28.12.07

Bon Nadal

He tingut aquest post a la punta dels dits tres o quatre vegades en les darreres hores, però per un motiu o un altre no l'he aaribat a escriure, i ara em costarà.

Començaré per referir-me al meu darrer post i fer un parell d'aclariments. El primer: es tractava d'una mena de llista de bons propòsits en un terreny relativament determinat. Per tant, no us espanteu, tinc una altra fantàstica llista de propòsits una mica més personal i no tan trascendent, en una altra banda (sóc el rei de les llistes jo). El segon: independentment de la llista de propòsits que comentem, no penso anar a cap mena de llistes elctorals, de moment. I dic de moment perquè vagi o no a unes llistes electorals, ara que està tan desprestigiada la política, començo a pensar que és un dels camps on m'agradria mullar-me abans d'acabar aquesta meva dècada (i quedi clar que més aviat em pot portar problemes que no alegries, laborals, vull dir).

I continuaré lligant dos temes més. He estat esquerp a l'hora de felicitar el Nadal. Ja fa anys que sóc així. Entre que un servidor no és gaire catòlic (ni cristià, m'atreviria a dir) i que en els darrers temps s'ha accentuat tant el sentit mercantilista d'aquestes festes, que no m'hi sento gens còmode. Prefereixo molt més desitjar un feliç bon any nou.

Però la cosa anava de llibres. Aquests darrers dies he llegit "Condició de pare", de Joan Barril, regal d'aniversari de la meva companya i mare de les meves criatures. Diré que Barril és perspicaç i que capta prou bé una sèrie d'imatges o situacions que fan al cas, i en les que em puc sentir identificat tot sovint; però aquest cop, no m'ha agradat l'estil. Trobo que més d'un cop i més de dos, Barril s'expressa barrocament, amb una excessiva longitud de frase recargolada que no feia falta (ei, des del meu modet punt de vista, naturalment). L'altre llibre que he llegit és "Mil cretins" del mestre Monzó. Tot i que en tinc uns quants dels seus llibres (i que els he llegit), no m'arribo a declarar un fan de l'autor, tot i que en reconec la vàlua. De totes maneres, el comentari no anava en relació a l'autor sinó al contingut del text. "Mil cretins" és un recull de contes. La primera part, contes una mica més llargs; la segona, molt curts. Són relats sobre "el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana" (cito contraportada).

El llibre de Monzó m'ha agradat i, sobretot, he pensat que era adient per a aquestes dates. Ja n'hi ha prou de regalets, somriures i desitjos per unes hores. La vida té, amb facilitat, una part miserable. Està bé saber-s'hi enfrontar, saber-se'n riure, però som el que som i millor no oblidar-ho del tot, en aquestes dates i en la resta de l'any.


Ara no escriuré el poema de Salvat-Papasseit sobre el Nadal que és el que més m'agrada per a aquestes dates perquè ja ho dec haver fet alguna altra vegada i, si no ho he fet, perquè alguns de vosaltres ja el coneixereu. Reproduiré, això sí i sense permís (espero que no em caigui el poc pél que em queda) un fragment especialment dur d'un conte de Monzó d'aquest darrer recull.


"Un dia, fa unes quantes setmanes, va dinar amb un antiga nòvia el pare de la qual havia mort feia poc, i la dona li explicava que, la nit última, quan era cada cop més evident que el seu pare agonitzava, ella li agafava la mà i, per dins, repetia: "More't, more't, more't, more't...""

Millor que ho deixi aquí.

8 comentaris:

aiguamarina ha dit...

M'ha agradat aquest final... tant poétic!

Petons maco!!!

Violette ha dit...

Justament avui he començat a llegir aquest llibre... i amb el primer conte ja m'ha quedat el cor encongit. Ara m'expliques aquest altre i... no sé si és un bon moment per fer aquest tipus de lectures ara mateix, estic una mica... com ho diria... yin?

Albert ha dit...

aigua, he de forçar una mica la imatge però també puc afirmar que tota vida, inclòs el final, és poesia.

violette, depén del teu estat, naturalment. A mi el primer conte em va deixar glaçadet i els següents una mica també, però ja m'està bé. El costat yin també té, des del meu punt de vista, coses saludables, com ara que és el lloc per tornar al yan (no em facis gaire cas, estic/sóc una mica pocasolta i no em sé prou ben contenir...).

nimue ha dit...

vaja, jo fa molt de temps que no llisc res de Monzó. Recorde que quasi tot el que he llegit d'ell m'ha agradat...

Jo... el nadal... ja saps... però un feliç any sí que et puc desitjar. Feliç any occidental, xinés i musulmà que aquesta vegada coincidim tots. A veure si ens passen moltes coses bones.

b7s.

Alegria De La Huerta ha dit...

...doncs Bon Any!!

p ha dit...

Jo sóc inconstant, com en tot, en això de Nadal: hi ha anys que m'agrada i anys que no, i anys que fu ni fa, però el continuo reivindicant, cada cop més en va.
Per si de cas, Albert, tant si els desitjos de les llistes públiques com els de les privedes funcionen com si no funcionen del tot, BON 2008!

Grigri ha dit...

Mira quina casualitat, acabo d'escriure un post abans de llegir el teu i també he comentat que aquests dies m'he llegit el Mil Cretins..
També m'ha agradat. M'ha agradat el to, aquesta manera de mirar cara a cara la nostra existència. Les nostres misèries. Aquest conte que cites és també dels que més m'han tocat. Però dels més curtets també n'hi ha que m'han agradat força.
És un llibre que es llegeix rapidet, però sense ser un llibre "lleuger". Hi ha certs retrats o situacions que conviden a pensar una micona..

Bé, no m'allargo.
Només afegir que sàpigues que les teves llistes sempre són benvingudes.

Fins aviat!

Arare ha dit...

A mi tampoc no em va agradar l'estil de Barril en aquest llibre, tot i que hi toca força. L'altre no l'he llegit, encara, no em ve de gust. Estic amb "L'home que mossegava les dones", d'Olga Xirinacs. Una dona que m'agrada molt com escriu però que considero "estranya". Un dia en parlaré. O no.

Una abraçada literària.