El temps

Aquest matí tenia visita mèdica amb l'especialista.

M'han fet esperar una hora i quart. En aquest temps, he observat.

Com que és un hospital de la xarxa sanitària pública, el personal que esperàvem torn no erem d'una extracció social massa elevada.

Hi havia força gent gran (i també una noia guapíssima que mastegava el xiclet amb la boca tancada, aleluia, i que acompanyava un seu parent gran).

M'ha fet gràcia, per dir-ho d'alguna manera, la diferent percepció del temps dels qui erem allà.

A les converses hi havia qui comentava, tranquilament, que havia trigat més d'una hora en arribar fins a l'Hospital en transport públic i qui afirmava que alguna altra vegada havia estat més de dues hores allà mateix fent cua.

Al costat d'aquests hi havia els impacients de mena. Jo mateix m'he acabat posant una mica nervioset (la petita, la cangur, etc.).

Quan he sortit ho he vist claríssim, el temps no passa igual per tothom.

Mentrestant, a la mateixa hora, a la primera planta de l'edifici principal, hi ha qui s'està jugant el Temps. Àra vindran tres dies dolents, ja ho sabem, però s'ha de lluitar i guanyar (temps).