Conversa entre el rei i Sant Jordi, després d'haver mort el drac.
- Us dono la meva filla i la meitat del meu regne - li va proposar el rei.
- Gràcies - va respondre el cavaller - moltes gràcies, però no puc pas acceptar el vostre generós oferiment. He de seguir el meu camí. He d'anar pel món a continuar ajudant els qui lluiten per la llibertat. Sigueu bons i estimeu-vos. Adéu!
Igualet, igualet que jo.
23.4.08
18.4.08
From Placebo's "Black Market Music"
I'm careful not to fall
I have to climb your wall
'Cause you're the one
Who makes me feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Problems with the booze
Nothing left to lose
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
The face that fills the hole
That stole my broken soul
The one that makes me seem to feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Troubles with the gear
Nothing left to fear
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
With every bet I lost
And every trick I tossed
You're still the one who makes me feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Problems with the booze
Nothing left to lose
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
I'm scared
I'm scared
I'm scared
I'm scared.
--------------------
14.4.08
Des de "Vida y destino", de V. Grossman
"!Qué triviales eran los pensamientos sobre las botas, sobre el perro abandonado, sobre la isba en un perqueño pueblo remoto, sobre el odio hacia un compañero que te ha arrebatado una chica...! Sin embargo, en aquello estaba la esencia.
Las agrupaciones humanas tienen un propósito principal: conquistar el derecho que todo el mundo tiene a ser diferente, a ser especial, a sentir, pensar y vivir cada uno a su manera.
Para conquistar ese derecho, defenderlo o ampliarlo, la gente se une. Y de ahí nace un prejuicio horrible pero poderoso: en aquella unión en nombre de la raza, de Dios, del Partido, del Estado se ve el sentido de la vida y no un medio. !No, no y no!. Es en el hombre, en su modesta singularidad, en su derecho a esa particularidad donde reside el único, verdadero y eterno significado de la lucha por la vida".
Més enllà de les visions més o menys hobbesianes o roussonianes que cadascú comparteixi o tingui sobre el viure en societat, m'interessa especialment la reflexió sobre l'essència i la ridícula singularitat humana.
Las agrupaciones humanas tienen un propósito principal: conquistar el derecho que todo el mundo tiene a ser diferente, a ser especial, a sentir, pensar y vivir cada uno a su manera.
Para conquistar ese derecho, defenderlo o ampliarlo, la gente se une. Y de ahí nace un prejuicio horrible pero poderoso: en aquella unión en nombre de la raza, de Dios, del Partido, del Estado se ve el sentido de la vida y no un medio. !No, no y no!. Es en el hombre, en su modesta singularidad, en su derecho a esa particularidad donde reside el único, verdadero y eterno significado de la lucha por la vida".
Més enllà de les visions més o menys hobbesianes o roussonianes que cadascú comparteixi o tingui sobre el viure en societat, m'interessa especialment la reflexió sobre l'essència i la ridícula singularitat humana.
12.4.08
Sobre el temps i les paraules
Crec que era dijous que vaig assistir a una reunió al Casal Pere Quart de Sabadell.
Hi vaig trobar un raconet agradable, gens sumptuós, que animava a iniciar una reflexió sobre el temps i les paraules.
Els textos, breus, de Joan Oliver, un sobre el temps i l'altre sobre les paraules i els llibres.
.jpg)
.jpg)
Hi vaig trobar un raconet agradable, gens sumptuós, que animava a iniciar una reflexió sobre el temps i les paraules.
Els textos, breus, de Joan Oliver, un sobre el temps i l'altre sobre les paraules i els llibres.
.jpg)
.jpg)
Independentment de la qualitat de les fotos, són de mòbil, qui vulgui, ja hi pot reflexionar.
P.S. Post tangencialment dedicat a Grigri, ella sap perquè.
9.4.08
Desconnexió
Treballo força a la vora de casa. Avui, des de que he pujat al cotxe i fins que he arribat a casa, a RAC 105 he pogut escoltar una cançó de Sabina de la que no recordo el títol, però sí la lletra "porque duele" (i aprofito per dir que el menú de cançons a la web de RAC 105 està equivocat) i el "Walking on sunshine" de Katrine and the waves.
Massa poc temps per canviar el xip. A la feina, per motius diversos, visc força estressat darrerament. Quan arribo a casa encara no he tingut temps de fer un "click" i aparcar l'adrenalina. I a casa, la petita, el grandolàs i la seva mare, que requereixen, cadascú a la seva manera, la meva atenció. Una atenció que em costa horrors de ben focalitzar.
El mateix em passa al bloc, i em sembla que no em passa a mi sol. Em costa trobar l'estona per posar-m'hi i, a més a més, em costa trobar "tema". Estic cansat. En fi, que això no és un avís de tancament del bloc, ni definitiu, ni temporal, però a partir d'ara m'eximeixo del compromís que tenia amb mi mateix de penjar un parell o tres de posts setmanasl. Fa temps que ja no hi arribo, però encara me'n culpo. A partir d'ara, una mica desconnexió, per organitzar-me!
Massa poc temps per canviar el xip. A la feina, per motius diversos, visc força estressat darrerament. Quan arribo a casa encara no he tingut temps de fer un "click" i aparcar l'adrenalina. I a casa, la petita, el grandolàs i la seva mare, que requereixen, cadascú a la seva manera, la meva atenció. Una atenció que em costa horrors de ben focalitzar.
El mateix em passa al bloc, i em sembla que no em passa a mi sol. Em costa trobar l'estona per posar-m'hi i, a més a més, em costa trobar "tema". Estic cansat. En fi, que això no és un avís de tancament del bloc, ni definitiu, ni temporal, però a partir d'ara m'eximeixo del compromís que tenia amb mi mateix de penjar un parell o tres de posts setmanasl. Fa temps que ja no hi arribo, però encara me'n culpo. A partir d'ara, una mica desconnexió, per organitzar-me!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)