No tinc una concepció limitada jo sobre (a qui) regalar roses per Sant Jordi. La bàsica, naturalment, per la parella. Però sense regalar-ne a dojo, en els darrers anys, n'havia regalat alguna més a persones que m'estimo (i alguna altra de virtual, per persones que m'estimo potser més d'una altra manera; però aquestes potser no compten tant, o sí...).
En fi, aquest any només n'he regalat una. La meva mare ja no hi és. Des de que va morir el meu pare fa tretze anys, jo n'hi en regalava una cada 23 d'abril. No ho sé, sense pensar-ho gaire, potser havia assumit el rol del meu pare. Ahir no vaig dur la rosa a casa com solia fer. I avui dimarts hagués estat el seu aniversari. Diumenge passat vam fer un dinar amb les meves germanes per celebrar l'aniversari d'una d'elles. Sempre el celebraven plegat, l'aniversari. Sense dir res, la vam trobar a faltar. I ara ens toca començar a buidar el seu pis.
L'altra rosa que havia regalat alguna vegada en els darrers anys, és per a una altra persona que aquest any està per unes altres coses. Lluita!
La cançó seria el "Missing You" de Tina Turner, potser en la versió dels Smudge. Cada cop que me l'escolto, avui per exemple, pren nous significats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Portar-li una rosa a la teva mare cada 23 d'abril no era res fora de lloc. Segur que devia agradar-li molt, t'ho digués o no. Les mares som així de fleumes..
jo aquest any n'he rebut dues, una del meu marit i una del meu fill, i t'asseguro que sóc la dona més feliç del món (amb poca cosa en tinc prou, ja ho veus!).
Una abraçada.
Doncs mira, tard i tal (com no), te n'envio una.
Trobo que els nois en rebeu poques...
Jo sempre he regalat una rosa al noi amb l'esperança que ell em regalessi el llibre.
Per cert, aquest any he pogut viure un cop més el Sant Jordi a casa. El temps s'acaba i torno divendres cap al nord.
Gri-gri, i aviat en seran tres (ai, aquest xicotet que es fa de pregar...).
Xurri, jo també ho penso. Gràcies. De pas, he fet un passeig pel teu flick. Ja en parlarem.
ars, i no t'ha arribat mai cap llibre? Catxum aquest noi! Vagi bé aquest retorn.
jo he tingut una rosa de l'institut i cap llibre. Tot i així em sembla un costum magnífic, preciós. Una abraçada i molts ànims!
Jo, hauria d'haver rebut una rosa... però bé, auqest noi és diferent i m'agrada... m'ha tocat un llibre ;)
CAMPANYA: llibres i roses per tots i totes!!
Jo també he comparat molt aquests últims Sant Jordis...a mi em regalaven llibres molt sovint i jo regalava la rosa, en forma de planta....agradaven més. Així que la concepció ja veus que no pot estar limitada.
M'has traslladat a quan vaig veure a la Tina a Barna cantant aquesta cançó. Si no trenca la seva promesa, era l'últim tour que feia...molt maca la cançó.
Encara que només les pensis, no deixis d'enviar aquestes roses...petó
nimue, animals de costums, diuen que som. Gràcies pels ànims.
alegria, doncs tampoc està malament, si aquest noi t'agrada...
diy, les penso, les penso, però estic una mica "immovilitzat".
Publica un comentari a l'entrada