31.3.08

From Shrek 2

...

- Escolta, no trobes que ja li has espatllat prou la vida?
- Només volia que fos molt feliç...

...

- Ja és hora que deixis de viure en contes de fades, Shrek. Ella és una princesa i tu, ets un ogre. Per moltes pocions que et prenguis, això no ho podràs canviar mai.
- Però..., jo l'estimo.
- Si de veritat l'estimes tant, sabràs renunciar a ella.

I comença una cançoneta de "Nick Cave and the bad seeds" que toca un melàncolic capità Garfi al piano.

Sort que això va passar fa molt i molt de temps en el país de lluny, lluny enllà...

9 comentaris:

Xurri ha dit...

ostres, quin diàleg!
sembla mentida que vingui d'on ve.

:o)

Albert ha dit...

N'estic aprenent molt jo, d'aquesta mena de "fonts"...

Montse ha dit...

Oichs, a mi el que m'agrada més és el nick Cave! ;)

petonets.

Albert ha dit...

Ho sé, ho sé. Saps que actua a Badalona aquest mes d'abril?

nimue ha dit...

sí, sí... dels contes "de fades" se'n poden traure moltes conclusions...

Grigri ha dit...

en aquesta línia, a mi m'ha agradat força el "lema" de HORTON: "una persona és persona, per petitona que sigui"...

mira, la trobo encertada. Sobretot comptant que no supero el 1,50 de gaire..!!! ;)

Albert ha dit...

Dels teus n'aprenc força, nimue...

M'agrada la frase que has triat del Horton. Altra cosa és el tema alçada... No diguis mentidotes, modelu!!!

Pepita Forever ha dit...

El meu Shrek m'ha convidat a veure en Nick Cave, diu que fins i tot paga ell les entrades. He dit que no, com diu el diàleg: estimar i renunciar...petó

Albert ha dit...

Uix, africa...