5.7.08

En homenatge, amb tristesa i esperança

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
...
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
----------------------------
Maria-Mercè Marçal (1952-1998)

3 comentaris:

nimue ha dit...

quina bellesa de poema...
i això que no tot el que ha escrit la MMM m'agrada, la veritat. Però el que m'agrada, m'agrada molt.
B7s!

p ha dit...

ai, els amors, Albert.

Albert ha dit...

M'agrada que t'agradi el que he triat, nimue, ja t'imagines perquè.

encara que només quedin les engrunes, p...