De tot, i de res.

No tinc massa clar què en sortirà d'aquest post, però sé que tinc ganes d'escriure i coses desendreçades per explicar. Per exemple:

Ahir vaig passar una bona part del dia a BCN. No en vaig treure res de concret, però la petita i jo ens vam atansar fins la plaça Catalunya on hi ha instal·lada la "carpa" de la setmana del llibre en català. Digueu-me agosarat, com deia aquell home, però em va semblar una mica pobra la imatge de la nostra cultura llibresca.

Dissabte, i no diumenge, vam tenir dinar blogaire a casa de Mar. Si la primera convocatòria ja va ser un èxit, aquesta segona ens va permetre gaudir més i millor de l'acollida de l'excel·lent amfitriona que va cuidar de tot. El petit Albert i el seu pare agareixen els detalls (bé, el petit, sobretot, els contes, el domino imantat i la granota).

Ahir em vaig perdre una escena fantàstica de la meva progènie que espero que es vagi repetint d'ara endavant. El gran de la casa, mentre anava endreçant cosetes a la seva habitació anava fent ganyotes i carantonyes a la seva germana petita. Sembla que la noia es va fer una fart de riure que es va encomanar al seu germà i a la seva mare.

No tot són alegries a la vida (ho sabíeu, oi?). Avui m'he trobat una companya de feina que va perdre el seu pare aquest darrer cap de setmana. La seva situació m'ha recordat una mica la meva de fa uns mesos. Aquesta companya té dues filles. La gran, vint-i-quatre anyets, s'ha instal·lat a casa seva per fer-li companyia fins que estigui millor. I s'està ben cuidant de sa mare, qui considera que això és pràcticament tot el que t'emporatàs d'aquí, quan et toqui el torn. Crec que hi ha alguna altra cosa que compta, però aquesta és de les importants. Tens raó.

I un altre moment estelar de la meva humanitat. Passo a veure el xic abans d'adormir-se, mentre la seva mare explica el conte diari d'abans d'anar a dormir. Li dic que l'estimo i ell em contesta que també, que m'estima fins els núvols. Això es amor.

Aquesta tarda hem tingut sessió a l'escoleta (i demà reunió de seguiment amb l'educadora del grandolàs de la casa). Avui erem 13 mares, 3 pares, 6 educadores i una ponent. Algú en pot treure cap conclusió?

Dissabte, tampoc era diumenge, teníem una breu conversa sobre les flors i la seva breu durada. Les interpretacions són diverses. En el meu cas, l'efimeritat de les flors em commou, però no d'una forma negativa. És com la vida però accelerada. Nostàlgia? Solitud? Potser sí, o potser saber que la bellesa és efímera, i no passa res.

Entre dilluns i dimarts he sabut que he aprovat els tres exàmens als que em vaig presentar aquest semestre. Atenció. He tret un cinc a Sociología de la Família (i crec que me l'han regalat) i un nou a a Sociologia de la Religió. N'he de treure conclusions? Hi ha qui considera que potser hauria d'ingressar al seminari.

Tinc una queixa formal i gruixuda contra el meu CAP, però ho deixo per un altre dia per no acabar d'avorrir ningú.

I també tinc pendent un post sobre la lectura de "Mirall Trencat" que ara ja fa uns quants dies que he acabat.

Bones intencions per acabar.