25.5.08

Patum remullada

Divendres al migdia vaig recollir progènie i compi i cap al Berguedà sense perdre temps.

Quan arribàvem a plaça sonaven els "turcs i cavallets". Vam veure el ball de l'àliga, els nans (els nous i els vells) i el ball de gegants. Entremig va fer un bon xàfec i vam quedar força remulladets, però vam aguantar.

Vam aguantar fins que la meva descendència i jo ens vam estrenar en un salt de plens.

El grandolàs de quatre anys, el seu tiet i la seva mare berguedans, ho van seguir, tot plegat, des de la plaça. La nostre petita, jo mateix i l'àvia de la menuda, ho vam seguir una mica més apartats, de les escales estant.

Acabat el salt de plens, una mica bastant xops, vam retirar-nos cap a casa pensant que diumenge ja faríem Patum de lluiment.

Dissabte al matí, quan vam acosenguir posar-nos en marxa, vam anar un tomb. Vam anar cap a Casserres, des d'on el "gps" privilegiat que és la meva compi, pensava anar fins a Prats de Lluçanès. Hi vam anar, però fent un fotiment de quilòmetres i no per massa bones carreteres, mentre plovia que Déu n'hi dó.

Això sí, la visita ser reeixida; no només pels paisatges que vam veure, sinó per l'embotit que en vam treure. Si mai passeu o us deixeu caure per Prats, pareu a la plaça del poble i compreu alguns embotits a Cal Janet. Són excel·lents.

A la tarda vam fer una altra mena de Patum. Heu estat mai al "Vall" de Berga, passeig de la Indústria, quan hi monten la Fira? Nosaltres no som massa de fires, però als petits els va agradar i, finalment, van fer unes quantes voltes en un cotxe de bombers, un autobos escolar i un caminó. La petita s'estrenava. I el gran, en va sortir una abella Maia amb la qui compatreix llit ara mateix.

No vam esperar fins al començament del pasacarrers de dissabte al vespre perquè anàvem una mica justos de forces.

Diumenge però, desil·lusió. Ha plogut tot el matí i d'una manera força intensa i, enlloc de pujar fins a Berga, hem arreplegat els trastos i hem baixat cap a casa que hi tenim més "eines" per entretenir la quitxalla.

En fi, una Patum remullada...

3 comentaris:

Arare ha dit...

Oh, quin reportqatge més bonic! quasi "veig" el grandolàs a la plaça i t'imagino a tu amb la petita a coll a les escales, que conec molt bé i des d'on jo veia la Patum, quan la veia... un bon record.

Petonets remullats (continua plovent)

Grigri ha dit...

Mira que hi vaig pensar en vosaltres quan em van dir que era aquest cap de setmana..
Nosaltres, un any més, no hem pogut...
Una Comunió, un sopar d'empresa i un dinar familiar ens ho ha impedit..!!
m'alegro de saludar-te. :)

Albert ha dit...

I, ara que ha passat Patum, si fa falta, que continuï plovent una miqeta més, Arare. Petonets mariners per a tu.

Grigri, no te'n vaig dir res perquè fa feia dies que es veia que plouria. En fi, una altre any serà que hi coincidirem amb els peques...