... ¡Cómo todas las ocasiones declaran contra mí y espolean mi tardía venganza! ¿Qué es un hombre si su principal bien y la adquisición de su tiempo es sólo comer y dormir? Una bestia, nada más. ...
Hamlet, a banda de dir coses com "ser o no ser", diu força altra coses. No vull ser una bèstia, però m'he de fer el càrrec d'una sèrie de limitacions. O carpe diem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Doncs ja tenia raó aquest bon home ... seria bo fer un repàs cada dia abans de dormir, pensar què és el que hem fet i si és el que realment voliem fer. Hi ha moltes coses de les que pensar en aquest món ;)
Gràcies per la benvinguda!
Interessant reflexió! (i tanmateix som molt bèsties - per pròpia naturalesa- que quedi clar)
Carpe diem, amic!
Hamlet en diu moltes de coses, sobretot quan es fa el boig!
És un text que sempre m'ha agradat molt.
home, tant menjar (be) com dormir (be i tant com calgui) son grans luxes, eh...
albert,
volia comentar-te que al meu bloc hi he posat un enllaç a un altre bloc que es diu "lletres compartides".
És d'una noia que treballa a la mateixa empresa que jo i que ha fet els seus "pinitos" en el món de la literatura. Al butlletí informatiu intern de l'empresa hi penja una crítica literària cada mes, i la veritat és que normalment les seves recomanacions són de fiar.
Potser t'interessarà donar-hi una ullada!
Alegria, tenia un jefe a la feina (per sort no ha estat mai jefe directament meu) que proposava als seus subordinats que cada dia fessin recompte del que havíen fet a la feina i decidíssin si s'havien guanyat el sou. No siguem massa exigents, ni amb nosaltres mateixos, ni amb la resta del món, que després ve quan quedem decebuts. Consti que és una opinió i que em va a dies. No es mereixen, les gra`cies, i que continuis venint per aquó molt temps (i jo per casa teva, que encara m'hi he de posar a fons).
Arare, carpe diem, sí, però he de guardar una mica, si més no, pels meus petits que encara ho són molt.
Grigri, ja sabia jo que això de la faràndula t'agardava... Tan aviat com pugui passaré per l'enllaç que em comentes i ja et diré el què. Fins aviat.
HannaB, m'ho diràs a mi, que no faig ni una cosa ni l'altra. I mira que és ben bé que sembla que no hauríem d'estar parlant de luxes sinó d'articles de primeríssima necessitat...
ostres albert, ara no t'entenc..
Què té a veure la Núria amb el món de la faràndula? el seu món són les lletres no els escenaris!
Uix, dec estar molt espessa...
ostres, ostres, ostres... ara sé a què ve el teu comentari.
No és per la Núria, és pel Hamlet!!
aaaaaix... no es pot estar embarassada.. se'm dispersen les neurones d'una manera...!!!
aclarit.
A mi em sap greu veure com s'arrossega la trista figura de l'Ofèlia, que sense voler ni saber es veu involucrada en aquesta espiral d'intrigues. Les ànimes sensibles tenen poques alternatives, sembla.
Grigri, "perdonada", perquè estàs embarassada, eh? A veure si m'ensenyes aquesta panxa!
Ars, doncs tens tota la raó del món. Aplaudeixo el teu comentari. És veritat que Ofèlia s'arrossega, però sobretot, tens raó en relació a les ànimes sensibles. Jo m'incloc més aviat en la categoria d'ànimes grises (Claudel). És per això que trobo molt encertat el teu comentari i fins i tot em sap greu no haver-ho percebut jo solet. Ja se sap, molt masclista crec que no sóc, però l'empatia que gasto (per educació o perquè no dono per a més) és limitada. Petó fins el Nord.
Albert, no és qëstió de ser super-exigent, ni que sigui una cosa estricta. Però sí que a vegades hauriem de fer una mica de dissabte dintre de la nostra manera de pensar i fer. Res dramàtic, simplement passar llista per a veure si tot funciona bé. A voltes estàs dintre d'una dinàmica en la que tot flueix i a la vegada no ens permet ser crítics.
Encantada de passar per aquí ;)
Publica un comentari a l'entrada