6.6.06

El dia de la bèstia

Segons com es miri, avui dimarts 06/06/06, es podria considerar que és una nova edició del dia de la bèstia, altrament dit l'anticrist (massa component filosòfic, en aquest cas). Un servidor s'hi ha esforçat i a les 13 hores d'avui ja ha portat nena i nen als seus respectius emplaçaments de partida diaris (l'estació del tren, ai, metro del Vallès, volia dir; i l'escoleta). Tot seguit s'ha desplaçat fins una de les dues cocapitals d ela comarca per fer-hi un exàmen de Conducta Social i Conducta Desviada (poca broma). En sortir de l'examen, on m'he ventilat gairebé quatre cares de foli en una hora i quart (i us juro que quan he llegit la pregunta, m'ha costat saber què volien, aquesta gent), he anat fins a l'hospital de referència i he recollit els resultats de l'amnio. Es confirma que tot està correcte i que és una Cèlia o una Núria. D'allà, he creuat la plaça i he passat a l'hospital on va morir la meva mare fa quinze dies per deixar una nota d'agraiment a la infermera que més ens va ajudar amb tot plegat els últims dies (ja sé que és la seva feina, però hi ha actituds que penso que van més enllà del que és estrictament professional i que s'han d'agrair). He sortit i he esmorzat. M'havia descuidat de dir que tot i no passar de recepció i no veure la infermera en qüestió, que és del torn de nit, m'he emocionat una mica. He tornat cap a StQ (que és com en diuen els pijos; o StK, missatge contestatari) i he anat capa una oficina de la Caixa des d'on em gestionen el carnet/targeta RACC. COm que no hi he solucionat massa res, he anat directament al RACC i allà m'han solucionat un parell o tres de temes, entre els quals cal destacar una petita topada que vaig tenir l'endemà de la mort de ma mare (res greu, no vaig ni rascar els cotxes, però com que el seu era un Audi molt gran, acabatd e treure del concessionari...). He tornat cap a casa i mentre em menjo unes cireres que tenia a la nevera (a mi m'agraden ben fresquetes, què vols que t'hi digui...) escric aquest post. La una i cinc. Potser que em posi a estudiar per l'exàmen de dijous i aprofitio el meu dia de la bèstia.

PS Del dinar, calma i tranquilitat. Dijous al vespre m'hi poso.

4 comentaris:

Moderna ha dit...

Espero que vagin bé els exàmens i que et passis algun dia pel meu blog, que ja torna a estar actiu.

Hanna B ha dit...

apa albert, el teu dia ha estat super complidor i correcte, anti-bèstia total!
trobo molt bonic que hagis passat per l'hospital per donar les gràcies, és un detall i segur que no ha estat fàcil tornar-hi...
ànims amb els teus estudis, ens podem donar suport blogeronline!

DIY ha dit...

Molt bonic aixó de donar les gràcies...tens raó..de vegades et trobes gent que va més enllà de la seva feina i és d'agraïr. Saps que hem estat molt a prop avui?? Petons

Xurri ha dit...

Les gràcies està molt be donar-les. Especialment quan es merèixen. I un gest amable de més no té preu en una situació difícil.
La vida més amable en general s'ha d'agraïr. Ben fet.
Qué bones les cireres.
Qué maca la Cèlia (o la Núria).
Petonets.