Divendres vaig rebre una visita i vaig tenir una conversa a base de missatges sms que em van recordar una coseta important que havia perdut de vista darrerament.
Saps quan estàs amb una gent que no són com tú, que no tens res a veure amb els seus interessos ni amb les seves converses? Saps quan tens clar que tu no confies gaire en aquesta gent, però que en el seu moment vas decidir mirar de no posar-t'hi més d'esquena? Saps quan resulta que ja t'hi has tan ben adaptat que ja ni recordes la decisió que havies pres?
Saps, en canvi, quan les persones que t'agraden, les persones a qui t'aprecies, resulta que no et responen? Saps quan tu esperes quelcom d'altri que aquest altri no vol o no et pot donar? Saps quan et distàncies de les persones que realment t'importen perquè has ensenyat les teves cartes, perquè penses que has estat honest, perquè has dit el que creies que havies de dir?
Com n'és de difícil tot plegat!
Quedi clar. Parlo de la feina.
Escrit d'una altra manera, podria haver estat un tema de tertúlia, però...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ai, Albert, aquesta és una història molt vella i habitualment irresoluble. Jo afegiria que algunes vegades pot, fins i tot vol, però "no sap", sense que això es consideri una excusa, que també podria ser: és el que hi ha.
(encara pot servir)
aixx, quin "susto", nen! Que a mi em caus de p.m.!!!! (repeteixo -again- quin "sustuuuuuuuuuu")
Un petó.
pere, d'acord amb això d'una història vella, en tots els sentits, i irresoluble. No em crec gaire això de "no sap", més aviat penso que "sap massa". En el que sí que estic totalment d'acord és que "és el que hi ha". I a menjar-m'ho amb patates, tot i que costa...
arare, no t'espantis, dona. Tot plegat va passar abans de l'hora de dinar. Per això aclaria l'àmbit. Queda pendent per un altre dia una conversa sobre el flam a la boca... Petó.
colta, que jo t'he deixat feineta al meu blog (te la vaig deixar ahir, només que et vaig tractar de "Albert de Changinagain" i no sé si et reconeixes en aquest nick, hehehe)
He vist la feina (vaig deixar un comentari al teu blog). Un dia d'aquests m'hi poso, però és que es necessita molta "inventiva", matèria en la qual jo, precisament, no destaco...
Publica un comentari a l'entrada