12.1.08

El temps

Quaranta minuts per arribar a BCN. Una hora i tres quarts per tornar-ne. Quan arribo a casa, silenci. És la calma que segueix la tempesta. I, durant una estona, tornen a caure llamps i trons.

14 comentaris:

xurri ha dit...

Plàstic i irreversible.
Així és el temps.

(...resignació?)

pere ha dit...

inacabable i reversible, en la ment.

(...revisió?)

Albert ha dit...

Depén de quin temps parlem....

nimue ha dit...

el temps és una caca de vaca. Passa sense pietat. I jo necessite una mica de pietat de tant en tant, què li anem a fer. Caca. De vaca.

Africa ha dit...

Hem estat fent casi, casi el mateix recorregut Albert..bé jo multiplicat per quatre!! T'entenc perfectament...

Alegria De La Huerta ha dit...

A mi el que més m'agrada és la tempesta amb llamps i trons.

Albert ha dit...

nimue, pietat...

africa, i on anaves i tornaves quatre vegades? I, segur que m'has entés?

alegria, sota sostre també?

Arare ha dit...

Les tempestes són boniques, vistes de lluny... però tranquil. D'aquí a uns dies (potser unes hores, només) ja l'estaràs veient de lluny...

Albert ha dit...

Efectivament, arare. Va quedant lluny, però....

Africa ha dit...

A mi m'han regalat un fantàstic curset de formació que m'ha fet deixar i arribar a un altra ciutat quan encara era de nit...agraïa molt el silenci que m'esperava de tornada...no sé si t'entés del tot però és el parale.lisme al que m'has fet arribar ;-)

Alegria De La Huerta ha dit...

Clar que sí, és quan més es gaudeix... dintre del llit, sabent-se sa i estalvi, escoltant els trons i sentint la llum dels llampecs a la cara.

Albert ha dit...

Alegria, la segona tempesta, la sota sostre, s'ha de llegir en sentit figurat (era més aviat un mal rotllo). Ja ha apssat.

Alegria De La Huerta ha dit...

Sí, sí... però jo seguia amb la meva història, perdona ;)

Però si ja ha passat, passat està ;)

tenblog ha dit...

no podemos hacer nada para cambiar el tiempo....pero podemos hacer mucho para no mojarnos (o mojarnos lo justo para no resfriarnos)
Petonets