançons
per arracades"....molt maco aixó Albert...sembla que, aquests dies ens envolten els poemes. Petó

Arare ha dit...

Que la persona a qui va dedicat el post ho llegeixi... no?

t'ho desitjo!

petonets!

Albert ha dit...

Africa, ja he vist que, com a mínim a tú, sí que t'envolten ;-)

Arare, es tracta una mica d'una coincidència i d'un mal tràngol que ha decidit que ha de passar aquesta persona, espero que a fi de be. Petonets per a tú, també.

pere ha dit...

No, no parlaré ara d'ella i de la seva poesia,però et diré que no estic del tot convençut que no comparteixis la divisa d'aquest poemari, i no em refereixo a la primera part: dona, classe humil i nació oprimida, sinó a la segona:" el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
Aquesta és la qüestió en realitat: rebel·lar-se, o al menys tenir la il·lusió (potser irrealitzable) de la rebel·lió contra allò que t'oprimeix o amb què t'oprimeixen.

Si triomefs... Oh, si triomfes!

Albert ha dit...

De la primera part de la divisa, tens raó, només compartiria alguna cosa molt tangencialment. De la resta, si t'he de dir la veritat, no ho sé. Estic molt cansat d'intentar ser mínimament coherent. Ser tres voltes rebel potser és massa per a mi. Tinguis sort.

pere ha dit...

mitja volta rebel?
Tot és començar...:-)
Mira qui parla, pots dir.

nimue ha dit...

oh! m'agraden especialment aquests versos que has posat...
abraçades!

Albert ha dit...

pere, potser m'atreviré amb la mitja volta....

nimue, venint de tú, és un elogi aquesta coincidència.