Avui al vespre, mentre prenia un cafè amb llet i pensava en tu, a no sé quina emisora de ràdio han posat el "wish you were here" dels Pink Floyd. Doncs això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
5 comentaris:
Hola Albert, he vingut a parar al teu blog i m´ha fet gràcia que tu avui parlessis també de Pink Floyd, de la cançó, vaja.
Però encara més en veure el post anterior, el del Pi de Formentor.
Diuen que en la variació està el gust, i és ben cert.Jo,quan estic
baixa, escoltar el Pi em fa aixecar la moral.
Salut
Ja és ben bé això, pais secret (tant en la variació, com en l'aixecar la moral). Benvinguda per aquí.
Ostres, Pink Floyd!!! em porta molt bons records. I em continua agradant.
Petonets des del riu.
aquesta cançó és perfecta...
Petonets, Montse.
No sé si és perfecta, nimue, però ens diu coses. Una abraçada d'estiu.
Publica un comentari a l'entrada