11.2.07

Diumenge relaxat



Considerant "relaxat", tot el que es pugui arribar a considerar "relaxat" passar un dia amb dues criatures petites...



Us deixo tres imatges d'aquesta tarda abans de fer-se fosc.



Jo crec que és fàcil endevinar on és.

10 comentaris:

Montse ha dit...

Eiiiiiiiiiii! I aquella truita, la Ramona, encara és viva?
;)

un lloc preciós, al cap del temps m'adono que acabem portant les criatures als llocs preciosos que coneixem...

Anònim ha dit...

:) i als llocs preciosos que ens han dut abans.

La font pudenta, oi? ( bé al costat )

Besets

aiguamarina

miquel ha dit...

Passejar per aquí és una de les coses més espiritualment -potser també físicament- productives que es pot fer, sigui en diumenge o entre setmana.
Sentiment d'enveja.

Albert ha dit...

Ja veig que sabeu perfectament d'on es tracta. Én un lloc que ens agrada, evidentment, però bàsicament hi anem, de tant en tant, a veure família.

nimue ha dit...

dooooncs... jo no tinc ni idea de quin és el lloc... :(( Però si que sembla ser tranquil·let i boniquet per passar el dia. :)

Hanna B ha dit...

que boniques les fotos, es veuen hivernals i realment relaxants, m'han vingut ganes d'anar a banyoles!!

Anònim ha dit...

Molt tranquil, la veritat.

És bonic, però (ja vé el famós xurri-però) a mi sempre m'intranquilitza el llac. Ja veus, quina xorrada, qué te un llac que no tingui la mar a l'enèsima potència? suposo que l'aigua dolça em suggereix monstres més temibles, més amfibis i reptilians. A la mar tot m'ho imagino lluent i platejat - i salat. També fa iuiu, no creguis. Tot el que passi de sucar-me els peus ja em supera. ejem. Ningú va dir "valenta!".

Albert ha dit...

nimue, aquests teus amics catalans que no et porten a passaejar per on caldria. Si no ho fan ells, ja ho faré jo.

hanna, i no estan fetes amb flash... ;-)

xurri, jo per no banyar-me, no em banyo ni a la banyera (ei, dutxar-me, sí, no fotem). Més enllà de jo mateix, no crec massa en els monstres. Una volta a l'estany, una horeta anant a la idea, està molt bé.

Alegria De La Huerta ha dit...

Vas trobar el mon mon mon, el monstre de banyoles.

Albert ha dit...

Alegria, no, el monstre no hi era, però els dos nebodets que hi tinc Déu n'hi dó (amb tot el carinyu, naturalment).