6.3.07

De tot, i de res.

No tinc massa clar què en sortirà d'aquest post, però sé que tinc ganes d'escriure i coses desendreçades per explicar. Per exemple:

Ahir vaig passar una bona part del dia a BCN. No en vaig treure res de concret, però la petita i jo ens vam atansar fins la plaça Catalunya on hi ha instal·lada la "carpa" de la setmana del llibre en català. Digueu-me agosarat, com deia aquell home, però em va semblar una mica pobra la imatge de la nostra cultura llibresca.

Dissabte, i no diumenge, vam tenir dinar blogaire a casa de Mar. Si la primera convocatòria ja va ser un èxit, aquesta segona ens va permetre gaudir més i millor de l'acollida de l'excel·lent amfitriona que va cuidar de tot. El petit Albert i el seu pare agareixen els detalls (bé, el petit, sobretot, els contes, el domino imantat i la granota).

Ahir em vaig perdre una escena fantàstica de la meva progènie que espero que es vagi repetint d'ara endavant. El gran de la casa, mentre anava endreçant cosetes a la seva habitació anava fent ganyotes i carantonyes a la seva germana petita. Sembla que la noia es va fer una fart de riure que es va encomanar al seu germà i a la seva mare.

No tot són alegries a la vida (ho sabíeu, oi?). Avui m'he trobat una companya de feina que va perdre el seu pare aquest darrer cap de setmana. La seva situació m'ha recordat una mica la meva de fa uns mesos. Aquesta companya té dues filles. La gran, vint-i-quatre anyets, s'ha instal·lat a casa seva per fer-li companyia fins que estigui millor. I s'està ben cuidant de sa mare, qui considera que això és pràcticament tot el que t'emporatàs d'aquí, quan et toqui el torn. Crec que hi ha alguna altra cosa que compta, però aquesta és de les importants. Tens raó.

I un altre moment estelar de la meva humanitat. Passo a veure el xic abans d'adormir-se, mentre la seva mare explica el conte diari d'abans d'anar a dormir. Li dic que l'estimo i ell em contesta que també, que m'estima fins els núvols. Això es amor.

Aquesta tarda hem tingut sessió a l'escoleta (i demà reunió de seguiment amb l'educadora del grandolàs de la casa). Avui erem 13 mares, 3 pares, 6 educadores i una ponent. Algú en pot treure cap conclusió?

Dissabte, tampoc era diumenge, teníem una breu conversa sobre les flors i la seva breu durada. Les interpretacions són diverses. En el meu cas, l'efimeritat de les flors em commou, però no d'una forma negativa. És com la vida però accelerada. Nostàlgia? Solitud? Potser sí, o potser saber que la bellesa és efímera, i no passa res.

Entre dilluns i dimarts he sabut que he aprovat els tres exàmens als que em vaig presentar aquest semestre. Atenció. He tret un cinc a Sociología de la Família (i crec que me l'han regalat) i un nou a a Sociologia de la Religió. N'he de treure conclusions? Hi ha qui considera que potser hauria d'ingressar al seminari.

Tinc una queixa formal i gruixuda contra el meu CAP, però ho deixo per un altre dia per no acabar d'avorrir ningú.

I també tinc pendent un post sobre la lectura de "Mirall Trencat" que ara ja fa uns quants dies que he acabat.

Bones intencions per acabar.

8 comentaris:

pere ha dit...

Doncs molta cosa, Albert De moment em quedo amb alguns detalls.

A mi també m'ha fet una impressió una mica ... d'incomplet -que no em surt la paraula-, l'envelat de la plaça de Catalunya, encara que m'agrada veure-i comprar- llibres que no es troben fàcilment a les llibreries.

Que no, que no vas dinar el diumenge, sinó el dissabte, a casa la mar, o és que tu vas repetir i jo sense saber-ho?

Bé per les notes... i per la teva sensibilitat religiosa.

A veure que ens dius de "Mirall trencat". Compte amb l'Arare (i amb mi) segons com la tractis, la novel·la.

nimue ha dit...

que boniquets aquests post pupurris que fas de tant en tant.
M'encanta quan expliques aquestes cosetes que et fa el xiquet. Deu ser al·lucinant. Jo tindre un nebodet a desembre. La primera criatura de la casa des de fa 25 anys. Em sembla que no serà igual que si fos meu i a més estarà tan lluny... però serà ben bonic, segur.

Alegria De La Huerta ha dit...

Ei, jo també recordo aquells moments en els que els nens tenen aquella capacitat d'enganxar el seu riure... a veure si l'enganxes un altre cop aquest moment.

Hanna B ha dit...

que macos els teus nens rient i jugant entre ells!!!
el tema flors efimeres es molt poetic, m'agrada molt la idea, eclosió i decadència, etc...
felicitats per aquestes notes, qualsevol dia et demano un curset accelerat sobre la sociologia de la religió...
espero llegir les teves conclusions sobre mirall trencat!

Albert ha dit...

pere, un cop arreglat això del cap de setmana, vaig "preparant" el post sobre "Mirall trencat" (em sembla que he aixecat falses expectatives).

nimue, m'agrada que t'agradin aquests meus posts. A mi també m'agarden els teus contes, ja ho saps... Ànims amb el nebodet i a gaudir-ne!

Alegria, n'estic segur, tornarà a passar perquè cada cop la relació entre les dues criatures va millorant.

HannaB, del tema flors, consti que jo estic a favor de les roselles; de sociologia d ela religió en parlem quan tú vulguis (però open your mind, perquè en aquesta etioqueta de religió es veu que hi cap de tot); i sobre les meves conclusions de "Mirall trencat", tampoc n'esperis grans coses.

denke ha dit...

dons m'ha encantat el post...
hem de fer mes cas a lo bo, i donar a aquests moments el valor que mereixen.

Arare ha dit...

senzillament m'encanta llegir-te.

Ara veurem què dius de la "meva" Rodoreda ;)

més petonets.

Montserrat ha dit...

M'agrada llegir-te, escrius clar i directe, però al mateix moment subtil. Continuaré per aquí.