19.5.08
Fragments
Dos de molt breus.
Un servidor es feia càrrec de la mainada aquesta tarda-vespre que hi havia sessió de màster. Com que un és generós de mena i més aviat pactista, pregunta:
- I tu què vols sopar avui?
Resposta:
- Una mica de sopa de gallina matada...
He acabat fet una mena de plat combninat amb diverses rampoines i una mica de sopa de la gallina aquesta...
Segon fragment. El xiquet estava avui una mica més esvalotador que de costum i li ho he fet saber.
- Estàs esverat avui...
La resposta s'ha de llegir en clau exculpatòria (mai res és culpa seva...):
- És que la J. em posa boig...
En fi, què hi farem, és fill de son pare....
16.5.08
11.5.08
De roselles i despistats (confirmacions)
Dos. Confirmo que no sóc l'únic una mica despistat. Divendres em vaig trobar un cargol absolutament despistat a la vorera a tocar de la feina, lluny de qualsevol verd.
5.5.08
Cap de setmana llarg
Dijous, vaig fer mil i una endreces i vaig aprofitar per estudiar una mica (em queden quinze dies pel primer exàmen i, el més calent, a l'aiguera...).
A la nit vaig sortir cap al Berguedà en missió humanitària. El grandolàs de casa volia tornar a dormir al seu llit (tenia motius, no dic res més).
Divendres al matí vam passejar per la nostra ciutat i vam fer una mica de parc (de sorra, vull dir).
Al migdia vam agafar els trastos i ens vam convidar a fer un cafè aquí (gràcies):
.jpg)
Després vam anar a la platja a jugar i, abans de tornar a casa, a conèixer els racons d'una coneguda embarcació.
Dissabte ens va costar llevar-nos i organitzar-nos. Amb els meus macarrònics anglès i francès, vaig baixar a BCN a buscar una familia quebecois (s'escriu així?) i, després de recollir la resta de la família (la meva, vull dir), vam anar a passar la journée a aquest altre lloc:
.jpg)
Diumenge no penseu ni per un moment que vam descansar. Al matí, vaig poder estudiar una horeta i mitja i a la tarda vaig sortir amb la descendència a passejar i ensorrar-nos en un altre parc.
Avui dilluns no cal que ho expliqui, oi?
P.S. Les fotos són de mòbil. Em vaig deixar la càmera a casa tots dos dies...
P.S. 2 I demà dimarts és l'aniversari del grandolàs de la casa. I ja en fa quatre...
P.S. 3. He trigat a dir-ho, però et tinc present.
1.5.08
Despistat
23.4.08
Sant Jordi Boixaderas
- Us dono la meva filla i la meitat del meu regne - li va proposar el rei.
- Gràcies - va respondre el cavaller - moltes gràcies, però no puc pas acceptar el vostre generós oferiment. He de seguir el meu camí. He d'anar pel món a continuar ajudant els qui lluiten per la llibertat. Sigueu bons i estimeu-vos. Adéu!
Igualet, igualet que jo.
18.4.08
From Placebo's "Black Market Music"
14.4.08
Des de "Vida y destino", de V. Grossman
Las agrupaciones humanas tienen un propósito principal: conquistar el derecho que todo el mundo tiene a ser diferente, a ser especial, a sentir, pensar y vivir cada uno a su manera.
Para conquistar ese derecho, defenderlo o ampliarlo, la gente se une. Y de ahí nace un prejuicio horrible pero poderoso: en aquella unión en nombre de la raza, de Dios, del Partido, del Estado se ve el sentido de la vida y no un medio. !No, no y no!. Es en el hombre, en su modesta singularidad, en su derecho a esa particularidad donde reside el único, verdadero y eterno significado de la lucha por la vida".
Més enllà de les visions més o menys hobbesianes o roussonianes que cadascú comparteixi o tingui sobre el viure en societat, m'interessa especialment la reflexió sobre l'essència i la ridícula singularitat humana.
12.4.08
Sobre el temps i les paraules
Hi vaig trobar un raconet agradable, gens sumptuós, que animava a iniciar una reflexió sobre el temps i les paraules.

Els textos, breus, de Joan Oliver, un sobre el temps i l'altre sobre les paraules i els llibres.
.jpg)
.jpg)
Independentment de la qualitat de les fotos, són de mòbil, qui vulgui, ja hi pot reflexionar.
P.S. Post tangencialment dedicat a Grigri, ella sap perquè.
9.4.08
Desconnexió
Massa poc temps per canviar el xip. A la feina, per motius diversos, visc força estressat darrerament. Quan arribo a casa encara no he tingut temps de fer un "click" i aparcar l'adrenalina. I a casa, la petita, el grandolàs i la seva mare, que requereixen, cadascú a la seva manera, la meva atenció. Una atenció que em costa horrors de ben focalitzar.
El mateix em passa al bloc, i em sembla que no em passa a mi sol. Em costa trobar l'estona per posar-m'hi i, a més a més, em costa trobar "tema". Estic cansat. En fi, que això no és un avís de tancament del bloc, ni definitiu, ni temporal, però a partir d'ara m'eximeixo del compromís que tenia amb mi mateix de penjar un parell o tres de posts setmanasl. Fa temps que ja no hi arribo, però encara me'n culpo. A partir d'ara, una mica desconnexió, per organitzar-me!