9.2.07

Necessito consell (literari)

Un servidor ja ha acabat, amb més penes que glòries, aquesta ronda d'exàmens. Mentre em decideixo a tornar-m'hi a posar (abans m'he de molt ben planificar o no seria jo), he tornat a agafar algunes de les novel·les que tinc a la prestatgeria de pendents. No sé per on posar-m'hi. I les finalistes són: "El sol dels Scorta", de Laurent Gaudé, "Sobre la bellesa" de Zadie Smith i "Rayuela" de Julio Cortázar. Mentre em decideixo, avanço amb "El lado frio de la almohada" de Belén Gopegui (m'acabo de fixar que a la coberta hi ha una orquídea...). S'acceptaríen també d'altres propostes (per exemple, de la Rodoreda, per on es podria començar a llegir?). Opinions? Gràcies.

18 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Bones, bones, he llegit lo de la proposta i m'he dit, vinga, proposa quelcom diferent i entretingut igualment, "La cultura del error", José F García Méndez ed Planeta.

Em va semblar força divertit.
Apa i a clapar que ja son hores.
Bona nit!

Arare ha dit...

De la Rodoreda, tot, tot i tot. Però podries començar per Mirall trencat o per Jardí vora el mar... o potser per La plaça del diamant, ooooo per La meva Cristina i altres contes... o potser... potser els poemes... hmmm, Aloma! No, ja ho sé! Quanta, quanta guerra... hmm, em deixava El carrer de les Camèlies!

Albert, QUALSEVOL obra de la Rodoreda et pot encisar!

pere ha dit...

De la resta no sé que dir-te, però de la Rodoreda -l'Arare te la vol fer llegir tota, és clar- jo acabaria per "Mirall Trencat" -i hi començaria, si només vols llegir un llibre-. També és segur que no començaria per "Aloma".

violette ha dit...

De la Rodoreda, jo també t'anava a dir "Mirall Trencat". Per mi el millor, de llarg...

I com a proposta, "Vida Privada" de Josep M. Segarra... Genial.

Africa ha dit...

Jo en tic els dos últims; Zadie Smith i Cortázar peró encara no han caigut. Jo et recomanaria "El abanico de seda" de Lisa Lee; encara no ha descansat a casa meva, me'l tornen i el torno a deixar. De moment, només a les noies, i totes quatres han coincidit que és un llibre molt tendre. Si tens paciència, el 12 treu llibre l'Almudena Grandes...

Tertúlia ha dit...

Aigua, m'apunto el teu suggeriment. Per cert, jo en dec tenir molta d'aquesta cultura que tu dius...

Arare, demanava consell perquè d'algun dels que comentes en tinc prejudicis i no és bona cosa començar epr aquí.

pere, el tenim a casa. Potser comenci per aquest i després ja veurem. Aloma em feia gràcia per motius que em costa explicar-me a mi mateix (ho deixo córrer).

violette, a casa només en tenim les memòries. Buscaré la vida privada i ja et diré el què. Merci.

Africa, m'apunto també l'abanico de seda. No sóc fan de l'Almudena. Ho deixo per la propietaria de l'altra meitat de la prestatgeria (a casa ens repartim les feines...).

Gràcies a tothom per les seves aportacions. I ja que hi som, passeu per la tertúlia; hi ha nou tema de debat.

Arare ha dit...

Ui, m'apunto això del llibre de l'Almudena Grandes, a mi si que m'agrada molt: li he llegit tot, tot i tot.

Albert, t'anava a dir que si vols llegir literatura de dones et recomanava la Marcela Serrano i l'Angeles Mastretta, així com la Lucía Etxebarria (que no m'agrada gens com a persona, però molt com a escriptora) però és que no sé...

Però digues: quins són els prejudicis que tens amb els llibres de la Rodoreda? Aloma el vaig llegir al batxillerat, imagina't! tampoc no sé per què en Pere diu que no seria el millor per començar... per què, Pere?

Em teniu encuriosida!

Xurri ha dit...

Veig que ahir no va pujar una pregunta: que si els llibres de lladres i serenus serveixen o no.

Que es que en els darrers anys gairebé no llegeixo res més, i si no et va el tema, no et servirà de res que intenti dir la meva...

pere ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

Pere, tu li has llegit "jardí vora el mar"?

pere (bis) ha dit...

Aquest comentari substitueix al numero 10, eliminat per "improcedent". Sorry.

Dona, Arare, perquè Aloma és una novel·la que em sembla menor -i no diré res més- i penso que a l'Albert potser no l'estimularia per llegir l'altra Rodoreda (al teu bloc he deixat alguna proposta més d'obres "velles"). Per altra banda, "Mirall trencat" em sembla sensacional, una novel·la suggerent, pràcticament perfecta.

Aprofito per demanar a la xurri que ens parli de la seva literaturá de "lladres i serenos"

Albert ha dit...

Arare, haurem de passar al correu-e per explicar-te segon què.
En relació a la lioteratura pèr a dones, si n'hi ha, no en sóc un excessiu bon lector (per motius obvis).

Xurri, de lladres i serenos no me n'he fet gaires. TAl i com comentava, hi ha certes coses a casa que les tenim molt repartides. Aquestes toquen a l'altre meitat de la taronja (Camilleri, Donna Leon, Mankell,...). Però proposa. Jo tambe hi he fet alguna incursió i hi ha més gent interessada.

pere, he hagut de fer un petit canvi en el teu comentari... Sorry.

pere ha dit...

Ostres, m'ho imagino: allò de mister Hyde... Ho sento, no és la primera vegada que em passa (gran novel·la per altra banda).

Albert ha dit...

Ahir a la nit vaig començar "Mirall trencat" (aquest cop no podré llegir-ne un capítol cada dia, o no acabaria mai més) i avui he comprat la "Vida privada". La resta miraré de localitzar-los a la meva llibreria preferida. Encara s'admenten propostes.

Xurri ha dit...

Bé, em fa certa vergonya recomanar res a gent tan llegida, però correré el risc que em digueu que ja els heu llegit. Va:

Com que ja has esmentat la Donna Leon (Guido Brunetti), l’Andreas Camilleri (Salvo Montalbano) i el Henning Mankell (Kurt Wallander), us en dic algún més:

Lorenzo Silva
Tots els de Bevilacqua i Chamorro: La niebla y la doncella, El alquimista, El lejano país de los estanques i La reina sin espejo

Petros Markaris:
El comisari Jaritos: Noticias de la noche, Defensa cerrada i Suicidio perfecto

Andreu Martin i Jaume Ribera:
Detectiu Angel Esquius: La clave de las llaves i Con los muertos no se juega.

Carlo Lucarelli:
El comisario De Luca

i si no els has llegit ja:

Eduardo Mendoza:
(personatge sense nom): El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas y El tocador de señoras.

Manuel Vazquez-Montalbán:
Tots els de Carballo, especialment Los mares del sur.

Xurri ha dit...

Ah, i un autor més:

Boris Akunin:
Erast Fandorin: El ángel caído, Gambito turco, Muerte en el Leviatán, Conspiración en Moscú.

Ja paro.

Albert ha dit...

Xurri, tinc un Silva, "Noviembre sin violetas" i cinc Mendozas. De la resta no en sé res. Mulla't i digues-nos-en un.

Xurri ha dit...

També tinc el Noviembre sin violetas i no em va agradar gens.

Albert, que em costa molt triar un!

A mi que m'agrada més riure que plorar, m'agraden els de Mendoza; el misterio de la cripta embrujada és el primer. Però son una mica frikis.

El comisario De Lucca té un punt trist i decadent de post-guerra a Itàlia, una mica rollo Muñoz-Molina. Crec que és bó, però és "xofi". En Markaris és semblant en tó, intriga i sensacions a la Leon o el Camilleri. Res espectacularment diferent.

Va, em mullo:

Lorenzo Silva, La niebla y la doncella.
Per començar pel primer de la sèrie, i per desmuntar les idees prèvies sobre la Guàrdia Civil (no, si al final pensareu que sóc fatxa, aiiins!).

Bones nits