31.5.10

La descendència (tres en un)

Passem una part del cap de setmana a la platja, el Maresme.

La Cèlia és amb els seus dos progenitors, fent sorretes, quan de cop i volta, sense cap explicació raonable, s'aixeca, es gira cap a son germà que és uns quants passos més enllà lluitant amb l'onatge i el crida, "Albert", amb una potència de veu insospitada. L'Albert es gira i puja cap a nosaltres ràpidament. La petita de casa ens veu, a sa mare i a mi, amb els ulls desorbitats, s'encongeix d'espatlles i ens diu amb un to de veu d'alló més raonable: "és la feina d'un germà".

Som a la platja, encara. El grandolàs de casa està encantat de la vida. Surt de l'aigua i se'm llença al damunt i, a cau d'orella, em diu: "espera que t'abraço una mica, però aguanta les idees". A continuació, em demana que li expliqui un conte de pirates.

Quan tornem a casa, hi ha males notícies al mail. Una mare de l'escola ha perdut el que havia de ser el seu segon fill, només unes hores abans del part. Com que el germanet, R, va a la classe de l'Albert, avui n'han parlat a escola, abans R no es reincorpori a les classes. Quan el meu primogenit ha sortit de classe estava ben afectat i m'ho ha explicat com un secret. M'ha parlat del germanet d'en R que "s'ha morit" abans de néixer, de la pena que deu tenir R per no haver conegut al seu germà, i de la pena del germà "per no haver conegut la vida". Unes hores més tard, hi ha tornat a reflexionar i ha considerat però, que el germanet en qüestió, com a mínim, havia "conegut el líquid dins la panxa de la seva mare" i després ha dit que potser, fins i tot, havia conegut el Tibidabo des de la panxa de la seva mare perquè l'R hi havia anat fa poc temps.

Siguin quines les conclusions d'aquest darrer apartat, sembla que l'espècie millora, i que el grandolàs de casa sabrà desenvolupar alguna mena de capacitat empàtica que el seu progenitor té molt poc activa.


6 comentaris:

anna g. ha dit...

quins pensaments tan al·lucinants :)

Albert ha dit...

Que t'he d'explicar jo a tu... Una part, segur, els hem induit nosaltres parcialment, però algun altre?

anna g. ha dit...

Jo crec que es generen espontàniament. La genètica és una caixa de sorpreses :)

Arare ha dit...

de gats, gatets! (i gatetes)
;)***

nimue ha dit...

les teues criatures són espectaculars! totes són així a aquestes edats?? B7s!

Albert ha dit...

Doncs mira que mi, els gats i les gatetes, no em diuem gaire res arare (bé, recordo una noia a qui li agradaven molt els gats que sí que em deia, pèro ara no parlem d'això...).

No ho sé, nimue. Em penso que la majoria de craitures deuen tenir sortides d'aquestes tot i que, també ho penso, els gran de casa és forá "espectacular", en aquest sentit (de la petita, estaríem parlant d'altres coses).