10.1.07
Terrassa
Aquesta tarda l'he tornat a passar a Terrassa. Ara feia dies que no hi ha anava. Com a cocapital de comarca, però també per d'altres motius, Terrassa és, hores d'ara, una ciutat certament especial per a mi. En faig un breu repàs. És el lloc on han nascut la meva descendència. També és el lloc on ha mort la meva mare. I, parlant en termes mèdics, allà on hem de fer les vistes als especialistes. Però no tot són hospitals. A Terrassa hi ha el centre de la UNED on em matriculo, on estudio i on m'examino. A Terrassa, molt més important, hi viu gent que m'aprecio. Algunes persones des de l'època en que jo jugava a rugbi (i quines farres per Terrassa...), d'altres de la feina, d'altres virtuals,... Però Terrassa, a part d'això, també ha estat sovint feina. I diversió. El Parc de Vallparadís i el picnic jazz, per exemple. I restaurants, i el reina Victòria, i la fira modernista, i, mal m'està dir-ho, el Parc Vallès. És curiòs. De l'altre cocapital del Vallès també en tinc força inputs, però amb molt poques excepcions, d'una altra època. En fi, hauria d'anar reconeixent que Terrassa és una ciutat que represneta moltes coses per a mi. No res, tant per anar com per tornar, m'he posat els Muse a tota castanya al cotxe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
curiosa la teva oda a terrassa. jo no hi tinc gaire relació, nomes algunes amistats i també una pastisseria on fan pastissos sense gluten per a la meva germana. ara ja els envien a bcn però fa uns anys tocava peregrinar amb els ffcc en busca del pastís... ah, i també la mítica radio club 25 (existeix?)
petons
Jo la veritat és que hi tinc pocs lligams. Ara hi tindré una amiga, que fugin dels preus de l'altra co-capital s'hi ha agenciat un pis..
Fa bastants anys (15??) vaig viure-hi un episodi surrealista de la meva vida: vaig acompanyar al piano un aspirant a estudiant de violí a fer una prova al conservatori de Terrassa. El millor de tot és que havia conegut l'aspirant a violinista professional només 4 dies abans de la prova, a través d'un amic comú. I encara no sé com vaig dir que sí, amb els nervis que passava jo en aquesta mena de proves!!!
Al final va sortir tot bé, suposo perquè se l'escoltaven a ell i no a mi!!! jejejeje..
A banda d'aquestes dues anècdotes només hi ha una cosa que realment em porti a Terrassa sovint: EL DECATHLON. Fins i tot en tinc la tarja client!!! Qualsevol dia d'aquests em posen la catifa roja quan em vegin entrar...
Estic pensant que si t'agraden tant els Placebo i ja has disfrutat conduint amb els Muse (com tu dius)a tota castanya, hauries de començar amb Radiohead Albert....són genials per anar caminant per aquesta ciutat a l'hivern...ja tenim un altra cosa que compartim...:-)
HannaB, la ràdio diria que encara funciona, però no n'estic segur. I,d e la pastisseria no te'n puc dir res, perquè a la meva ciutat ja n'hi ha de bones. Ara et puc parlar d'un forn de pà ecològic al carrer Colón, que està molt rebé. Ja te'n portaré un tastet.
Grigri, no toco el violí, ni el piano, ni cap altre instrument musical, ni clàssic ni modern. Al DEcatlon hi vaig molt de tant en tant (sobretot a buscar regals pel un meu fillolet adolescent que tinc per Banyoles).
DIY, tens raó, Placebo i Muse, al sac, els Radiohead em costen una mica més. Passejar a l'hivern, doncs si hi ha una mica de solet, d'acord, però si no... I el picnic jazz? A mi no em diu res el jaz, però passar un dia de relax, sí? No et fa "plan"?
Doncs saps qué? Que potser sí em fa "plan" Tampoc em fa res el Jazz peró qualsevol excusa per estirar.me al parc és vàlida...
Jo només sé allò de Sabadell mala pell i Terrassa mala raça, però amb simpatia, oju!
I que el meu fill veterinari hi va treballar un o dos anys, en una gran clínica veterinària, fins que va anar a petar a Pineda, en un hospital veterinari molt gran i "al costat de casa"
Una curiositat: jo sembre he confós Terrassa amb Manresa (si, ja ho sé, RES A VEURE) però una és així!!!
p-tonets
bESETS
Publica un comentari a l'entrada