8.1.07
Un esprint final més
Sí. Ja sé que hi ha qui viu la vida com una o múltiples curses. Però jo no era així. En canvi, ja fa una bona temporada que tot plegat s'està covertint en un córrer com un boig fins al següent final d'etapa. Sort que no acostumo a quedar mal classificat. Això sí, qualsevol dia em trenco la "crisma".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Aguanta nen! (no et pots trencar la crisma ni ara ni mai!)
petonets d'una altra corredora de fons que no pot parar mai, així la matin (i esperem que no, ep!)
Entre els corredors professionals hi ha alguns francament brillants... mira en Forrest Gump... jé.
Aixó de trencarse la crisma, té alguna cosa a veure amb aquells senyors tan amables que van de carbassa i amb el cap rapat? (hare crisma, crisma hare) (o és amb la arare que tenen a veure: arare crisma, crisma arare...)
Ja, ja ho sé, ho reconec, aixó que he escrit és impresentable. Tinc el dia impresentable. Disculpes. Bon fi de cursa.
Arare, gràcies pels ànims, guapa. Què és això de que "així la matin"? Uixs, quina barbaritat.
Xurri, d'acord, però jo no sóc ni tan brillant com el Forrest, ni tinc tan poc pél al cap com els hare... Si tu fossis l'única que te un dia impresentable... Cuida't.
un no parar, i jo sóc de les que s'entrebanquen i acaben arribant però de cul... enfins, quin pal tant córrer, tant bé que s'està assegut, o caminant tranquil.lament..
I tant, ajegudets, tranquilament, llegint un llibre, prenent una mica el solet (a l'estiu ni parlar-ne), amb un café, un refresc o una cervesa,... No pot ser anar sempre amb tantes presses...
oichs, veig que he de tenir cura de la meva gramàtica, buf buf buf... gràcies per recordar-me el meu baaaaarbarisme! (que no puc parar ni, ni, ni, ni... colta, digues-m'ho tu, va, que no trobo l'expressió)
Publica un comentari a l'entrada