19.10.08

Dissabte

No, ara no parlaré de fer endreça, netejar i altres meravelles associades als dissabtes.

Parlaré d'un dissabte concret, del darrer, que va ser un dissabte llarg i profitós.

Cap a les vuit del matí arribava a l'aeroport amb la descendència per recollir la seva mare i meva compi que tornava d'una estada transoceànica d'una setmana.

L'avió va arribar puntual però algú es va descuidar la maleta de la compi amb la qual cosa ens van fer esperar una bona estona abans no vam poder tornar cap a casa sense les maletes on, tot sigui dit, hi venien alguns regals.

Un cop a casa i després d'un temps de gaudi maternal que consdero apropiat, miro d'arrencar la descendència de les cames de sa mare perquè ella pugui descansar una mica. És un intent fallit.

Després de dinar, això sí, tots tres dormen un parell d'hores. Jo aprofito per organitzar-me i fer alguna trucada. A la tarda sortim a comprar quatre coses urgents (blolquers del número cinc, perquè us en feu una idea) i juguem una bona estonada.

Els deixo sopats i mig adormits per anar cap a la Nit de Poesia que es fa al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Arribo amb el temps just per fer un mos i una cervesa amb d'altres blogaires coneguts i apreciats (gràcies per la convidamenta, aprofito per dir).

Passo ràpid cap al teatre on saludo una blogaire més i trobo la persona a qui havia convidat a l'espectacle. I dic espectacle perquè la Nit de Poesia ha canviat de format. En les seves sis o set edicions anteriors es tractava de reunir entre sis i viut poetes i/o poetesses que recitaven els seus poemes amb una mínima posada en escena. Enguany, tres actors professionals, un director del ram, un grup musical i l'autor homenatjat han posat en escena una mena d'antologia de l'obra de Feliu Formosa (molt ben triat l'autor si es tractava de teatralitzar la Nit de Poesia).

Faig una valoració bastant positiva del resultat. Veure segons quins poetes recitant la seva obra no era d'allò més atractiu i, la veritat, és que no hi havia gaire fil conductor de l'espectacle. Això ha canviat radicalment ara. Em faltarà veure quins són els futurs poetes homenatjats pel Festival i, per tant, el joc teatral que donen i, des del meu punt de vista, també s'han de milorar els deu minuts finals amb els agraïments i l'entrega d'una escultura al poeta en qüestió.

Quan sortim del teatre decidim anar a prendre una cervesa allà on, a mitjanit, ha de començar un after-hours poètic amb quatre joves poetes. Aquest és el segon any que es fa aquesta activitat. L'any passat, ho vaig explicar aquí mateix, l'activitat em va servir per redreçar un dia molt torçat que havia tingut i per congraciar-me amb la poesia que tenia bastant abandonada en aquell moment. No és que en aquest darrer any m'hi hagi pogut dedicar gaire, però alguna coseta hem anat fent. En canvi, l'espectacle d'aquest any, sense ser decebedor, no va ser tan potent com el de l'any passat. En bona mesura ho atribueixo a la sensació (crec que es més que una sensació només) de paràmetres estandarditzats sobre com s'han de llegir els poemes avui si vols estar a la page. Els textos interessants, potents; ja em va passar l'any passat: ser jove, en aquest sentit, no és sinònim de no tenir coses interessants a dir o a estar per sota d'altres propostes teòricament més madures i, ni molt menys, sobre la forma. Ja ho deia Jaume Cabré en el seu "Viatge d'hivern": "a l'estil, hi ha l'ànima" (cito de memòria, ho dic per la coma) i em sembla que l'ànima d'en Casassas plana excessivament damunt les noves generacions poètiques de casa nostra.

A la mitja part, quan se suposa que ha de começar la part de lectures de poemes d'espontanis, per dir-ho d'alguna manera, marxem. M'acomiado dels darrers blogaires que han resistit fins aquí, i d'una exalumna del meu avi que en guarda un molt bon record. Quan arribo a casa, reorganitzo la disposició dels dorments, col·laboro en l'execució del pipí de mitjanit del grandolàs de casa i dormo, a batzegades, entre algun vòmit i neteges posteriors fins a les set del matí, quan n'hi ha que ja tenen ganes de gresca.

Reproduiré, sense permís, espero que ningú em castigui, alguns dels versos que considero més destacats de Feliu Formosa i que es van sentir ahir a la nit.

De "Capclaredat no dorm", i dedicat, jo diria que diafanament a Xurri i un dels seus darrers posts sobre la pluja, "Darrere el vidre".

Darrere el vidre veig
Com de sobre s'imposa
El gotejar incessant
De la pluja damunt
Les rajoles vermelles
De la terassa immersa
En un silenci gris.

També cessa de sobte
El torturat repàs
Mental de tot allò
Que crec tenir pendent
I que vol ser ordenat
Dintre meu amb aquest
Sentiment prou sabut
D'un deure no buscat.

Tot ho deixa en suspens
El lleu so de la pluja
Que va caient damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris.


De, "Cançoner", 1976.

Cançoner, 20

Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virgina Woolf. Vindré darrere teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

Una part de l'espectacle que va ser especialment interessant per a mi, va ser quan els tres actors anaven recitant alguns dels versos/poema del llibre "Immediacions" i Feliu Formosa els repetia amb la seva pròpia entonació. Evidentment, no recordo quins es van llegir i quins no, però en tinc uns quants seleccionats des de fa uns anys i us en deixo un tast (si heu arribat fins aquí, ara no us vindrà d'uns quants versos més...).

I.

45. Hi haurà vent a les veles del que voldria dir-te?

85. M'agarda que els fanals lluitincontra el capvespre.

89. No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar.

111. Gest de buscar una mà. No sé afegir res més.

115. Acumular finals fins al final final.

124. Camino a la recerca del racó fet per mi.

II.

10. Em cansa viure dins de tants parèntesis.

37. Que onegin els vestits, no les banderes.

51. El teu silenci el guardo dintre meu.

83. Neix el dia i m'esforço a recobrar-te.

84. Tens dues vides: una dintre meu.

110. Et sé a la vora, oblido l'espectacle.

Premi per qui hagi arribat fins aquí.
I m'he deixat tantes i tantes coses.

7 comentaris:

Grigri ha dit...

Tinc premi?? Ole ole ole!!!

Per cert, jo també gasto el número 5.
Tu ets més de "Deliplus", de "Dodot" o de "Huggies"?

Albert ha dit...

Et convido a dinar un dia abans de Nadal, fa?

Xurri ha dit...

Per a mi va ser tan grata la sorpresa del que vaig veure dissabte, que no m'en sabia avenir.
No coneixia Feliu Formosa, i arribava amb poques espectatives. I tot just arribant em va fascinar el text del poema que hi havia al programa: vaig sentir que era diafanament meu :o)
El muntatge a l'escenari em va semblar molt suggestiu, senzill i abstracte i a l'hora dens, com els poemes que sentia per primer cop i que tant m'agradaven. Especialment quan els tres actors els llegien amb unes paraules de diferència.
Fantàstic, de debó.
Gràcies.
:o)

nimue ha dit...

total... que una altra vegada m'ho he perdut... ains...

ignorant del món dels bolquers, no sabia que anaven per números, vaja...

Albert ha dit...

xurri, a mi em va agradar molt que vinguessis. De Formosa, si de cas, ja te'n passaré alguna cosa més.

nimue, els bolquera van per "talles". La 5 és per a xiquets i xiquetes d'entre 13 i 18 quilos. La nsotra princesa està ene ls dotze (quilos), però a la nit necessita bolquers més potents. D'això, es pot viure tranquilíssimament sense saber-ne res de bolquers, però una mica de cultura d'aquesta tampoc ha de fer nosa...

pere ha dit...

M'hagués agradat anar-hi. Ja veus, després va resultar que em vaig quedar a casa per amenaça de pluja al sud.
Formosos poemes!

Albert ha dit...

I a mi que haguéssis vingut! Segur que ens hauries ajudat a situar millor l'espectacle. Apunta-t'ho per l'any que ve.