1.6.08

Del got mig buit i mig ple

Em remeto, només de refiló, a un post de Xurri titulat "No me rayes", on l'autora del bloc descriu brillantment algunes coses de la condició humana.

La meva compi em recomana el llibre que acaba de llegir de David Trueba, "Saber perder". Als agraiments, Trueba esmenta una màxima que, diu, s'esforça a seguir. En italià, diu: "non piangere, coglione, ridi e vai...". La traducció al català que n'he fet, potser completament equivocada, diu: "no et planyis, collons, riu i per avall...". No sé si algú amb uns mínims coneixements d'italià em verificarà l'encert de la traducció. Independentment de la seva exactitud, quan veig el got mig ple, és una frase que resum prou bé una meva cosmovisió.

Paral·lelament, veig per enèssima vegada amb l'hereu de casa, el primer Shrek. No reconec qui és l'intèrpret del fragment de la versió de l'Hallelujah del Cohen que hi surt, però reflecteix també molt bé un altre meu estat d'ànim que més aviat coincideix amb l'apreciació del got mig buit. Us en deixo un enllaç youtube per qui vulgui escoltar-ne la versió de Buckley que m'agrada: http://www.youtube.com/watch?v=6Nppm-hKQxw&feature=related.

De vegades yin, de vegades yang, suposo.

6 comentaris:

Hanna B ha dit...

prenc nota de la màxima, que em trobo en plena adiència..
quina pell de gallina, aquesta versió..!
petonet i a omplir el got aquest!

nimue ha dit...

que bona Sherk, que bona...

(jo traduiria "ridi e vai" per "riu i avant...")

Ei, que no vesse el got però que no es quede buit del tot, eh!

fa soooool! ;)

Alegria De La Huerta ha dit...

Ho sento però avui la veig totalment buida, i ni havent-me-la vegut jo ho veuria millor :(

Albert ha dit...

hannab, és bona la versió d'en Bucley.... Ànimus!

nimue, aprofita les estonetes de sol tant com puguis. Al proper post hi haurà un "regalet" per a tu.

alegria, espero que el teu got es va omplint de mica en mica...

aiguamarina ha dit...

Aquesta es la meua versió; No siguis ploramiques, collons! riu i tira! ( de ves fent )

Una abraçada tendre, que em vé de gust fer-te un mimo.

apa!

Albert ha dit...

Gràcies pel mimo, aigua. Ja veig que avui has decidit tornar a escriure....