6.6.06

La bèstia està moixa

Massa optimista estava jo aquest migdia. Les energies se m'han anat esgotant a poc a poc. Quan he deixat el darrer post al blog encara m'he animat a enviar un parell de mails i m'he posat a estudiar una estona. No estava massa concentrat, així que he decidit anar a dinar fora. M'he ben atipat (els espaguetis a la carbonara eren ben bons, això sí). Després de fer un cafè amb gel he tornat a casa a descansar una estona (un servidor té les seves limitacions) i cap allà tres quarts de cinc he baixat a BCN a buscar la meva compi i la seva panxeta que estan fent unes classes per allà dalt la Diagonal. Anava just de forces. M'he posat el darrer CD dels Coldplay (emo-rock, diuen que fan) i, concretament, he baixat fins a la Diagonal escoltant amb el volum ben alt cinc o sis vegades el tema quatre, fix you, em sembla que es diu. He plorat com un magadaleno, una vegada i una altra. Suposo que m'ha fet bé, però la bèstia està mústia. Després, cap a casa, fer-se càrrec del nen, anar a comprar peixet (el rap és caríssim, quina passada...), jugar al parc, banyar-lo, sopar-lo, al llit i biberó (ja veuràs Moderna...). A continuació, sopar nosaltres, fer un sudoku, jugar a cartes i ara, gairebé a les 23 hores, llibretat. Per a què? En fi, massa animat estava jo al migdia. Demà a treballar i no passa res.

7 comentaris:

Hanna B ha dit...

ei, que sembla molt natural que la bèstia (ejem) necessiti desafogar-se, i la música ajuda molt a treure les emocions...
tota la resta va rutllant, és la roda del ritme diari, hi ha dies que es porta millor i dies que costa més... molts ànims albert, i poc a poc es va fent el camí...

Grigri ha dit...

Així que el regal van ser uns spaghetti carbonara... tu sí que sabes... mú professioná!
M'encanten. Bon regal sí senyor.

I no et sàpiga greu plorar. Va de conya. A mi m'agradaria fer-ho més sovint i no anar fent la bola grossa com acostumo a fer..

Recomanes Coldplay?
He sentit crítiques de tot tipus.. de moment m'he baixat KEANE que ja feia massa temps que volia escoltar (només coneixia les que van sonar a la ràdio), i m'ha agradat força.
Diuen que són similars però també he llegit crítiques que diuen que no tenen res a veure...
alguna opinió al respecte??
agrairé conèixer el teu parer.

nimue ha dit...

ains, quins dies estem tenint... espere que estigues una mica més animadet. Una abraçada!

Albert ha dit...

No us amoineu per mi. Plorar una mica, en aquestes condicions, ja toca.

HannaB, i els Coldplay m'hi ajuden que Déu n'hi dó....

Grigri, jo sí que els recomano força. Els Keane també bastant.

Nimue, avui he pogut escoltar el "fix you" dels Coldplay sense plorar. Que me n'has de dir? I tu?

En relació a la cançoneta en concret, a més a més, aquest matí la meva traductora de l'anglès preferida (a través de la meva senyora, no malpenseu) m'ha tret de dubtes. La frase diu, si fa no fa, "I will try to fix you). Agafat com un "miraré d'ajudar-te", em sembla molt correcte i no n'hi ha per tant, per més intensa que sigui la música. És que els Coldplay en saben, de tocar la fibra.

DIY ha dit...

Jo també tiro molt d'aquesta cançó "Fix you" i plorar amb ella..que vols que et digui?? em sembla que està feta per aixó. A veure si puc i et passo una cançoneta que van fer de col.laboració amb un Cd anomenat Faultline que és una joieta...tela!! Les bèsties també ploren Albert...
Així que dir SantC és de pijos no? He estat escoltant molt aquesta paraula últimament i sí que em sonava rara...
Una abraçada

egotista ha dit...

Ostres, si el "Life for rent" de la Dido era el disc del meu altre embaràs; el d'aquest és sens dubte aquest darrer dels Coldplay... així que jo també porto dies vinga a escoltar-lo i escoltar-lo. És una casualitat o és que tots plegats som víctimes del marketing?

M'ha semblat molt bonic que deixéssis una nota a l'infermera. Crec que ella també agrairà molt que se li reconegui la feina ben feta.

Cèlia i Núria... quins noms més bonics!

Xurri ha dit...

Una de cal i una de sorra. Real com la vida mateixa.

De vegades toca plorar al volant, no passa res.